L'exdirector del Servei de Salut balear assenyala el Ministeri de Transports i Koldo com els intermediaris de les mascaretes

Manuel Palomino, qui fos director general del Servei Balear de Salut durant la legislatura de Francina Armengol, ha declarat aquest dilluns al Congrés dels Diputats a la comissió d'investigació del 'cas Koldo'. Palomino, que va ser qui va signar el primer informe per reclamar a Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL el sobrecost de les mascaretes, ha reconegut que va ser Koldo García qui va actuar com a intermediari amb el Govern balear.

Palomino, que haurà de tornar a comparèixer aquest dimarts al Parlament a la comissió d'investigació que celebra la Cambra autonòmica pel cas Koldo, ha dit que va rebre una trucada per part del Ministeri de Foment -una persona que no és capaç d'identificar, però que diu que “era algú no especialment significat, que feia una recerca de necessitat de material”-, en què se li informava que “estaven organitzant un gran transport de material des de la Xina”. Ho van fer, segons ell, per si el Govern balear “necessitava participar” en aquest repartiment. Segons Palomino, ell va contestar que sí que necessitaven cobreboques, especialment si eren FFP2 o KN-95.

“Aquest senyor em facilita un mòbil (l'empleat del Ministeri de Transports que no és capaç d'identificar), que em diu que [el telèfon] és de l'assessor del ministre [José Luis Ábalos]”, ha comentat. “Se'ns va donar un contacte telefònic, li vaig enviar un WhatsApp, em vaig presentar i vaig demanar informació. A resposta d'aquest WhatsApp, rebo una trucada d'aquest senyor, que es presenta com a assessor del Ministeri [de Transports], el senyor [Koldo] García , a qui manifesto el nostre interès en conèixer els detalls del transport [de la comanda], resumeix.

Palomino assegura que, en un correu, Soluciones de Gestión comentava que tenia previst que els avions amb el material arribessin a Barajas el 26 d'abril, i se'ls oferia una part d'aquest material, que podia arribar a Palma el 27 de abril, compost de mascaretes KN-95. La resta de material “semblava anar dirigit al Ministeri de l'Interior, ADIF i Ports” i altres administracions. Les mascaretes adjuntaven certificat de compliment com a KN-95, informes de prova i de dues auditories.

Durant la seva intervenció, Palomino s'ha enfrontat a José Vicente Marí Bosó (PP), entre altres aspectes, per l'import pagat, per si va amagar a Europa un informe de l'Ib-Salut que acredita que no eren mascaretes FFP2 -van ser cobreboques pagats amb fons europeus- o per si l'arribada de les mascaretes era “urgent” tenint en compte que al final no eren d'ús hospitalari. “Considera d'emergència una cosa que no era d'emergència”, ha dit Marí Bosó.

“Per què no va reclamar immediatament?”, ha preguntat Bosó a Palomino sobre els tres anys que va trigar l'IB-Salut entre què va certificar que les mascaretes no eren FFP2 i va iniciar la reclamació del sobrecost dels cobreboques. Segons l'exdirector general de l'IB-Salut, es va trigar tant a reclamar perquè aquests tres anys hi va haver “set onades pandèmiques”. “Volíem tenir un estoc de seguretat per si ens feia falta. Reclamo l'any tres perquè tinc quatre anys per fer-ho. Ho vaig fer en termini”, ha dit Palomino.

Aquesta és la tercera sessió de compareixences que acull la comissió d'investigació del cas Koldo. Palomino és el primer dels tres exalts càrrecs del Govern balear que estan citats aquest dilluns. Aquesta tarda està prevista la compareixença de la presidenta del Congrés i expresidenta de Balears, Francina Armengol (18.00 hores), i l'exvicepresident, exconseller de Turisme i mà dreta d'Armegol, Iago Negueruela (15.00 hores).

La contractació amb la trama

El 2020, durant el mandat de Francina Armengol (PSOE) i en els pitjors mesos de la pandèmia de coronavirus, l'IB-Salut va signar un contracte amb Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL, l'empresa de la trama Koldo, per adquirir-ne 1,5 milions de mascaretes. Va ser la companyia la que voluntàriament va oferir els cobreboques a aquesta Administració a través d'un correu electrònic que va arribar el 15 d'abril de 2020.

Soluciones de Gestión es posà en contacte amb el Servei de Salut per comunicar que havia llogat un avió amb mascaretes FFP2 i que estava en disposició de subministrar 1.480.600 mascaretes de protecció per a vapors orgànics FFP2 d'un sol ús“, però no aclareix si hi va haver contacte previ entre l'Administració i l'empresa abans d'aquest correu electrònic.

Aquest dilluns, Palomino ha aclarit que hi va haver trucades i missatges previs a aquest correu electrònic amb Koldo García. Aquesta era la principal incògnita que quedava per resoldre del cas mascaretes a les Balears. La cronologia que se sabia fins ara era la següent (tot transcorre el 2020): el correu electrònic va arribar el 25 d'abril, la comanda es va realitzar al sistema el 29 d'abril -aquell mateix dia van arribar les mascaretes-, el contracte es va signar també el 29 d'abril, el 4 de maig el director de l'IB-Salut va adjudicar per emergència l'adquisició de mascaretes a l'empresa Soluciones de Gestión i el 12 de maig es publica a la Plataforma de Contractació l'anunci de la adjudicació per emergència.

Els socialistes defensen que el contracte compta amb l'aval d'Intervenció. Així mateix, ni la Fiscalia ni el jutge que instrueix la causa a l'Audiència Nacional han trobat indicis d'il·legalitat. Tot i això, l'Agència Tributària assenyala que “aquesta contractació aparentment pogués haver estat adjudicada al marge de la legalitat” ja que, segons els seus càlculs, les mascaretes es van lliurar el 27 d'abril (s'entén que aquell dia van arribar a Madrid) i que això va ser abans que es formalitzés el contracte (29 d'abril) i abans també que s'acordés la tramitació d'emergència per a aquest subministrament en concret (4 de maig).

Un altre problema és que les mascaretes que va rebre el Govern no eren FFP2, sinó de qualitat inferior, per la qual cosa al final no es van utilitzar i van acabar emmagatzemades. Va ser el mateix Executiu d'Armengol el que, voluntàriament, el 25 de maig del 2020, va demanar una anàlisi a l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i al Centre Nacional de Mitjans de Protecció (CNMP), que va confirmar que no eren cobreboques FFP2. El 8 de juny del 2020, el CNMP va remetre al Servei de Salut balear els resultats de l'informe: cap unitat de la mostra és una màscara FFP2. En aquest moment, s'ordena retirar les mascaretes dels entorns sanitaris i s'emmagatzemen.

No obstant, el mateix IB-Salut va emetre a l'agost del 2020 un certificat de conformitat signat per un subdirector de Compres i Logístiques a instàncies de l'empresa, malgrat que ja havia rebut, dos mesos abans, els resultats de les anàlisis constatant que el material no complia els requisits d'una màscara FFP2. L'actual gerent de l'IB-Salut, Javier Ureña (PP), va aclarir que és habitual que les empreses sol·licitin aquest tipus de certificats per poder presentar-los en concórrer a altres contractacions públiques. El document acreditava que, per a l'IB-Salut, el contracte s'havia executat correctament i satisfactòriament.

L'expedient de reclamació

Van passar més de tres anys entre que es van rebre les mascaretes i es va iniciar la reclamació. El primer document és el que va firmar Palomino el març de 2023, en què advertia a l'empresa que “les mascaretes subministrades no compleixen amb els requeriments tècnics d'una màscara FFP2” i que per aquest fet “es procedirà a prendre les mesures oportunes amb la finalitat de rescabalar el Servei de Salut de les Illes Balears”.

Després, el 6 de juliol de 2023, el mateix dia que Marga Prohens (PP) va ser elegida presidenta balear i amb el Govern d'esquerres en funcions, Antonio Mascaró, subdirector de la Central de Compres i Logística, va emetre un informe a el que proposava la resolució parcial del contracte i reclamava a Soluciones de Gestión una indemnització de 2,6 milions d'euros.

El 24 d'agost, el Govern de Prohens va iniciar formalment el procediment per reclamar al contractista aquestes quantitats econòmiques. L'empresa va registrar al·legacions el 6 de novembre, i es va oposar a la resolució del contracte, després que el 17 d'octubre se li concedís el tràmit d'audiència per presentar-les en un termini de deu dies, i que posteriorment va ser ampliat.

No obstant això, aquest procediment ha quedat sense efecte perquè el Govern del PP ha decidit iniciar-ne un de nou per reclamar no només els 2,6 milions d'euros de sobrecost, sinó 3,7 milions d'euros, la totalitat del contracte. Segons l'Executiu actual ho fan perquè aquell certificat de conformitat que va emetre l'IB-Salut el 2020 dificultava que la reclamació que va iniciar Armengol prosperés. La nova estratègia del Govern passa per declarar que el contracte és nul de ple dret, fent que es retrotregui tot l'expedient i deixant així sense efecte qualsevol pas posterior –com si el contracte mai no s'hagués celebrat–.

Caducitat de l'expedient

Una altra de les incògnites és precisament si la reclamació que va iniciar l'Executiu d'Armengol -que ja no és vigent perquè el Govern del PP ha desestimat aquest procediment- per recuperar el sobrecost de les mascaretes està caducat o no. Segons els càlculs del jutge instructor de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, el procediment tenia com a data límit de caducitat el 18 de gener del 2024, quan Prohens (PP) ja era presidenta balear. A més, la seva investigació revela que Koldo García va recórrer al PP perquè la trama no pagués els 2,6 milions d'euros que li va reclamar l'Executiu socialista.

Així mateix, la documentació que el Govern del PP ha presentat als grups parlamentaris per a la comissió d'investigació del cas Koldo que s'està celebrant paral·lelament a les Illes demostra que van passar més de tres mesos des que l'empresa va presentar al·legacions i l'Executiu hi va contactar. La companyia va presentar al·legacions el 6 de novembre del 2023 i no va ser fins al 28 de febrer del 2024 -la data límit de caducitat era el 18 de gener del 2024, segons Moreno- quan l'Executiu va tornar a contactar amb la companyia.

No obstant, el termini per continuar amb la reclamació ja havia caducat. Segons el Govern del PP, a causa d'un “error”. L'Executiu popular assegura que va haver de “rectificar” l'error de la resolució del 24 d'agost de 2023 en què ells mateixos assenyalaven un termini màxim de 3 mesos des del moment d'acord amb el que estableix la Llei 39/2015, de 1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP). L'IB-Salut considera ara que el termini màxim per a la resolució parcial del contracte és en realitat de 8 mesos, d'acord amb allò establert a la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.

És a dir, el Govern balear del PP reconeix que “per error” va indicar a l'agost del 2023 a l'empresa de la trama Koldo que el termini per reclamar el sobrecost de les mascaretes era de tres mesos i, l'any següent, ja el març del 2024, quan l'escàndol de la trama Koldo havia sortit a la llum, quan José Luis Ábalos ja havia dimitit, quan Francina Armengol estava al punt de mira, quan el PP havia defensat a capa i espasa que el procediment no havia caducat i quan el jutge havia afirmat que sí que ho havia fet, l'Executiu al·lega que en realitat és un termini de vuit mesos.

El jutge, no obstant, interpreta que l'expedient va caducar el 18 de gener, tres mesos després que es notifiqués a l'empresa que podia presentar al·legacions contra la resolució parcial del contracte, com va publicar elDiario.es. Després de la publicació d'aquesta informació, el PP de Balears va començar una campanya contra aquest diari, definint-les com a “fake news”, malgrat que es basaven en els càlculs que feia el jutge de la causa. També la jurisprudència del Tribunal Suprem avala que el procediment del Govern d'Armengol va caducar durant el mandat de Prohens.

En qualsevol cas, el PP ha deixat sense efecte la possible caducitat de l'expedient, ja que ha decidit iniciar un nou procediment administratiu i n'ha desistit. Ara, un jutjat de Palma investiga el Govern balear del PP per deixar de reclamar els 2,6 milions d'euros de les mascaretes arran de una denúncia del PSIB-PSOE. El jutge assenyala que els fets fan presumir la possible existència de delictes de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics i tràfic dinfluències.