Els nirvis estan a flor de pell. Partits, electors i periodistes analitzen i parlen cada dia sobre com estan les enquestes, sobre què fan i què deixen de fer els líders polítics de les diferents formacions, i sobre quins són els possibles escenaris electorals de diumenge.
En aquest article pretenem, doncs, portar a terme un estat de la qüestió que travessi totes aquestes inquietuds. Així, parlam sobre les enquestes que s’han realitzat fins el dia d’avui, els problemes que presenten i n’analitzam la mitjana. Per altra banda, analitzam l’electorat illenc: quina és la seva ideologia a dia d’avui? Ha canviat? Què pensen sobre els diferents líders? Els coneixen? Com els valoren? Esperam que, tot plegat, us aporti el context necessari per encarar les eleccions del 28 de maig.
Durant els darrers mesos s’han anat publicant nombroses enquestes que proven de mesurar com es repartirien els escons en cas que se celebressin eleccions en aquell moment. Per això, de tant en tant, cal recordar que no totes compten amb la mateixa fiabilitat. En qualcuns casos ni tan sols s’inclou una nota metodològica on s’expliqui com s’han tret les dades, ni quantes persones han entrevistat, ni on s’han fet les entrevistes. Era una enquesta online? Telefònica? És una enquesta pròpiament? Un panell? O el més important, tenen una mostra representativa per cada circumscripció?
Tots aquests aspectes s’escapen de la lectura de molts analistes, però són imprescindibles per poder considerar rellevant un determinat sondeig. El que fa bona una predicció no és en quin diari es publica, o quina empresa el fa, sinó els doblers invertits en, bàsicament, tenir una bona mostra per circumscripció electoral i una bona metodologia de recollida de dades.
Però amb les prediccions electorals això no queda aquí, hi ha un element més: la cuina. Com ja és sabut, les empreses o institucions demoscòpiques fan servir diferents fórmules per anticipar el resultat electoral amb més o menys èxit. Consisteix a agafar la intenció de vot declarada a les entrevistes (“què votarà vostè a les properes eleccions?”) i deformar-la en base a altres variables recollides en aquella mateixa enquesta (valoració de candidats, simpatia de partits, etc.) i/o a partir d’altres ponderacions que recullin la diferència entre el que es va declarar i el que es va votar en anteriors comicis.
La premissa bàsica és que la gent menteix. No només perquè diguin que votaran a partits que finalment no votaran, sinó perquè és habitual que es declari més participació electoral de la que finalment té lloc. Si bé la cuina és necessària, les empreses privades que publiquen als diaris no informen de com la calculen, contribuint que moltes persones desconfiïn d’obscurs interessos o, en cas d’encert, els vegin com a bruixots amb un coneixement màgic.
Els sondejos públics
Fa poc el CIS va publicar l’estudi preelectoral per les eleccions autonòmiques i municipals del 2023. A les Illes Balears varen fer 418 entrevistes. Per posar-ho en perspectiva, les Balears és la comunitat on es té un nivell d’error més elevat, un 4,9%. Aquest baix nombre d’enquestes suposa vàries coses, totes elles dolentes. La més important és que no s’ha tingut en compte que, tot i ser una única província, hi ha quatre circumscripcions electorals. Com no hi ha una mostra representativa per illa, no es pot saber com es repartirien els escons que té assignats cadascuna. Sabem que les 418 entrevistes s’han fet de forma aleatòria a tot Balears i és probable que es distribueixin de manera proporcional a la distribució de població per illes. En tots els casos seria un nombre d’enquestes insuficients, que fa que totes les illes tinguin un alt marge d’error i que no permet fer estimacions sèries de resultats electorals.
Encuesta preelectoral del CIS
Perquè ens entenguem, per tenir enquestes a les Balears on cadascuna de les illes tengui un marge d’error mínimament acceptable (un 4%) s'haurien de fer unes 2.000 enquestes. Això permetria no només fer previsions decents de quants escons trauria cada illa, sinó conèixer millor el tipus de votant illenc: la seva renda, la seva ideologia, les seves preocupacions, la seva opinió sobre temes específics, etc.
Què diuen les enquestes publicades?
Els resultats d’enquestes publicades fins a hores d’ara, mostren que el percentatge de vot del PP serà superior al del PSIB. Tot i que el PP tenia una tendència a l’alça, sembla que cap a mitjan 2022, tot i fluctuar, es manté entorn del 30%. El contrari amb el PSIB, que tenia una tendència a la baixa i des de principi del 2023 es troba entorn del 23%, amb una lleugera pujada cap al final.
Amb la resta de partits veim resultats molt més estables durant el darrer any, amb enquestes que mostren poques variacions durant el darrer any. Aquests estudis preveuen que VOX tengui al voltant d’un 13% del suport de l’electorat, MÉS per Mallorca entorn a un 10% i Unidas Podemos un 8%.
Com l’enquesta es fa a nivell de tot Balears, el percentatge de vot es calcula sobre el total d’electors de la CAIB, però recordem que la circumscripció és l'illa, per tant, VOX trauria un 13% de suport a tot Balears i MÉS per Mallorca un 10% a Mallorca, la qual cosa no té per què significar un nombre proporcional d’escons, dependrà de la concentració de vot dels partits.
El mateix passa amb el Pi i MÉS per Menorca. Les enquestes donen al PI al voltant d’un 5,5% de vot i MÉS per Menorca entorn d’un 1,5% del vot, ambdós sobre tot el cos electoral de les Balears.
Però com s’ha comentat, el percentatge de vots sobre les Balears no és el que compta, ja que tot i ser una única província, el repartiment d’escons es fa a cada illa. A més, la barrera electoral mínima del 5% per tenir representació és també per cada illa. Per exemple, MÉS per Menorca el 2019 va treure un 1,4% del vot a nivell de les Illes Balears, però a Menorca va ser del 15,4%, la qual cosa va resultar en dos escons. PACMA, amb 1,4% de vots a Balears no va treure cap diputat.
De les empreses que han fet mostres representatives per illes comentarem les dues darreres, la de l’IBES i la de Gadeso.
L’escenari Gadeso (15/05/2023) és el que mostra un quasi empat entre blocs: uns 28 escons per la dreta (PP i VOX) i uns 29 escons per l’esquerra (PSIB, MÉS per Mallorca, Unides Podem i MÉS per Menorca). La clau per formar govern dependria d’un PI que bastaria s’abstingués per reeditar el Govern d’esquerres i que votés a favor per formar un Govern de dretes.
Segons l’enquesta d’IBES (18/05/2023), el bloc PP i VOX sí que sumaria els 30 diputats que donen la majoria absoluta al Parlament de les Illes Balears. Això dibuixaria un escenari on molt probablement s’acabaria formant un govern de coalició entre aquests dos partits.
En casos de resultats tan ajustats per la conformació de majories, i amb un marge d’error d’un 3% en aquest cas, la lectura més cauta és parlar d’una situació de blocs molt igualats. Pensem que unes dècimes més al PI, que segons aquesta enquesta no arriba al 5% dels vots a Mallorca, podrien girar totalment aquests resultats, ja que dos o tres escons per aquest partit suposarien dos o tres escons menys per altres partits. En tots dos casos, Ciutadans queda enfora de tenir representació.
El bloc de l'esquerra i el de la dreta estan molt igualats. Unes dècimes de vot més al PI podrien girar totalment els resultats. Ciutadans queda enfora de tenir representació al Parlament
Conèixer com és i què pensa l’electorat illenc també ens pot ajudar a dibuixar, encara que tímidament, l’escenari electoral de diumenge. En aquesta segona secció de l’article indagarem en tres punts que hem considerat rellevants. Primer, analitzem la ideologia del votant illenc, comparant amb l’any 2015, per veure què ha passat després de 8 anys de govern progressista. En segon lloc, parlam de la participació que s’espera el diumenge i sobre quines són les possibles implicacions d’una participació més o menys alta. Finalment, realitzem una pinzellada sobre el grau de coneixement dels illencs envers els líders polítics dels diferents partits, i sobre quina valoració en fan del seu lideratge.
Illes Balears: som més de dreta o més d’esquerres?
Tradicionalment, sempre s’ha dit que les Illes Balears són un territori conservador. Però això és així? Segurament, l’època daurada del Cañellisme (1983-1995), que s’allarga amb Jaume Matas fins el 1999, sumada al segon Govern de Matas (2003-2007) i a la polèmica legislatura de José Ramón Bauzá (2011-2015), no ajuden a pensar allò contrari. No obstant això, les dades del CIS ens plantegen un escenari ben diferent des de 2015. L’enquesta pre-electoral de 2015 indicava que el 34% dels illencs es consideraven d’esquerres (entre l’1 i el 4 a l’escala d’autoubicació ideològica); el 27.3% de centre (5); i el 25.2% de dretes (6-10). L’última enquesta electoral, la de 2023, ens mostra com l’electorat illenc continua essent més progressista que conservador. Sembla que moltes persones han deixat d’ubicar-se al “centre”, que ara representa un 19% dels illencs (vs el 27% de 2015); mentre que una quasi-majoria (42.4%) es declara d’esquerres i un 38.8% de dretes.
L’última enquesta electoral, la de 2023, ens mostra com l’electorat illenc continua essent més progressista que conservador
L’escenari electoral illenc, doncs, s’hauria pogut polaritzar cap als dos vessants ideològics per aquestes eleccions. Això pot suposar que els partits han tractat de competir menys cap el centre, i hagin centrat esforços en “activar els seus” durant aquesta campanya electoral.
Quina participació esperam?
Un altre aspecte clau és saber si els votants estan o no “animats” per aquestes eleccions en termes de participació. Segons el CIS, l’animòmetre electoral estaria més o manco activat, i no s’esperaria una participació gaire baixa. Però això té matisos. La participació, el 2019, va ser d’un 55,7%, quasi 3 punts manco que el 2015. En canvi, l’enquesta del CIS indica que un 69,7% dels electors “votaran amb tota seguretat”. Com s’explica aquesta diferència? O, millor dit, com s’explica que hi hagi persones que afirmin que votaran segur quan, en realitat, sabem que no ho faran?
Segons la literatura acadèmica, la clau està en el rol que hi juga la pressió social. Estudis demostren que els individus som més propensos a complir les normes socials si sabem que el nostre comportament està exposat a l’escrutini públic. Per tant, és comú que la participació declarada sempre sigui més alta que la participació real, i pot rondar els 10 punts de diferència (Piedras de Papel, 2015). És per això que no hauríem d’esperar una participació massa alta en aquests comicis, especialment quan som un dels territoris amb participació més baixa. Per exemple, als darrers comicis (2019), la participació fou del 55%, la més baixa d’entre les comunitats on va haver-hi eleccions.
No hauríem d’esperar una participació massa alta en aquests comicis, especialment quan som un dels territoris amb participació més baixa
En tot cas, cal remarcar que no hi ha cap mecanisme automàtic que faci que una participació més alta sigui beneficiosa per l’esquerra (ni tampoc a la dreta), com se sol pensar. Per exemple, el 2021, una altíssima participació a la Comunitat de Madrid (76%) va beneficiar el Partit Popular. El mateix va ocórrer a Catalunya a les polèmiques eleccions de 2017, quan una participació del 79% va resultar en una victòria de Ciudadanos amb un 25% dels vots. A les Illes, per exemple, percentatges de participació idèntics el 2011 i el 2015 (58%) va resultar en dos resultats electorals completament diversos (majoria absoluta del PP vs govern de progrés).
Com de coneguts són els líders dels diferents partits?
Finalment, pot resultar rellevant conèixer què pensam els electors sobre els nostres líders polítics. En aquest punt hi ha dos factors a considerar: en quina mesura són coneguts (1) i quina valoració se’n fa del seu lideratge (2). Respecte al primer punt, la presidenta Armengol parteix amb avantatge: només un 3,6% dels enquestats diuen no conèixer-la. Els líders més coneguts rere Francina Armengol són els del bloc de la dreta (PP, Cs i El Pi) i extrema dreta (Vox). Així, la segona líder més coneguda és Marga Prohens (18,6%), seguida de Jorge Campos (28,7%), Patrícia Guasp (32%) i Josep Melià (35,3%).
Els líders menys coneguts són els candidats d’Unides Podem i MÉS per Mallorca. Un 41% dels enquestats diu no conèixer Antònia Jover (UP), mentre que un 43% diu el mateix de Lluís Apesteguia (MÉS per Mallorca). No obstant això, com veurem a continuació, els líders del bloc de l’esquerra estan una mica millor valorats que els de la dreta, el que ens pot fer intuir que, encara que siguin menys coneguts entre la població, sí que ho són entre els seus i poden mobilitzar de manera eficient el seu potencial electoral.
La més coneguda és Armengol, seguida dels candidats de la dreta (PP, Cs i El Pi). Els menys coneguts són els candidats d’Unides Podem i MÉS per Mallorca
Quina valoració fem de les candidates i els candidats?
Si comencem per la presidenta, la valoració és certament positiva. Encara que la nota final sigui un suspens (4,94), Francina Armengol és la candidata millor valorada. A més, si comparam amb la valoració que hi fèiem els illencs el 2015, quan va començar a governar, el resultat és un increment de 0.44 punts. La seva gestió està ben valorada en termes generals, encara que potser s’hi esperaven dades més positives en aquest sentit. Un 5,7% de la població considera que Francina ha fet una molt bona gestió els últims 4 anys. El 38% la considera bona, metre que el 6,4% la considera regular. El 25,9% i el 20,5% la consideren dolenta o molt dolenta, respectivament. En aquest sentit, si creuéssim aquestes dades amb intenció de vot, els biaixos entre blocs serien bastant clars.
És curiós que, si comparam aquestes dades amb la valoració que fèiem els illencs de la gestió de Bauzá entre 2011 i 2015, puguem dir que la presidenta actual arriba en molt bones condicions: l’enquesta pre-electoral de 2015, en el preludi de la major caiguda electoral d’un partit a les Illes, el 0,8% de la població valorava de “molta bona” la gestió de Bauzá, i només un 13,8% la considerava bona. El següent líder millor valorat és Lluís Apesteguia (4,27), lleugerament per sobre de Biel Barceló el 2015. Marga Prohens és la tercera amb un 4,2 (millorant 0,5 punts a Bauzá); Josep Melià la segueix amb un 4,18; Antònia Jover amb un 4.15; Patricia Guasp amb un 3,7 i, finalment, Jorge Campos amb un 3,2.
Si comparam les dades d'Armengol amb la valoració que fèiem els illencs de la gestió de Bauzá entre 2011 i 2015, podem dir que la presidenta actual arriba en molt bones condicions
Les enquestes publicades mostren que els resultats estan molt ajustats. Els sondejos més recents semblen indicar que part de la incògnita serà si El PI sobrepassa el 5% de vots a Mallorca, ja que això podria determinar si l’esquerra reedita un tercer Pacte de Progrés o la dreta forma el primer Govern de coalició a Balears entre PP i Vox.
El que sembla segur és que el PP serà primera força, molt segurament absorbint els vots que abans anaven a Ciutadans. El PSIB passarà a ser la segona força més votada, perdent uns 4 punts de suport respecte al seu resultat al 2019. Vox passaria a ser tercera força duplicant la seva presència al Parlament. MÉS per Mallorca mantindria els seus 4 escons, Unides Podem en perdria un, passant a tenir-ne 5. I MÉS per Menorca podria augmentar els seus a 3 o 4.
Pel que fa a l’escenari que afecta l’electorat sembla que, per la mínima, existeix una bossa de votants major a l’esquerra que a la dreta. Cal dir, tanmateix, que els que se situen al centre polític són un gruix considerable (19%), i que poden decantar la balança cap a qualsevol dels dos vessants. En tot cas, aquest grup segurament tendirà a votar a les opcions que considera més centrades, que poden ser el PSIB-PSOE, el PP o El Pi, depenent de l’escenari –o també es pot abstenir en una campanya electoral que no ha competit de manera molt intensa al centre polític–.
Per acabar, cal destacar que Francina Armengol és la candidata més coneguda pels illencs, i també la millor valorada. Els líders de la dreta són els més coneguts per darrere de l’actual presidenta: Marga Prohens, Patrícia Guasp i Josep Melià, en aquest ordre. Lluís Apesteguia, encara que menys conegut, és el segon millor valorat.
Finalment, volem emfasitzar que si bé les enquestes poden esperar una participació més o menys alta, això no té per què beneficiar més o menys als partits d’esquerra (o dreta), sinó que és el context electoral el que juga un paper primordial en determinar a qui beneficia una alta participació.
Sobre este blog
Grup d'anàlisi política i social compromès amb el debat rigorós i autocentrat. Ho feim a través de dades i arguments oberts a la crítica.
Autors:
Julián Claramunt - @jclarama12
Llorenç Soler - @llorenc_soler
Guillermo Bezzina - @G_Bezzina
Toni Barber Fedelich - @ToniBarber96
Irene Sánchez Campins - @irenescampins
Victor Picó Gutiérrez - @vitopico
0