eldiario.es

Menú

Així es va fer el recompte a l'assemblea de la CUP

L'empat que es va donar en l'assemblea de la CUP ha disparat les especulacions sobre si el procés de votació va ser net, tot i que es va dur a terme amb un mètode de garanties "el més proper possible a unes eleccions normals"

Les votacions i els recomptes van ser supervisats i realitzats per militants escollits a l'atzar d'entre els apuntats i supervisats per persones de l'organització

"Les caixes segellades amb els vots i les actes existeixen, són un material que guardem", explica el portaveu del secretariat nacional, Xevi Generó

- PUBLICIDAD -
Una CUP fracturada aplaza al día 2 su decisión sobre Mas tras un insólito empate

Compareixença de la CUP per donar els resultats de l'assemblea EFE

L'insòlit resultat que es va donar en l'assemblea de la CUP aquest diumenge, en què va empatar a 1.515 vots cada  opció, ha disparat tota mena d'especulacions sobre si el procés ha estat net. Una vessant de la discussió s'ha centrat en l'aspecte matemàtic sobre les probabilitats d'obtenir un resultat així,  que segons els càlculs seria l' 1,45%. L'altre vessant, sobre com es va efectuar el procés de votació i recompte de les més de 3.000 paperetes.

Per posar-se en antecedents cal recordar que l'organització havia proposat quatre opcions. El mètode de votació era per rondes que descartaven l'opció menys votada fins que una d'elles aconseguís més del 50% dels suports. Així, s'efectuaria una primera ronda en què, si cap de les 4 opcions rebia més de la meitat dels suports, l'opció menys votada s'eliminava per a la següent ronda.

A la segona ronda, per tant, es votava sobre tres opcions. Mateix sistema: si cap d'aquestes tres obtenia més de la meitat de vots, es descartava la menys votada per a la ronda final. A la tercera ronda quedarien dues opcions, sent guanyadora la més votada. Segons el reglament, en aquesta última ronda no es comptarien els vots en blanc ni nuls, perquè era a dues opcions.

Cens

El portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Xevi Generó, explica com es va efectuar el cens en els dies previs a l'assemblea. Segons explica, hi ha dos tipus de persones que poden participar en les assemblees de la CUP: els militants de la pròpia CUP i els membres de les organitzacions que formen part de la candidatura.  A diferència d'altres assemblees, per a la de diumenge l'organització va obrir un formulari, enviat als grups locals i organitzacions, perquè s'hi apuntessin totes les persones que volguessin participar en l'assemblea.

A més d'aquest registre previ, s'efectuava un control paral·lel. Els noms de totes les persones apuntades al formulari havien d'estar, o bé a la intranet de les agrupacions locals de la CUP, o bé en el cens de les organitzacions de la candidatura. Per tant, necessitaven l'aval d'algun d'aquests grups. El cens final de l'assemblea va resultar de 3.577 persones.

Responsables d'urnes

De les 3.577 persones que formaven el cens total, en els dies previs se'n van triar 300  a l'atzar, pel mètode d'agafar un número a l'atzar i anar pujant en la llista en successió. Si per exemple s'agafava el 9, eren escollits el número 9 del cens, després el 18, el 27, el 36 i així successivament, fins a completar els 300. "Aquestes persones van ser avisades amb dos dies d'antelació que serien els responsables de les urnes", explica Generó, "els primers 100 des del primer moment i la resta de suplents".  

Votació

Per votar es van instal·lar 50 urnes en 25 taules, dues per taula. A cada taula li corresponien unes 70 o 80 persones, per ordre alfabètic, i els dos responsables de cada taula disposaven d'una llista amb els noms. Cada votant s'havia d'identificar mitjançant document oficial, i els responsables de l'urna apuntaven que havia votat. En les llistes hi havia espai per marcar cadascuna de les tres rondes.

Respecte a les paperetes, es van usar diferents formats per a cadascuna de les rondes, per evitar duplicitats i confusions. Si el format d'una papereta no corresponia a la ronda en curs, es comptava nul.

Recompte

Un cop tancades les 50 urnes es començava el recompte. Per a això, les dues persones responsables de cada urna s'unien a les altres dues responsables de la seva mateixa taula i a elles se'ls hi una cinquena de l'organització. Entre les cinc començaven a comptar els vots de cada urna, primer una i després l'altra. "El nombre de vots havia de correspondre als votants apuntats. Els resultats s'apuntaven en dos actes idèntiques per a cada urna, una d'elles es guardava al costat de les paperetes en un sobre segellat, mentre que l'altra es lliurava a la taula de l'assemblea", recorda el portaveu. La mesa de l'assemblea estava formada per quatre persones del Secretariat Nacional i dos diputats.

Un cop cada taula hi havia comptat les seves urnes i omplert les actes, els resultats es lliuraven a la taula, que sumava les 50. Per assegurar-se, es van sumar dues vegades, per separat, i es van posar els resultats en comú per comprovar que coincidien.

Història d'un empat

"Havíem previst tots els escenaris menys el de l'empat, que és gairebé l'única cosa que no t'esperes", explica Generó. El portaveu relata la perplexitat dels membres del  secretariat encarregats d'explicar per separat quan van posar en comú la suma de les urnes. 1.515 a cada costat, i res previst per al desempat.

Sobre la votació, Generó assegura que van apostar per "un mètode el més proper possible a unes eleccions normals",  i és previsible que el vot fos secret. "És impossible de manipular", assegura Generó, qui pels dubtes assenyala que "les caixes segellades amb els vots i les actes existeixen, són un material que guardem".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha