eldiario.es

Menú

Set escoles que tanquen, set projectes truncats

Radiografia dels set centres d'educació pública que la Generalitat ha anunciat que tancarà per qüestions demogràfiques

- PUBLICIDAD -
Los alumnos de la escuela Xarau se manifestaron, junto con sus familias y maestros, ante la sede del departamento de Enseñanza de la Generalitat. (Foto: Clara Molins).

Els alumnes de l'escola Xarau es manifesten, juntament amb famílies i mestres, davant la seu del departament d'Ensenyament de la Generalitat.

La majoria dels centres són petits i familiars, d'una sola línia. Els set, sense excepció, es troben sota el comandament de directores -les dones abunden al capdavant dels col.legis. I, excepte en alguns casos, aquestes escoles van ser concebudes durant els anys de bonança econòmica. És a dir, són relativament joves, i per això algunes apliquen metodologies pedagògiques innovadores, emmarcades en uns projectes que, malgrat els pesi, hauran d'abandonar. Aquesta setmana el departament que dirigeix ​​la consellera Irene Rigau va comunicar que suprimirà 61 línies de primer d'infantil en escoles públiques catalanes, i set d'elles es veuran obligades a tancar, ja sigui aquest curs o progressivament. Els motius: la caiguda de la demografia i l'estalvi. Tanmateix, des de les escoles més afectades per la mesura, que són aquestes set, es queixen que ningú no ha preguntat pels seus projectes pedagògics.

En els últims dies, amb diferent intensitat, les set escoles, a través de les AMPA, s'han mobilitzat per defensar la continuïtat dels seus respectius centres. Algunes d'elles s'han concentrat davant el departament d'Ensenyament de la Generalitat, d'altres han acampat als centres, i totes estan començant a teixir contactes per organitzar protestes conjuntes. Aquestes són, una a una, les escoles que van a tancar.

El Castell (Tona)

"Barregem alumnes de diferents edats". L'escola és tan petita que no tenen conserges ni secretaris, i a la trucada d'aquest mitjà agafa el telèfon la directora, Roser de Salses. El centre El Castell, de Tona, és un dels que haurien de tancar aquest juny, però Salses assegura que aquesta setmana han arribat a un acord amb la Generalitat perquè la clausura sigui progressiva. Argumenta, amb el suport de l'Ajuntament en ple, que el col.legi que hauria d'acollir aquest setembre els alumnes d'El Castell, l'escola Era de Dalt, no compta amb suficient espai. Amb tot, el centre que dirigeix ​​Salses té només 98 alumnes, perquè no ha tingut temps d'omplir-se (va néixer fa sis anys i, per tant, els cursos només arriben a tercer de primària). Pel que fa a les classes, la directora explica que són un centre "amb entitat pròpia". "Treballem internivells", explica, i precisa que "es tracta de barrejar en el dia a dia alumnes de diferents edats, cursos i fins i tot cicles", un fet propi de les escoles rurals i que, si se'l poden permetre, és per "la nostra estructura senzilla". De fet, alguna de les seves aules compta amb poc més de 10 alumnes, la ràtio "desitjada" per dur a terme projectes "cooperatius" com el d'El Castell, però un luxe massa car per a la Generalitat.

Vilamagore (Sant Pere de Vilamajor)

"No tenim llibres de text, els nens aprenen mitjançant les vivències i l'experimentació". L'escola Vilamagore, de Sant Pere de Vilamajor, es cenyeix al currículum escolar que elabora la Generalitat, i els seus alumnes aproven les avaluacions externes com en qualsevol altre centre, però adquireixen les competències "mitjançant les vivències, l'experimentació i la manipulació, i sense llibres de text", segons explica la directora, Eugènia Fornaguera. "Quan fa fred i es congelen els tolls al pati, per exemple, aprofitem per estudiar la congelació de l'aigua, i no esperem que ens ho digui l'editorial de torn", explica Fornaguera. Aquest mètode d'aprenentatge està basat en les "necessitats" i "inquietuds" dels alumnes, que "surten cada tarda a l'aire lliure per posar en pràctica els coneixements adquirits". Fornaguera, però, no nega que aquesta metodologia es pot dur a terme perquè es tracta d'un centre de mida reduïda -amb 150 alumnes en una sola línia- que es troba a la falda del paratge del Montseny.

Un altre dels eixos principals del centre és "la implicació de la comunitat educativa i del poble", segons diu la directora, una particularitat que recorda el model finlandès. "Les famílies han creat l'entitat Vilamagore Endavant, que ens ajuda amb els projectes, organitzant per exemple conferències amb experts obertes a tothom", explica. L'escola Vilamagore tancarà l'any que ve la seva línia de primer d'infantil i, a poc a poc, es convertirà en un institut, però la directora, malgrat les evidències, no es dóna per vençuda. "Sóc una somiadora, què vols! Sóc mestra!".

Sant Baldiri (Lliçà d'Amunt)

"Els experts recomanen l'escola per als nens amb necessitats educatives especials". La directora del col.legi Sant Baldiri, Anna Rodríguez, sabia que el curs que ve el seu centre no oferiria places de primer d'infantil, i que per tant aniria tancant progressivament, però afirma, contrariada, que ningú els ha avisat oficialment del futur de la escola. El centre es convertirà, en uns anys, en institut, i els alumnes de Sant Baldiri passaran a una altra escola a la qual la Generalitat ha tancat una de les seves línies per garantir el transvasament, l'escola Països Catalans. Com en la resta de casos, aquest petit centre públic de Lliçà d'Amunt té una sola línia, són pocs alumnes en total, i la directora el defineix com una escola "familiar". No compten amb un projecte pedagògic en particular, segons explica Rodríguez, en part perquè diu que hi ha hagut molts canvis de personal en els últims cursos, però sí que es tracta d'un centre sol.licitat per les famílies amb fills amb necessitats educatives especials. "Per ser familiar, proper, assequible, alguns professionals i experts han recomanat que els nens amb necessitats educatives especials vinguin al Sant Baldiri", explica Rodríguez.

La notícia del tancament s'ha rebut al centre com un "gerro d'aigua freda", descriu la directora, per qui els motius de la Generalitat no són suficients. "Baixa la demografia i tanquem aules i escoles... I quan la demografia torni a pujar?", Es pregunta. Quant al motiu econòmic, considera que "no hauria de ser el criteri més important a l'hora de decidir el futur d'una escola".

Can Motllor (Terrassa)

"Cada dia una família prepara un esmorzar saludable per a tots". L'escola Can Motllor, de Terrassa, no ha tingut temps ni d'obrir places per a primària. El centre va néixer el 2008, i fins ara només tenen classes des de P-3 fins a P-5. "Havíem treballat molt i amb molta il.lusió i expectatives per començar primària, però lamentablement sembla que no podrem", expressa la directora Anna Garcia. Can Motlló haurà d'integrar-se ja al setembre dins l'escola més propera, la Roser Capdevila, tot i que la directora no té molt clar que els seus 80 alumnes hi puguin cabre.

"A Can Motllor l'alumne és el protagonista", descriu Garcia, satisfeta d'haver impulsat amb el seu equip de mestres un projecte innovador, basat en un aprenentatge que sorgeix "de les necessitats i els interessos dels nens" i que es canalitza a través de l'"experimentació". "Fem tallers cada dia on fomentem la vessant artística i científica de l'alumne", explica Garcia. També treballen barrejant edats, i "les famílies estan molt presents, és una escola oberta", afegeix. Com a exemple, explica que "cada dia li toca a una família elaborar un esmorzar saludable, a base de fruita, i aquest moment del dia es converteix en un espai de relació entre tots". A més, cada divendres a la tarda els pares i mares "poden participar en les classes obertes", explica la directora.

Xarau (Cerdanyola del Vallès)

"Si hi ha demanda per obrir les dues línies tornarem a parlar amb la Generalitat". El tancament progressiu de l'escola Xarau és potser el que menys compleix amb el perfil generalitzat. Aquest centre de Cerdanyola del Vallès té 35 anys de vida, compta amb 380 alumnes, unes ràtios elevades i dos grups per curs. Per justificar el seu tancament, la Generalitat argumenta que la demografia cau en picat a Cerdanyola, una cosa que des del centre no neguen, tot i que sospiten que els motius de la consellera Rigau són uns altres, més aviat econòmics. Les històriques instal.lacions del Xarau estan molt deteriorades, motiu pel qual les famílies fa anys que protesten, i la Generalitat no ha abordat la remodelació que requereix l'edifici ni tampoc ha acabat les obres de construcció del nou edifici que havia d'albergar l'escola, uns treballs que es van paralitzar per falta de finançament. "Així que es tracta de diners", sentència Eva Ramon, membre de l'AMPA.

Des que van rebre la notícia que havien de suprimir les dues línies el proper curs, la comunitat educativa del Xarau ha començat un "pols", en paraules de Ramon, amb la Generalitat. I no sembla que li vagi malament. Fa unes setmanes havien de tancar els dos grups de P-3, però després de negociacions de l'Ajuntament amb la consellera, al final, si aconsegueixen omplir un grup, podran mantenir-lo un any més. I malgrat aquesta victòria parcial, segueixen amb la pressió. Aquest dimecres van protestar davant la seu de la conselleria, "i si hi ha demanda per obrir les dues línies l'any que ve, tornarem a parlar amb la Generalitat", assegura Ramon. Encara que és poc probable que Rigau accepti més concessions.

Poble Nou (Pineda de Mar)

"Conec tots els pares, només hi ha avantatges". Una altra escola que haurà de tancar gairebé sense haver tingut temps de consolidar-se. El col.legi Poble Nou, de Pineda de Mar, va obrir les seves portes el curs 2008-2009, i quatre anys més tard inicia un transvasament progressiu d'alumnes cap centre Antoni Doltra, el que queda més a prop. "Les nostres aules estan plenes, i les seves també, no sé com ens podrem fusionar", es pregunta la directora, Dolors Nualart. Un cop més, la raó és demogràfica, i en aquest cas intervé el factor de la immigració. "Hi ha una població marroquina important, i la Generalitat ens ha dit que, a més de baixar la natalitat, molts immigrants marxaran".

Com la majoria, Poble Nou és un centre d'una sola línia, amb només 140 alumnes, i que aposta per barrejar també als alumnes de diferents edats. "La mida d'aquesta escola és perfecta", defensa Nualart. "Som 10 mestres, ens coneixem amb totes les famílies, això no té més que avantatges per als nens", sentencia.

Gil Cristià i Arbós (Selva del Camp)

"Seguirem sense minvar la qualitat fins que quedi l'últim nen". A l'escola Gil Cristià i Arbós, de la localitat tarragonina de la Selva del Camp, ja s'oloraven des de fa temps que la notícia del tancament era imminent. Amb només una línia, van veure com el curs passat la Generalitat tancava una de les línies de l'altra escola del poble, la Abel Ferrater, així que "tot indicava la reestructuració", segons admet Cristina Iturgoyen, directora d'un centre que compta amb 183 alumnes i més de tres dècades d'història. El transvasament d'alumnes serà progressiu, però Iturgoyen tem que "les famílies comencin a marxar ja el curs que ve, per fer-ho com més aviat millor". De fet, aquest és un temor que comparteixen la majoria de centres que seran clausurats progressivament. No obstant això, la directora ho té clar: "Continuarem treballant igual que sempre, sense minvar la qualitat, fins que s'hagi anat l'últim nen".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha