El PP condecora un dels policies que van humiliar una excompanya i exregidora de Podem per ser lesbiana

L'Ajuntament de Palma, governat pel PP amb el suport de Vox, ha decidit distingir Alberto Juan Llaneras, un dels policies locals que van vexar una excompanya i posteriorment regidora de Podem, Sonia Vivas, i que van ser condemnats per coaccions amb unes penes confirmades pel Tribunal Suprem. També distingirà Antonio Garcías, un altre agent de la Policia Local condemnat per torturar un detingut en dependències policials. Tots dos rebran la Creu al Mèrit Policial amb distintiu verd, una condecoració que reconeix actuacions meritòries i contribucions al prestigi de la institució.

Les distincions honorífiques van ser aprovades aquest mes pel ple municipal, tal com ha informat Diario de Mallorca i ha confirmat elDiario.es a partir de la documentació incorporada a la seu electrònica municipal. Malgrat les reiterades consultes d'aquest diari, l'Ajuntament no ha facilitat informació sobre l'acord ni sobre els mèrits concrets que justifiquen la concessió de les distincions a tots dos funcionaris.

De manera genèrica, la proposta es fonamenta en l'article 131 del Reglament de condecoracions, que preveu la concessió d'aquest reconeixement a aquells que dirigeixin o executin amb èxit serveis d'especial dificultat o rellevància, demostrin una dedicació i un compliment exemplar de les seves funcions, desenvolupin una tasca prolongada en favor de la dignificació i el prestigi de les policies locals i de la defensa dels drets i les llibertats públiques, o duguin a terme projectes i treballs professionals o científics rellevants que contribueixin al prestigi de la institució.

La distinció als dos policies arriba anys després que la Justícia acredités greus actuacions policials i condemnés tots dos agents en procediments diferents. En el cas de Llaneras, el Tribunal Suprem va confirmar el gener de 2021 la pena que li havia estat imposada en primera instància: un any i tres mesos de presó per un delicte de coaccions. Juntament amb ell, va ser condemnat un altre company, Rafael Puigrós Rosselló, a qui es van imposar tres anys i cinc mesos de presó per coaccions, denúncia falsa i fals testimoni.

La sentència del Suprem va posar fi a una batalla judicial iniciada el 2016 que va treure a la llum alguns dels episodis més durs i espinosos dels que van transcendir en el marc del que es va conèixer com a cas Cursach. L'exagent de policia va decidir portar als tribunals el maltractament continuat que denunciava patir per la seva orientació sexual. La seva denúncia va passar a formar part de les múltiples línies d'investigació en què es va dividir l'anterior macrocausa, que, en essència, va centrar la instrucció en una presumpta trama policial d'extorsions i tractes de favor destinada a salvaguardar els negocis del magnat de l'oci nocturn Bartolomé Cursach. Tant l'empresari com nombrosos policies locals van ser finalment absolts, després d'una instrucció durament qüestionada pel jutge i el fiscal que els van investigar.

Llaneras, no obstant això, va ser un dels agents que sí que van acabar condemnats en una de les línies d'investigació. La sentència del Suprem va considerar provat que tant ell com el seu company van convertir l'actitud homòfoba en una forma habitual de relacionar-se amb Vivas, aleshores agent de la Policia Local, a qui humiliaven i menyspreaven amb insults, burles sobre la seva orientació sexual, gestos obscens i mofes en la seva presència. Ho van fer, segons la resolució, “moguts pel seu odi i menyspreu a la seva condició homosexual”.

La sentència també relata les conseqüències psicològiques que l'assetjament va provocar en Vivas, així com les escenes d'assetjament i escarment que va patir després de denunciar els fets. Segons l'alt tribunal, els agents van intentar, fins i tot, que l'exagent perdés la seva plaça a la Policia Local. Tot i que els tribunals van considerar acreditat el caràcter homòfob de les vexacions, no van poder condemnar els agents pel delicte contra la integritat moral perquè els fets havien prescrit. Sí que van ser condemnats per coaccions.

D'altra banda, la Sala Penal va estimar parcialment els recursos de cassació interposats pels dos policies, fet que va comportar l'anul·lació de la pena accessòria d'inhabilitació per exercir com a policies durant el temps de la condemna. A parer dels magistrats, no existia una relació directa entre l'exercici del càrrec i el delicte comès. Sobre aquesta qüestió, el Suprem va considerar que les coaccions dels acusats, tot i que estaven directament vinculades a uns fets anteriors que havien tingut lloc en l'exercici de les seves funcions com a agents de policia —i malgrat que aquestes funcions fins i tot n'haguessin facilitat la comissió—, no estaven relacionades “amb una estricta actuació professional”.

El policia que va agredir un detingut

Per la seva banda, Garcías, l'altre policia que serà condecorat, rebrà la distinció una dècada després que el Suprem confirmés la seva condemna per una agressió a un detingut als calabossos de la caserna de Sant Ferran, seu de la Policia Local de Palma. Els fets van tenir lloc el maig de 2011 i van quedar enregistrats per les càmeres de seguretat de les dependències policials, tal com va informar Diario de Mallorca.

La decisió de l'Ajuntament es produeix en un context d'homenatges i distincions institucionals a policies i funcionaris que van ser investigats en el marc del cas Cursach. El passat 17 de setembre, el Consistori va celebrar a la caserna de Sant Ferran un acte d'homenatge i desgreuge als agents i treballadors municipals que van ser investigats i, en alguns casos, processats i finalment exonerats en la causa. La cerimònia, presidida per l'alcalde, Jaime Martínez, va incloure el lliurament de medalles i diplomes en reconeixement a la seva “dignitat professional”.

Aquests homenatges arriben després d'anys de reivindicacions dels agents i funcionaris perquè el Consistori assumís institucionalment el perjudici que, segons sostenen, van patir durant les investigacions.