PP i Vox blinden els ports esportius de Balears amb permisos més llargs d'explotació: “Els estan donant barra lliure”

El Parlament balear ha donat llum verda aquest dimarts a la reforma de la llei autonòmica de ports impulsada per PP i Vox després d'un debat marcat per les acusacions d'una major privatització del litoral, l'ampliació de les concessions a empreses privades i la controvèrsia per la vinculació familiar del conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, amb el port esportiu d'Addaia, a Menorca.

En concret, la nova norma amplia de 35 a 50 anys el termini màxim de les concessions portuàries, a més d'introduir nous usos comercials i recreatius, canvis en la gestió d'embarcacions abandonades i modificacions en el funcionament dels ports autonòmics. Tant populars com extrema dreta han asseverat durant el debat que la reforma permetrà harmonitzar la legislació balear amb l'estatal i la de la resta de comunitats autònomes, a més de reivindicar l'ampliació de concessions i la flexibilització administrativa com a eines per atreure inversions, aportar “seguretat jurídica” i reforçar la competitivitat del sector nàutic balear.

El dictamen aprovat defensa expressament el paper econòmic i social dels clubs nàutics, els ports esportius i les marines privades a Balears i subratlla la necessitat de garantir un “equilibri” entre els diferents models de gestió portuària. El text sosté que aquestes instal·lacions constitueixen “un pilar essencial del model turístic i econòmic” de les illes en generar l'1,9% del PIB balear i reivindica tant la funció social i esportiva d'aquestes entitats com el seu paper en l'impuls del turisme nàutic, la creació d'ocupació i l'atracció d'inversions.

En aquest sentit, els grups d'esquerres denuncien que la nova llei barreja deliberadament els interessos dels clubs nàutics sense ànim de lucre amb els de les marines privades i fons empresarials. Mentre els primers solen funcionar com a entitats sense ànim de lucre vinculades a l'esport base, les escoles de vela i l'activitat social marítima, les marines i nombrosos ports esportius operen sota un model de gestió empresarial i una lògica mercantil centrada, principalment, en l'explotació d'amarratges, serveis de restauració i comerç, lloguers i turisme nàutic d'alt poder adquisitiu. L'oposició sosté que, en ampliar els terminis d'explotació sobre domini públic portuari fins als 50 anys, les concessionàries privades veuran revaloritzats els seus actius i disposaran d'un horitzó de negoci molt més llarg i rendible per atreure inversió privada.

“Plusvàlues multimilionàries”

Per la seva banda, el portaveu adjunt del PSIB-PSOE, Marc Pons, ha assegurat que els socialistes sí que donaven suport a ampliar fins a 50 anys les concessions dels clubs nàutics, però ha acusat PP i Vox de negar-se a separar aquest règim de l'aplicable a les marines privades. No debades, els socialistes, com ell mateix ha defensat, havien plantejat una fórmula per beneficiar exclusivament entitats sense ànim de lucre i d'utilitat pública, però la proposta ha estat rebutjada per la majoria.

Pons ha subratllat que la reforma suposa atorgar “plusvàlues multimilionàries” a empreses privades en allargar quinze anys més l'explotació d'espais portuaris i ha criticat que s'hipotequin decisions que, al seu judici, haurien de prendre futurs governs d'aquí a una dècada, quan vencin moltes de les concessions actuals. “El problema és que han barrejat clubs nàutics i marines dins un mateix article”, ha recriminat el socialista, que ha arribat a advertir que algunes marines podrien acabar en mans de fons d'inversió abans d'expirar les seves actuals concessions.

El diputat també ha introduït durant la seva intervenció la controvèrsia que envolta el conseller Juan Manuel Lafuente en assenyalar que la reforma s'ha vist “contaminada” per “els interessos de la família del conseller al voltant d'una marina en concret”. La polèmica va esclatar a mitjans de l'any passat arran de la vinculació familiar del conseller de la Mar amb el port esportiu d'Addaia, la concessió del qual podria beneficiar-se de l'ampliació de terminis prevista a la llei. Tot i que la Comissió d'Ètica Pública va concloure recentment que no hi ha un conflicte d'interessos “real o efectiu”, el mateix dictamen va reconèixer una “aparença de conflicte” i va recomanar al conseller abstenir-se en futures situacions similars.

Des de Més per Mallorca, la diputada Maria Ramon ha acusat el Govern de desaprofitar l'oportunitat d'impulsar “una reforma profunda, moderna i equilibrada” i ha denunciat que la llei respon únicament a “una mirada econòmica i concessionària”. L'ecosobiranista ha criticat especialment l'ampliació de concessions, la flexibilització d'usos comercials i la reducció de controls ambientals i urbanístics. “Barra lliure urbanística per terra, mar i aire”, ha resumit durant la seva intervenció.

Ramon ha alertat, a més, que el model impulsat per PP i Vox afavoreix la “mercantilització” dels ports i expulsa la ciutadania de la mar mitjançant l'encariment d'amarratges i la proliferació de grans embarcacions i iots. “Més vaixells per a guiris i menys per a la gent d'aquí”, ha afirmat. En aquesta línia, ha retret al Govern haver rebutjat totes les seves esmenes dirigides a reforçar les garanties ambientals, limitar usos comercials, reservar amarratges socials, introduir mesures contra la massificació marítima o augmentar la participació ciutadana en la gestió portuària.

En una línia similar, Josep Castells ha qualificat la reforma directament de “fiasco” i ha asseverat que els principals perjudicats acabaran sent precisament els clubs nàutics que el PP i Vox asseguren protegir. En aquest sentit, ha advertit que l'absència d'una discriminació positiva a favor d'entitats socials i esportives conduirà a una “inèrcia imparable cap a la privatització dels ports”, ja que els clubs nàutics tindran cada vegada més dificultats per competir amb empreses privades i fons d'inversió.

Des d'Unides Podem, José María García ha rebutjat la reforma en considerar que consolida la privatització d'espais públics costaners en benefici de concessionàries privades i actuals gestors portuaris. El diputat ha defensat que la llei busca garantir “la continuïtat en la gestió” de clubs nàutics i marines esportives amb concessions pràcticament “a perpetuïtat” en lloc d'obrir la porta a nous projectes o reforçar la gestió pública. Així mateix, ha recriminat que la norma “elimina pràcticament qualsevol rastre de l'administració” en els espais portuaris de gestió privada i ha criticat l'ampliació d'usos comercials i de restauració als ports. També ha advertit que concessions de fins a 50 anys poden fer que la ciutadania acabi oblidant que aquests espais formen part del domini públic marítim-terrestre.

El PP defensa que no hi haurà cap “xec en blanc”

Davant les crítiques, el diputat del PP Sebastià Mesquida ha defensat que la reforma no suposarà cap “xec en blanc” per a les concessionàries i ha negat que les pròrrogues vagin a ser automàtiques. El diputat popular encarregat de defensar la norma ha sostingut que la llei introdueix criteris objectius i requisits específics per als clubs nàutics i ha assegurat que l'objectiu és blindar la seva activitat social i esportiva.

Els populars també han defensat que l'ampliació de concessions permetrà atreure inversions i adaptar la normativa balear a la legislació estatal i autonòmica vigent. “No volem ser més que ningú, però tampoc menys que els altres”, han afirmat durant el debat parlamentari.

Des de la bancada de Vox, la diputada María Jesús Verdú ha defensat que la reforma era necessària per adaptar la normativa balear a la legislació estatal i a la resta de comunitats autònomes, en considerar que les illes havien quedat “endarrerides” en matèria portuària. La parlamentària ha sostingut que la llei permetrà “millorar la gestió portuària”, reforçar la seguretat jurídica i garantir estabilitat a un sector “estratègic” per a Balears. En aquesta línia, també ha carregat contra el model basat exclusivament en concursos públics en afirmar que havia provocat una “escalada de preus”, pèrdua de projectes locals i entrada d'empreses externes o fons sense arrelament a les illes. Segons ha defensat, la nova llei servirà per protegir el teixit nàutic balear, incentivar inversions i reduir burocràcia davant una esquerra que, al seu judici, vol “controlar-ho tot”.

A més d'ampliar el termini màxim de les concessions sobre domini públic portuari, la nova llei reconeix com a infraestructures essencials determinats elements del sistema portuari, com els camps de boies, les marines seques i la xarxa de rampes públiques d'accés a la mar. La norma incorpora, a més, mesures de simplificació administrativa, entre elles l'actualització del registre electrònic d'usuaris d'amarratges i l'agilització de procediments relatius a obres portuàries i retirada d'embarcacions abandonades. En matèria d'usos portuaris, el text fixa límits màxims per a les superfícies destinades a activitats comercials i de restauració dins dels ports autonòmics i modifica el règim de taxes portuàries per limitar les revisions de cànons i quotes concessionals, especialment en el cas d'entitats esportives sense ànim de lucre. La norma entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).