Els ambientòlegs s'uneixen a la defensa del sòl rústic davant de la “construcció descontrolada” de PP i Vox a Balears

El Col·legi Professional de Llicenciats i Doctors en Ciències Ambientals de Balears (Coamibib) s'ha sumat a la defensa del sòl rústic efectuada aquesta setmana pel Col·legi Oficial d'Arquitectes (Coaib) i han alertat, enfront de flexibilització urbanística que contempla la llei de liberalització del sòl aprovada recentment amb els vots de PP i Vox, que la construcció “descontrolada” suposa una amenaça per als valors naturals i territorials.

Els ambientòlegs s'han alineat així amb la preocupació dels arquitectes sobre l'impacte d'aquesta pràctica a l'empara de la nova normativa, concretament en les denominades àrees de transició -considerades sòl rústic en l'actualitat-, a més dels perjudicis que suposarà sobre el model territorial, els recursos naturals, la biodiversitat i el paisatge.

Com assenyalen en un comunicat, el sòl rústic compleix amb la funció de ser una reserva de biodiversitat, espai de recàrrega d'aqüífers, àrees de producció agroecològica i ser un element clau en la lluita contra el canvi climàtic. Permetre o fomentar la construcció de nous habitatges en aquests espais, “moltes vegades amb una justificació legalment qüestionable”, implicarà “una pressió ambiental inassumible” i accelerarà la “fragmentació” del territori.

Aquesta realitat, consideren des del Coambib, hauria de ser objecte d'una anàlisi rigorosa a través de procediments d'avaluació i impacte ambiental, instruments jurídics que no sols són en molts casos obligatoris sinó que són “fonamentals” per a valorar els efectes acumulatius i sinèrgics d'aquesta mena de desenvolupaments.

“Els criteris ambientals han de formar part central de la planificació territorial i urbanística, no poden ser relegats a un segon pla per interessos puntuals o dinàmiques de mercat. El creixement dispersos i desordenat del sòl rústic implica un sobrecost ambiental i econòmic en infraestructures, transport, consum energètic i serveis públics que acaben pagant tota la ciutadania”, adverteixen.

Tenint en compte aquests aspectes, des de la institució col·legial han posat en valor el treball dels professionals del sector per a garantir una “visió global i transversal” en l'avaluació dels projectes urbanístics i han reclamat que es reforcin els mecanismes de control, planificació i avaluació ambiental “des dels ajuntaments fins a les institucions autonòmiques”. “El futur del nostre territori no pot quedar hipotecat per decisions que no tenen en compte els impactes ambientals ni el principi de sostenibilitat”, han sentenciat.

Per tot això, insten les administracions públiques a actuar amb responsabilitat i valentia i “frenar la urbanització encoberta” del sòl rústic i garantir el compliment de la legislació ambiental.

En concret, la 'llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics' acabada d'aprovar contempla liberalitzar sòl i construir 20.000 nous habitatges a Palma, si bé populars i extrema dreta preveuen estendre-la als 24 municipis de l'arxipèlag que compten amb més de 10.000 habitants. En altres 13, amb més de 20.000 residents, i sempre que així ho decideixin els ajuntaments, es podrà requalificar sòl rústic per a dur a terme més edificacions. Per exigència dels de Santiago Abascal, la normativa permetrà, també amb l'última paraula dels consistoris, construir en sòl rústic sense necessitat d'haver esgotat l'urbanitzable.

El PP va donar a més suport a una esmena de Vox amb la qual es permetrà legalitzar centenars d'edificacions construïdes en sòl rústic de la Serra de Tramuntana -el pulmó verd de Mallorca declarat en 2011 Patrimoni Mundial per la UNESCO-, la infracció de la qual hagi prescrit, incloses aquelles situades en les àrees de màxima protecció. Una regularització que aconseguirà fins i tot als habitatges erigits fora d'ordenació abans de 1991, any en què va ser aprovada la llei d'espais naturals, que va introduir majors restriccions en matèria mediambiental davant la urgent necessitat de preservar el patrimoni natural i paisatgístic de les illes.

La norma flexibilitza així les restriccions urbanístiques i permetrà requalificar sòls rústics en determinades condicions amb l'objectiu, segons defensa el Govern de la popular Marga Prohens, de facilitar l'accés a l'habitatge. Mentre en l'hemicicle es debatia la nova llei, més de 200 persones convocades per entitats ecologistes i plataformes ciutadanes es concentraven a les portes de la Cambra per a protestar contra un text que, denuncien, posa en risc el territori balear i redueix els controls públics en un moment de creixent saturació turística i falta de recursos.