Prohens presenta com a pròpies davant Sánchez les reivindicacions de la protesta contra la turistificació a Balears

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens (PP), ha defensat aquest dijous davant el president del Govern central, Pedro Sánchez, les polítiques impulsades pel seu Executiu en matèria d'habitatge, assegurant que ha introduït la “prioritat absoluta” dels residents en l'accés a un habitatge i ha arribat a fer seves les reivindicacions llançades durant la macromanifestació duta a terme diumenge passat a Palma per reclamar un canvi profund en el model econòmic, territorial i turístic que, denuncien els organitzadors, està expulsant la població local i contribuint al deteriorament creixent de la seva qualitat de vida.

“Les nostres polítiques van en la línia del que es reclamava en la manifestació: priorització dels residents, prohibició del lloguer turístic en plurifamiliars, lluita contra l'oferta il·legal”, ha assegurat, malgrat que les demandes eren molt més àmplies i que, durant aquesta legislatura, el Govern ha rebutjat, entre altres mesures, recuperar la moratòria al creixement de places turístiques impulsada per l'anterior Executiu progressista. A més, PP i Vox han donat llum verda a un decret que ha desbloquejat i blindat més de 90.000 places de lloguer turístic. Les entitats socials sostenen que l'auge d'aquest tipus d'allotjament, juntament amb l'especulació immobiliària i la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu, ha contribuït a disparar els preus de l'habitatge.

L'arxipèlag, a més, ha assolit màxims històrics: a finals de 2025, les illes van superar per primera vegada els 19 milions de turistes —davant una població d'1,2 milions—, consolidant un nivell de pressió superior al d'abans de la pandèmia. Amb tot, Prohens ha assenyalat que el seu Govern és el primer a ser conscient del creixement turístic “desbocat” que, ha incidit, “va tocar sostre” durant el mandat anterior, i ha assegurat haver traslladat a Sánchez que l'Executiu balear està aplicant mesures com la limitació de places turístiques, la prohibició de nous pisos turístics, la reducció del sostre de creueristes i la prioritat per als residents en el transport públic.

Després de gairebé una hora reunida amb Sánchez, la líder balear ha destacat el desenvolupament d'uns 10.000 habitatges de preu limitat (VPL). També ha assenyalat que l'Executiu autonòmic ha introduït la prioritat per als residents en l'accés als futurs habitatges que, segons ha indicat, començaran a construir-se abans que finalitzi la legislatura. Durant aquesta legislatura, PP i Vox han rebutjat declarar Balears zona tensionada i limitar el preu dels lloguers, com també han declinat regular la compra d'immobles per part de no residents.

Per altra banda, Prohens ha traslladat al president del Govern un “crit d'auxili” davant la pressió migratòria de l'arxipèlag i li ha reclamat un pla específic per a Balears, l'activació permanent de Frontex en la ruta entre Algèria i les illes i una actuació més gran contra les màfies i als països d'origen. Prohens ha assegurat que la crisi migratòria ha estat una “constant” en totes les reunions mantingudes amb el cap de l'Executiu i ha insistit que es tracta d'una competència exclusiva de l'Estat.

“Li he traslladat una vegada més el crit d'auxili de les quatre illes. El Govern no pot continuar de braços plegats davant una de les principals preocupacions dels ciutadans”, ha afirmat. La presidenta ha assenyalat que les dades “no han millorat”, amb l'arribada d'unes 11.000 persones en l'últim any i mig, i ha recordat que només aquest mes s'han recuperat set cossos sense vida a les costes balears, “la cara més dura de la crisi migratòria”.

Saturació dels centres de menors

Prohens també ha posat el focus en la situació dels menors migrants no acompanyats. Segons ha explicat, els consells insulars tutelen actualment 880 menors, una xifra que, segons el seu parer, suposa una “sobreocupació inassumible”.

En aquest sentit, ha criticat que, mentre la ministra de Joventut i Infància reconeixia recentment que no tenia sentit continuar traslladant menors a territoris saturats, Balears continua rebent propostes de derivació des d'altres comunitats autònomes. La líder autonòmica ha defensat que els recursos interposats pel Govern davant el Tribunal Suprem contra els decrets de repartiment responen a la manca de diàleg amb les comunitats autònomes i ha recalcat que el problema “no és una qüestió de solidaritat”, sinó de capacitat real del sistema de protecció.

“No estem en condicions d'acollir amb la dignitat que mereix qualsevol vida humana, sobretot quan parlem d'infants”, ha afirmat. En aquesta línia, ha afegit que les dificultats no es limiten al finançament, sinó també a la manca d'espais i de professionals. Com a exemple, ha citat el centre habilitat a Son Tous pel Consell de Mallorca i ha advertit que no descarten que alguns menors abandonin aquestes instal·lacions sense les garanties de protecció pròpies d'un centre d'acollida.

Prohens ha incidit especialment en la situació de Formentera, on, segons ha explicat, han arribat 1.800 persones en 118 pasteres a una illa de poc més de 12.000 habitants. “No pot ser que no es faci cas de Formentera, com si no formés part d'Espanya”, ha retret. “Ja no sé com traslladar-ho. Necessitem que no es quedi només en paraules i començar a veure una reacció i una política migratòria que no faci efecte crida”, ha conclòs.