Encarna guanya el 'banc dolent' i atura el seu desnonament: “Amb gairebé 70 anys he pensat encadenar-me a la porta de casa”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Aquest divendres estava previst el desnonament d'Encarna M., una veïna del municipi d'Alaior (Menorca) que, malgrat trobar-se al corrent de pagament i comptar amb diversos informes de vulnerabilitat i risc d'exclusió social, ha estat a punt de ser desallotjada per la SAREB, després que l'immoble on viu fa anys quedés en mans del “banc dolent”. Després de conèixer-se la sentència, ha assenyalat a elDiario.es que es tracta d'una “victòria de tots els veïns organitzats en defensa de l'habitatge” i ha subratllat la importància de “resistir junts i apostar pels espais col·lectius”.
Segons ha assegurat a aquest periòdic, Encarna ha viscut un calvari en els últims dos anys intentant que es respectés la validesa del seu contracte, després que l'empresa promotora del pis que habita al carrer Ramal 79 anés a la fallida i els apartaments que gestionava passessin a ser propietat de SAREB. “Des que l'empresa va entrar en embargament hipotecari, jo he pagat religiosament el lloguer en un compte judicial habilitat, estic al corrent de pagament i tinc un contracte vigent, no tenien ni tenen dret a tirar-me d'aquí”, ha expressat l'afectada visiblement emocionada.
El drama de l'accés a l'habitatge digne i assequible a Menorca afecta cada vegada a més persones i, des de fa alguns mesos, el cas d'Encarna, aquesta infermera oriünda de Sogorb i establerta a l'illa des de fa més de deu anys, s'ha convertit en un símbol de les conseqüències socials d'aquesta crisi. “Soc personal de salut, pago els meus impostos, pago el lloguer, he presentat cinc informes a la SAREB de la meva situació de vulnerabilitat i risc d'exclusió social, he parlat amb serveis socials, amb regidors i, fins i tot, amb diputats de diferents forces per a intentar evitar aquest desnonament”, explica l'afectada. Reconeix estar alleujada per la suspensió del llançament, però subratlla que és “trist haver d'arribar a pensar a encadenar-te a la porta de la teva casa amb gairebé seixanta anys per a defensar el teu dret a dormir en un sofà-llit”, compta en relació al pis de tot just 60m2 que comparteix amb un dels seus fills.
Encarna viu en un pis de tot just 60m2 que comparteix amb un fill i assegura que és 'trist haver d'arribar a pensar a encadenar-te a la porta de la teva casa amb gairebé seixanta anys per a defensar el teu dret a dormir en un sofà-llit'
Fonts de la SAREB consultades per elDiario.es han subratllat la importància de l'articulació amb els serveis socials de l'Ajuntament d'Alaior per a “acreditar la situació de vulnerabilitat” d'Encarna i avançar en un lloguer social amb acompanyament en el mateix pis que habita l'afectada. “Nosaltres estem obligats a denunciar quan rebem un pis que ve d'una situació irregular, però, després d'acreditar la situació de la inquilina, sol·licitem formalment al jutjat que detingués el llançament per a poder negociar un nou contracte bonificat i amb acompanyament per a la persona en situació de vulnerabilitat”, expliquen.
Per part seva, veïns de la Plataforma Menorca per l'Habitatge, de la qual forma part Encarna, assenyalen que els informes de vulnerabilitat van ser enviats fins a cinc ocasions i mai tinguts en compte per SAREB. “Va haver-hi una altra data de llançament abans d'aquesta i la d'avui s'ha detingut sobre l'hora. Nosaltres romanem alerta. El tema no està resolt”, han subratllat els activistes.
“Estem pròxims al col·lapse”
Encarna va arribar en 2013 a Alaior pràcticament sense res i amb els seus tres fills a càrrec, totalment sola després que la seva exparella desaparegués sense deixar rastre. Durant un temps va treballar com a cambrera de pis, com a cuinera en diversos restaurants i en empreses de neteja en col·legis, oficines i cases particulars. “Al principi van ser anys molt difícils, vam haver de demanar ajuda a Càritas i Creu Roja perquè no arribàvem”, recorda en diàleg amb elDiario.es.
Amb els últims efectes de la recessió en 2008 després de l'esclat de la bombolla immobiliària i havent complert cinquanta anys, Encarna va decidir dedicar alguna cosa del seu poc temps lliure a estudiar un grau superior en farmàcia. “Després de transitar per treballs ocasionals, vaig acabar en la Fundació per a Persones amb Discapacitat de Menorca. Jo tinc dues operacions, una en la columna i una altra en la clavícula, que m'impedeixen treballar normalment. Tinc reconegut un 51% de discapacitat”, compta i afegeix que, malgrat aquestes circumstàncies, va decidir “continuar endavant”. “Em vaig animar a estudiar el Grau en Infermeria i actualment treball com a personal de salut, encara que haig de reconèixer, tristament, que la precarietat i les males condicions del sector moltes vegades em fan plantejar-me tornar a l'hostaleria o a netejar cases”, reflexiona.
Encarna porta amb si dues bosses de roba grans on acumula la suma de tots els expedients, papers, burofaxos, avisos, notificacions, cartes i documents que proven el calvari d'aquests últims dos anys passejant per oficines, ajuntaments i jutjats. En una llibreta amb les tapes color verd té detallades les dates més importants. “El 30 de novembre de 2018 ens mudem a la casa del carrer Ramal amb els meus tres fills. Atapeïts, però feliços de tenir un sostre. Signem un contracte per set anys amb l'empresa Provico Andica SL, que més tard es va declarar en fallida. Els promotors i responsables de l'empresa mai més van respondre una crida o un mail”, compta a aquest mitjà. Al febrer de 2021 els arribarà a Encarna i els seus fills una carta del Jutjat informant que l'empresa estava subjecta a un embargament hipotecari per deute i un número de compte per a realitzar els pagaments del lloguer en dipòsit judicial.
El 8 de març de 2022 va rebre una intimació del mateix jutjat que li indicava que havia de presentar el contracte de lloguer davant la Justícia. Ella el va portar i va adjuntar els rebuts de tots els pagaments mensuals realitzats. No obstant això, la secretària del tribunal es va negar a rebre'ls, segons la seva versió. A l'abril d'aquest mateix any va ser citada novament i, durant l'audiència, l'advocada representant de la SAREB va declarar que el seu contracte no era vàlid perquè no estava inscrit en el registre de la propietat, a pesar que aquesta certificació no és obligatòria. “A més, em va acusar de no estar pagant el lloguer. Jo em vaig quedar gelada. Encara sort que portava els rebuts amb mi i vaig poder demostrar el compliment de tots els pagaments, tot i que la SAREB continuava negant la seva validesa fins i tot en seu judicial”.
La SAREB em va acusar de no estar pagant el lloguer. Jo em vaig quedar gelada. Encara sort que portava els rebuts amb mi i vaig poder demostrar el compliment de tots els pagaments, tot i que la SAREB continuava negant la seva validesa fins i tot en seu judicial
A partir d'aquí es van obrir diverses instàncies de negociació amb el “banc dolent”, que ella descriu com “un joc de desgast físic, mental i emocional”. Segons compta Encarna mentre continua traient papers de les seves bosses de roba que llueixen capçaleres de diferents bufets d'advocats i empreses associades de la SAREB, en algun moment de 2022 va ser contactada per un despatx d'advocats que li va sol·licitar un nou informe de vulnerabilitat. “Vam fer un altre informe i l'enviem amb justificant de recepció, però no vam obtenir cap resposta durant mesos. A vegades em contactaven altres intermediaris per a demanar-me tota la documentació una altra vegada i després, en preguntar per l'estat del meu expedient, afirmaven no conèixer-me, al·legaven que el meu expedient no existia o que hi havia dos amb el mateix número. Va ser un calvari”, recorda.
Tot i que tant l'Ajuntament com la SAREB sostenen que s'avançarà en un nou contracte de lloguer bonificat amb acompanyament, Encarna sap que serà una llarga negociació que podria durar diversos mesos fins a la signatura d'aquest contracte. “Temo que es trobi un buit legal i el jutge decideixi reprendre el llançament després que s'acabi el contracte actual, el mes de novembre, i abans que se signi el nou amb SAREB, els terminis del qual no manejo jo”.
Per a Encarna, negociar amb el 'banc dolent' ha estat 'un joc de desgast físic, mental i emocional'
Encarna sosté que són moltíssims els veïns en la seva situació i que, en molts casos, no surten a la llum “per vergonya, per desgast, per tirar la tovallola”. Reivindica l'organització veïnal com un pilar d'acompanyament no sols en l'aspecte legal, sinó també en l'aspecte afectiu. “És important secundar-se en els altres. Els bancs han d'entendre d'una vegada que no som números, sinó persones, famílies, projectes de vida”. Compta que des de 2022 recorre amb freqüència a la medicació per a poder dormir i tranquil·litzants per a evitar col·lapsar. Està exhausta. “Faig feina des dels nou anys i he tirat endavant a tres fills. Com és possible que hagi de suplicar a una entitat quasi pública que no em deixi al carrer?”, comenta.
Faig feina des dels nou anys i he tirat endavant a tres fills. Com és possible que hagi de suplicar a una entitat quasi pública que no em deixi al carrer?
La punta d'un iceberg
El cas d'Encarna s'ha convertit en un exemple paradigmàtic a Menorca i especialment a Alaior, ja que, a pocs carrers de la casa d'Encarna, sobre l'avinguda Verge del Toro, l'empresa promotora Mussola y Bitácora SL va fer fallida i va deixar a 56 famílies en uns llimbs legals i a la vora del desnonament. El mes de març passat el jutjat 3 de Maó va resoldre que els veïns (diversos d'ells en situació de vulnerabilitat) no tenen dret a romandre allí després de la fallida de l'empresa promotora. “Ens han dit que els nostres contractes no són vàlids i que se'ns avisarà directament per al desnonament”, explicava José Antonio Andueza, un dels afectats, en declaracions a elDiario.es.
Segons assenyalen des de l'Ajuntament, el cas dels veïns de Verge del Toro és diferent del d'Encarna perquè l'edifici encara no ha sortit a subhasta i no pertany al parc d'habitatge del “banc dolent”. Des de SAREB confirmen a elDiario.es que la subhasta no s'ha realitzat i que “va per a llarg”. “Si es dona el cas que l'immoble passa a les nostres mans, intentarem garantir que tots aquells que tinguin dret a romandre [ho facin] i, per descomptat, si hi ha situacions de vulnerabilitat, seran tingudes en compte”, subratllen des de l'entitat. Mentrestant, els veïns d'Alaior celebren amb timidesa que una de les seves veïnes podrà continuar dormint a la seva casa. Almenys ara com ara.
0