El PP activa la Policia Local per intervenir contra l'acampada de Palma després del desallotjament de la protesta de Sol

El batle de Palma, Jaime Martínez (PP), ha reclamat aquest dimarts a la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears que intervingui per desallotjar l'acampada pel dret a l'habitatge instal·lada a la plaça d'Espanya. El primer edil ha aprofitat l'operatiu policial que ha posat fi aquesta matinada a la concentració de la Puerta del Sol de Madrid per insistir que s'apliqui a la capital balear el mateix criteri.

En declaracions als mitjans de comunicació des de la World Travel Market (WTM) de Londres, Martínez ha anunciat que, paral·lelament a aquesta eventual intervenció, la Policia Local començarà a obrir expedients sancionadors als acampats que incompleixin les ordenances cívica i d'ocupació de la via pública, amb l'objectiu de garantir-ne el compliment.

Martínez ha traslladat la seva petició al delegat del Govern, Pere Joan Pons, a qui reclama que actuï “en l'exercici de les seves competències”. A parer del batle, la intervenció a Madrid avala les peticions que el consistori formula des de fa més d'un mes: “Si a Madrid s'ha considerat que aquesta concentració ha superat el termini previst i que la situació ja no està emparada pel dret de manifestació, a Palma s'ha d'aplicar exactament el mateix criteri”.

“S'hauria d'actuar igual que a Madrid, i nosaltres ho farem. Ja he donat instruccions perquè es facin complir l'Ordenança cívica i l'Ordenança d'ocupació de la via pública per tornar a posar a disposició de la ciutadania un espai que mai no hauria d'haver estat ocupat perquè no l'empara el dret de manifestació que ens han volgut fer creure durant les darreres setmanes”, ha subratllat.

Martínez ha argumentat que “les Balears no són diferents de Madrid, ja que s'hi apliquen les mateixes lleis i les mateixes normes”. “Si a Madrid s'entén que aquesta concentració ja no està emparada pel dret de manifestació, aquí ha de passar el mateix”, ha insistit.

L'actuació policial a l'acampada de Sol, ha argumentat el batle, està justificada per “problemes d'ordre públic” que també s'han produït a la plaça d'Espanya. “Davant això, hem d'actuar i hem de prevenir”, ha afegit.

El consistori va reclamar l'1 d'octubre a la Delegació del Govern que adoptàs mesures per posar fi a la protesta, en considerar que havia vençut el termini que, segons la corporació municipal, la mateixa organització havia comunicat per mantenir la concentració. Ara, a més d'insistir en la intervenció de l'Administració central, Cort anuncia que posarà en marxa des d'aquest dimarts les actuacions que considera que entren dins les seves competències per fer complir l'Ordenança cívica i l'Ordenança d'ocupació de la via pública.

Sobre aquesta qüestió, el batle ha assenyalat que, mentre la Delegació del Govern “analitza” la seva petició, la Policia Local començarà aquest mateix dimarts a vetlar pel compliment de les ordenances municipals. “Aquestes ordenances preveuen sancions econòmiques si se n'incompleixen les disposicions. S'haurà d'identificar les persones que les incompleixin, aixecar acta i obrir un expedient sancionador”, ha explicat.

El consistori justifica la seva reclamació per les dificultats que, al seu parer, genera la presència de les tendes i altres elements a la plaça. Segons sosté, per aquest espai públic hi transiten al voltant de 50.000 persones cada dia i l'acampada dificulta les tasques ordinàries de neteja i manteniment, a més de limitar-ne l'ús per part de la resta de la ciutadania. També adverteix que els tancaments i la connexió a la xarxa elèctrica sense autorització poden provocar danys al paviment i a altres elements urbans.

L'Ajuntament assegura que respecta el dret de manifestació i de concentració, tot i que defensa que el seu exercici ha de ser compatible amb la normativa i que no pot justificar una ocupació indefinida de l'espai públic.

La protesta de la plaça d'Espanya forma part de les mobilitzacions pel dret a l'habitatge que s'han estès arreu de l'Estat durant les darreres setmanes. Els col·lectius que la impulsen mantenen l'acampada com a espai de denúncia de l'emergència habitacional i de pressió sobre les institucions, i han plantejat estendre la mobilització als barris i organitzar una resposta més àmplia, amb vista a la vaga general per l'habitatge convocada per a l'11 de novembre.

Davant les peticions de desallotjament de l'Ajuntament, els col·lectius que sostenen l'acampada n'han defensat la continuïtat com una forma de desobediència civil pacífica en defensa del dret a l'habitatge. Els acampats han assenyalat en diverses ocasions que la protesta respon a una emergència habitacional que les institucions no estan abordant. Per això, reivindiquen la legitimitat de mantenir la pressió a l'espai públic i rebutgen que s'utilitzin arguments d'ordre públic per posar fi a una mobilització que, segons sostenen, cerca visibilitzar un problema social.