El president de Meliá torna a carregar contra el lloguer de vacances desbloquejat pel PP: “Passarà factura”

El president d'Exceltur i conseller delegat de Meliá Hotels International, Gabriel Escarrer, ha tornat a carregar contra les prop de 90.000 places de lloguer de vacances que el nou decret turístic aprovat a Balears per PP -amb el suport de Vox- permetrà tornar a posar en circulació, una circumstància que ha considerat que podrà “passar factura” i “restar competitivitat” als hotelers.

Després de mantenir una reunió amb el president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), Escarrer s'ha referit així al decret de contenció turística amb què els populars contemplen fer front a la saturació que cada any s'acosta a límits extrems a les illes, l'aprovació del qual va costar a l'Executiu un dur enfrontament amb el sector hoteler, que va arribar a titllar d'“aberrant” i “escandalós” el contingut del nou reglament.

El propi Escarrer va carregar amb duresa contra les noves mesures plantejades pel Govern balear del PP. Ho va fer a través d'una carta difosa a la premsa en què recriminava el desbloqueig previst de les 90.000 places de lloguer de vacances que, segons la seva opinió, provocarà que les illes s'omplin “de turistes low-cost amb maletes rodant pel centre de les nostres poblacions i caixetins amb clauers als portals, serveis públics saturats i infraestructures -carreteres, platges, transports- col·lapsats”.

La principal mesura que inclou el decret passa per desbloquejar i reactivar 90.000 antigues places de lloguer que ha estat severament criticada pels hotelers so pretext que aquests habitatges podrien recuperar-ne l'ús residencial amb l'objectiu de destensionar el mercat de l'habitatge.

Respecte a la reunió d'aquest dilluns, l'empresari ha assenyalat que va ser el mateix Le Senne qui li va sol·licitar mantenir una trobada, que finalment s'ha prolongat durant prop d'una hora i en què han parlat del sector turístic i de l'economia de les Balears.

Després de la reunió amb el màxim responsable del Parlament, Escarrer ha assenyalat que li ha exposat algunes de les seves inquietuds, entre les quals ha destacat el desbloqueig de les places que abans estaven “als llimbs” i que el nou decret turístic pactat entre el Govern i Vox permetrà posar en circulació.

D'aquesta manera, ha reiterat -com ja havia fet anteriorment en xarxes socials i tribunes publicades a la premsa-, s'ha perdut “una oportunitat única” per eliminar aquestes places. “No estic en contra del lloguer turístic, estic en contra d'un model turístic que aporta molt poc a la ciutadania. I sobretot estic en contra de tot el que suposi il·legalitats: lloguer turístic il·legal, guies il·legals, taxis pirates, party boats... Ens resta competitivitat i ens dóna una imatge que potser no és la més adequada”, ha dit.

El conseller delegat de Meliá ha apuntat que des del Govern no s'hi van posar en contacte abans d'aprovar el decret i ha rebutjat la possibilitat que alguns aspectes poguessin modificar-se durant la seva tramitació parlamentària, com el de les places de lloguer de vacances. “Jo crec que és una decisió presa i ens pot passar factura, sense cap dubte”, ha sentenciat.

A la carta publicada anteriorment a la premsa, i sota el pretext de l'actual crisi de l'habitatge, travessada per l'especulació immobiliària i la voracitat dels fons d'inversió, Escarrer atribuïa al lloguer de vacances les dificultats a l'hora d'accedir a una llar: “A qui interessa aquesta deriva? Pot entendre algú que davant d'una emergència habitacional no es prioritzi, entre altres mesures que es puguin impulsar, la possibilitat d'accedir a un habitatge als treballadors i ciutadans de les illes?”.

En el seu text, augurava, a més, una segona “balearització”, terme amb què es coneix el creixement sense cap tipus de control que es va produir als anys seixanta i setanta a Balears i que va promoure un urbanisme desenfrenat, desordenat i sense planificació a l'abric de l'auge del turisme a Espanya. Això malgrat que, paradigmàticament, Melià va ser una de les grans empreses que va contribuir a aquest fenomen en exportar al Carib, juntament amb altres grans cadenes de l'imperi hoteler balear, un model turístic-immobiliari associat amb el model de sol i platja i la construcció d'infraestructures turístiques a gran escala en detriment de la sostenibilitat ambiental i la diversitat cultural.

Amb tot, el lloguer de vacances no s'ha lliurat de les crítiques de les entitats socials perquè consideren que l'auge d'aquest fenomen, juntament amb l'especulació immobiliària, la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu i avidesa dels fons voltor, ha disparat els preus de l'habitatge i ha provocat que nombrosos residents es vegin expulsats dels seus barris com a conseqüència de la imparable gentrificació. No en va, molts propietaris prefereixen llogar turistes a curt termini per obtenir més rendibilitat, cosa que ha agreujat l'escassetat d'habitatge disponible per als ciutadans locals i ha provocat la pèrdua d'identitat de les barriades.

Així mateix, les associacions veïnals, els sindicats i les plataformes pel dret a l'habitatge a Balears centren les seves denúncies sobre els lloguers turístics il·legals en recriminar que aquests alimenten una espiral d'exclusió residencial i degradació del teixit social mentre centenars de famílies no es poden permetre un lloguer digne. Un informe de The Airbnb 'movement' for desregulation (el 'moviment' d'Airbnb per la desregulació) apunta com la plataforma Airbnb s'encarrega de “seleccionar, reclutar i construir relacions de confiança amb els propietaris adequats” per a sabotejar la regulació dels pisos turístics, tal com va difondre a l'abril de 2021 l'Associació per la Tributació de les Transaccions Financeres i l'Acció Ciutadana (ATTAC).