El PP homenatjarà amb un acte de “desgreuge” els policies investigats i absolts en el cas del magnat Cursach

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat la concessió d'una medalla simbòlica “a la dignitat professional” dels policies locals i funcionaris municipals que van ser investigats i, en alguns casos, processats i després absolts en diverses peces del conegut com a cas Cursach, cas Cursach, impulsat fa més de deu anys per a indagar les suposades pràctiques corruptes desplegades en el si de la Policia Local amb l'objectiu de protegir els interessos del magnat Bartolomé Cursach.

El reconeixement es materialitzarà aquest mes en un acte públic de “desagravi” en què Cort pretén expressar el seu reconeixement als afectats -uns 80 en total- i contribuir a “retornar-los el seu honor”. Així ho ha anunciat en roda de premsa el tinent de batle de Seguretat Ciutadana, Llorenç Bauzá, que s'ha referit als homenatjats com a “víctimes” que “van patir les conseqüències” de les investigacions de la causa Sancus -nom amb què es va denominar l'operació policial que va donar inici al cas Cursach-. Bauzá ha defensat, a més, que l'acte, que tindrà lloc al quarter de Sant Ferran, hauria d'haver-se celebrat abans com una forma de restablir el seu honor.

La iniciativa arriba després d'anys de reclamacions dels agents i funcionaris afectats perquè l'Ajuntament assumís institucionalment el perjudici que, sostenen, van patir durant la investigació. El juliol de 2023, el ple de Cort ja va aprovar la celebració d'un acte públic de desagravi i reconeixement, a més de reclamar la restitució dels drets dels empleats municipals afectats.

La demora en la seva execució va arribar fins i tot als tribunals: el 2025, un jutjat del Contenciós Administratiu va condemnar l'Ajuntament a indemnitzar amb 300 euros un dels funcionaris afectats per haver vulnerat el seu dret de petició en no respondre a una sol·licitud relacionada amb el reconeixement institucional.

Gairebé un milió d'euros en compensacions

Per altra banda, la Junta de Govern també ha aprovat la concessió d'uns 140.000 euros a un dels afectats, una quantitat que, segons ha assenyalat Bauzá, se suma al gairebé milió d'euros abonats en indemnitzacions i pagaments als policies i funcionaris.

Després de l'absolució dels processats, l'Ajuntament havia d'afrontar tant els salaris deixats de percebre per funcionaris suspesos d'ocupació i sou com les seves despeses de defensa.

El reconeixement municipal es produeix després del tomb judicial sense precedents que ha experimentat el cas Cursach. Les investigacions, iniciades a partir d'un suposat arranjament d'oposicions de la Policia Local i posteriorment ampliades a nombroses línies d'investigació sobre una presumpta trama de corrupció vinculada a l'empresari de l'oci nocturn Bartolomé Cursach, van arribar a afectar prop de 70 policies locals, a més d'empresaris i funcionaris.

Una de les peces més rellevants va ser la relativa al suposat arranjament del concurs de l'ORA de Palma. L'octubre de 2016 van ser detinguts diversos empresaris i els nou funcionaris que integraven la mesa de contractació, a més de familiars del llavors regidor del PP Álvaro Gijón. Les investigacions contra ells van acabar arxivades per falta d'indicis delictius.

El macrojudici contra Cursach i altres acusats va acabar finalment amb la absolució de l'empresari i de la resta de processats. El gir es va accentuar quan el Tribunal Superior de Justícia de Balears va condemnar el novembre de 2023 l'exjutge Manuel Penalva i l'exfiscal Miguel Ángel Subirán a nou anys de presóper delictes d'obstrucció a la Justícia, coaccions i omissió del deure de perseguir filtracions durant la instrucció en relació amb la peça relativa a l'exregidor Gijón. El tribunal va considerar provat que tots dos havien desplegat pràctiques il·legals per apuntalar les seves investigacions i pressionar diversos investigats.

La sentència també va condemnar tres policies del Grup de Blanqueig que van treballar amb ells, mentre que un altre agent va ser absolt. Les penes contra Penalva i Subirán, no obstant això, no són fermes, ja que van ser recorregudes en cassació davant el Tribunal Suprem.

El propi contingut del denominat xat Sancus, en el qual participaven Penalva, Subirán i diversos policies nacionals, va ser una de les peces centrals de la causa posterior contra els investigadors. En les converses van aparèixer missatges que, segons l'acusació, evidenciaven una actitud de pressió cap a alguns dels investigats i testimonis.

Amb l'homenatge, Cort pretén tancar institucionalment una de les etapes més conflictives de la història recent de la Policia Local de Palma i reconèixer els funcionaris que van ser investigats i, en diferents casos, detinguts, empresonats o apartats temporalment dels seus llocs i que finalment van quedar fora de les acusacions.