El creuer de Manuel va acabar amb tres hores dret a més de 30 graus: “Em van oferir xampany si estava calladet”
LLEGIR EN CASTELLÀ
El creuer pel Mediterrani de Manuel García, a bord del MSC Música, no va ser semblant al de l'anunci de la Shakira. Aquest alacantí de 66 anys denuncia que ell, la seva parella i 153 persones més van estar durant més de tres hores al Port de Maó (Menorca) sota una carpa de plàstic, “sense seients, suportant temperatures superiors als 30 anys”, mentre esperaven que el personal de Ports de Balears i de MSC Cruceros reparés una passarel·la per seguir amb la seva travessa.
El navili, de gairebé 90.000 tones, va arribar a l'illa el passat 3 de juny i, a causa del seu gran calat, degué fondejar fora del port. “El problema va arribar quan havíem de tornar al vaixell. Les embarcacions auxiliars no eren prou segures a causa del fort vent que bufava aquest dia, per la qual cosa es va recórrer a uns vaixells grocs que fan charters per a turistes, moment en el qual, pel que sembla, es va trencar un dels caps que sosté la passarel·la d'un d'ells i no vam poder tornar al creuer”, relata García.
“Després de moltes queixes, ens van oferir una mica d'aigua i tovalloletes humides”, reconeix, però insisteix que “en cap moment” els van donar “una explicació del que estava passant”: “Ens assabentem preguntant als mariners i a la gent dels charters”. Segons el seu testimoniatge, van ser 155 les persones retingudes al Port de Maó, entre les quals hi havia també una persona en cadira de rodes, quatre adults majors amb dependència i mobilitat reduïda, dos bebès i set nens menors. “Com si no bastés amb el que ja havíem passat, una vegada solucionat el problema del cap, ens van deixar al sol mitja hora més esperant per a embarcar”, lamenta.
Consultat per elDiario.es, un portaveu de MSC Creuers ha reconegut el retard i ha atribuït a motius meteorològics la demora en l'embarcament. “Tal com es va comunicar anteriorment, a causa de les restriccions de gran importància del port, el MSC Música va estar fondejat durant la seva escala programada a Maó. Durant el dia, les condicions meteorològiques adverses van obligar a retardar el servei d'embarcament. Encara que el retard va ser desafortunat, era necessari per a garantir la seguretat dels nostres passatgers i tripulació”, ha explicat la naviliera.
Per part seva, Manuel García insisteix en el contrari. “La sort va estar del nostre costat; de fet, si no va passar gens greu durant aquestes tres hores sota un sol de més de 30 graus, va ser un miracle. Jo vaig acabar amb una insolació i vaig passar la tarda sencera en repòs”, explica aquest turista, qui assegura que la majoria dels passatgers a bord del vaixell superaven àmpliament la seva edat: “Clarament, no es va tenir cap consideració de seguretat ni es van avaluar els riscos. Ens van deixar aquí sense cap previsió”.
Dolores S. és sanitària veterana i va compartir amb García i altres 153 persones el passeig per Maó el matí del 3 de juny. “Ni el personal de la Policia Portuària ni de la naviliera del creuer van tenir cap consideració sobre si en aquest contingent hi havia gent que necessitava menjar, si hi havia hipertensos, diabètics o alguna altra malaltia. Va ser negligent. Potser és la meva formació sanitària, però crec que amb aquesta calor i en aquestes circumstàncies la salut és el primer que cal observar”, afirma en diàleg amb elDiario.es.
Però el calvari no va acabar allí, segons assegura García: ni durant l'incident ni al llarg d'aquest, la companyia va ser incapaç de brindar informació precisa sobre el que succeïa. “Mai ens van dir res. Ens assabentem pels mariners del catamarà. El més indignant és que teníem un bany a tot just 50 metres, però no ens permetien usar-lo perquè, segons ells, una vegada passat el control de seguretat no es podia tornar enrere”, relata.
El més indignant és que teníem un bany a tot just 50 metres, però no ens permetien usar-lo perquè, segons ells, una vegada passat el control de seguretat no es podia tornar enrere
L'endemà, Manuel va intentar sol·licitar un full de reclamacions, però va ser rebutjat per la tripulació, segons la seva versió: “Em van dir que aquest tipus de formularis només són vàlids a Espanya i que, com estàvem en aigües internacionals, no aplicaven. Em van convidar a tornar a la meva cabina. Em vaig sentir totalment ignorat. Després de pensar-ho amb calma, em vaig adonar que el que vivim va ser una retenció il·legal, a més d'una negligència que podia haver acabat en tragèdia”. Finalment, García va presentar una queixa formal davant Ports de l'Estat, que, segons ha pogut confirmar elDiario.es, ha obert diligències per a investigar el succeït. “La investigació està en procés i no es pot revelar informació d'aquesta”, han destacat fonts de l'Autoritat Portuària.
Em van dir que aquest tipus de formularis [el full de reclamacions] només són vàlids a Espanya i que, com estàvem en aigües internacionals, no aplicaven. Em van convidar a tornar a la meva cabina. Em vaig sentir totalment ignorat. Vivim una retenció il·legal, a més d'una negligència que podia haver acabat en tragèdia
Per part seva, des de MSC Creuers han negat haver rebut cap queixa. “No es van rebre queixes oficials, es va comunicar en el seu moment a tots els passatgers afectats i totes les opinions que ens van fer arribar van ser degudament registrades i ateses en el seu moment”, insisteix el portaveu de la companyia. Fonts de l'empresa reconeixen que el canal perquè les queixes arribin a les autoritats de la companyia es realitzen sempre per correu electrònic a través de la pàgina web, una tecnologia que, en molts casos, els adults de més de 65 anys no coneixen prou bé.
Finalment, Manuel García ha comptat a aquest mitjà que, després d'insistir en el seu reclam, un sotsoficial jove se li va acostar, li va prendre les espatlles i, en to condescendent, li va oferir una ampolla de xampany si “estava calladet”. “Em vaig indignar. No sé qui creuen que són”, va explicar el turista. Dolores, per part seva, va confirmar haver rebut ofertes similars per part de la direcció del creuer: “A alguns els van oferir massatges, tallades de cabells o excursions valorades en no més de 60 euros”. Les fonts de MSC Creuers consultades per elDiario.es han omès aquest fet i no han fet declaracions.
Dolores, una altra de les passatgeres, assegura que la companyia els va oferir massatges, tallades de cabells o excursions. Manuel afegeix que un sotsoficial li va oferir una ampolla de xampany si 's'estava calladet'
Finalment, García lamenta que aquesta mala experiència enteli el record idíl·lic que mantenia en la seva memòria de Menorca. “Vaig estar destinat a l'illa quan treballava com a carter, aquí vaig passar els millors anys de la meva vida, tenia ganes de tornar i recórrer una mica i, al final, em vaig amb aquest amarg sabor”, ha insistit l'afectat.
L'entreteniment “industrialitzat”
El Música és un creuer construït en drassanes franceses i que va rebre una càlida cerimònia inaugural en el Festival Internacional de Cinema de Venècia en 2006, festeig apadrinat per l'actriu Sofía Loren. És un vaixell de gran importància que navega sota bandera panamenya i que té capacitat per a poc més de 3.000 persones entre passatge i tripulació. Està actualment capitanejat pel sorrentino Marco Valerio Colonna i cobreix les rutes turístiques del mediterrani que van entre Corfú, Mykonos, Rodas, Venècia, Palma, Maó, Canàries, Lisboa, Bari i Santorini, entre altres. Cada temporada alta, aquestes moles d'acer atraquen en ports petits, descarregant centenars —a vegades milers— de visitants per hores, en un esquema de consum instantani: fotos ràpides, visites expresses, despesa concentrada en poques mans.
“El que més recordes no és la bellesa de l'oceà ni l'amabilitat de la tripulació, sinó el tipus de buit espiritual que només pot produir l'entreteniment industrialitzat”, assegurava l'escriptor David Foster Wallace en el seu cèlebre crònica 'Una cosa suposadament divertida que no tornaré a fer' (1996). Encara que el text està per complir tres dècades, continua sent una l'anàlisi més lúcid i irònic de quants s'han fet sobre fer una travessia en creuer. El succeït a Maó el passat 3 de juny ratifica que aquest tipus de “experiències d'oci perfectes”, com les descriu l'autor estatunidenc, poden ser, a vegades, una maquinària de consum sense responsabilitat, on l'entreteniment és prioritari i el benestar humà, opcional.
0