eldiario.es

Menú

Jaume Collboni: “Som l’esquerra que ha governat i ha fet la ciutat, i em refereixo al PSC i ICV"

El candidat socialista a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, confia a capgirar les enquestes que preveuen uns mals resultats pel PSC i anticipa que el candidat de CiU, Xavier Trias, no conclourà el proper mandat.

- PUBLICIDAD -
Jaume Collboni a l'entrada de la seva seu electoral / ENRIC CATALÀ

Jaume Collboni a l'entrada de la seu electoral del PSC a Barcelona / ENRIC CATALÀ

La conversa amb el candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona es produeix l’endemà de la publicació de l’enquesta del CIS que retalla en sis el nombre de regidors de què disposa actualment el PSC i el situa lluny de la seva expectativa de recuperar el govern de la ciutat. Amb tot, Jaume Collboni, insisteix que no tot està dit en aquesta campanya i confia en el terç d’indecisos per capgirar les enquestes.

Com enfoca aquests quinze dies que falten fins les eleccions?

Amb molta il·lusió i optimisme, amb ganes de sortir a debatre i parlar de la ciutat, i amb la convicció que donarem la sorpresa. En aquestes enquestes qui guanya són, de moment, els indecisos. I els indecisos són fonamentalment votants d’esquerra i de centre-esquerra i nosaltres representem clarament aquest electorat. La nostra feina serà explicar-nos, fixar el nou horitzó que ha de tenir la ciutat; és a dir, garantir l’ocupació i els drets socials, el transport assequible, l’habitatge, la salut, l’educació,... Dir que som aquí i que som els que vam posar aquesta ciutat al món i l’hem construït tal i com la vivim i percebem avui.

Denuncia la voluntat de convertir la campanya en una disjuntiva Xavier Trias-Ada Colau.

A la dreta l’interessa fixar com a oposant a qui, en aparença, té menys capacitat de governar, perquè no ho ha fet mai, o pot semblar menys fiable. Nosaltres som una alternativa real i possible al senyor Trias. Som l’esquerra que ha governat i ha fet la ciutat, i em refereixo al PSC i Iniciativa. Em reivindico de la tradició d’aquesta esquerra de govern i transformadora de la ciutat, que és més competitiva, des del punt de vista electoral, que una opció legítima però que s’ha organitzat en sis mesos i que pot aixecar molts dubtes quant a solvència i fiabilitat. I a Trias l’interessa molt més contraposar-se amb ella.

Ciutadans, segons el CIS, passa per davant del PSC. Com s’ho explica?

De la mateixa manera que Podemos fa sis mesos, són fenòmens que tenen més a veure amb la simpatia del moment que amb l’opció real de govern. Andalusia ens ha donat un exemple en aquest sentit. Les enquestes donen resultats molt estranys i inversemblants perquè no hi ha record de vot, perquè no existien aquestes opcions i el record de vot es substitueix per la simpatia.

S’ha vist com ha caigut en picat Podemos els darrers dos mesos i crec que passarà el mateix amb Ciutadans.

Podemos té una certa base social. Neix vinculat amb el 15M. Ciutadans, no.

Ciutadans té una certa base social però és un efecte molt mediàtic, dels platós de televisió, molt vinculat a la crisi de confiança en la política i els partits. Puc entendre aquesta manca de confiança, però Ciutadans respon només a la conjuntura.

Per governar un país i una ciutat es necessita un projecte mínimament treballat i sòlid. A l’hora de la veritat, la gent quan ha de dipositar el vot pensa no només en qui li cau simpàtic sinó també en qui pot solucionar problemes, transformar la ciutat, atraure inversions per crear ocupació; en qui té capacitat per governar.

Sembla que pren vots als socialistes però que pot ser la crossa del PP en moltes ciutats i comunitats autònomes.

No m’estranya. A Barcelona, Ciutadans és una escissió de la dreta. La candidata de Ciutadans era la portaveu del PP i pertanyia a l’ala dura d’aquest partit. Serà la crossa que permetrà que no fem fora el PP del govern de moltes ciutats i comunitats. Serà el salvavides del PP. No a Barcelona.

Què n’espera de les enquestes que encara han de sortir?

No n’espero gaire més del que ens estan mostrant. És a dir, molta fragmentació, pujades i baixades de les forces emergents. Per part nostra, veurem una recuperació del vot socialista, a Barcelona i el conjunt de l’Estat, Recuperarem molt espai que en aquest moment no està mobilitzat o no es manifesta.

Les llegeix en clau dreta-esquerra o sobiranista?

Tinc la tendència a llegir-ho tot en clau esquerra-dreta i quan parlo de la ciutat encara més. Ens juguem un model de ciutat. Una opció és el model del senyor Trias, que ha prioritzat el sector privat sobre el públic, ha deixat que el mercat i alguns sectors de la ciutat prenguin decisions que ens afecten a tots i les grans intervencions les ha fet de la mà del PP i amb criteris de dretes.

Hi ha una altra Barcelona, que és majoritària, la de l’interès públic, de l’equilibri entre els barris, dels serveis de proximitat als veïns i veïnes, que és la que defensem i que és la que garanteix oportunitats de feina i drets socials bàsics i fixa activitat econòmica a la ciutat.

Influirà molt el debat sobiranista en la campanya i els resultats electorals?

Influeix. És el teló de fons del debat polític general. En el contracte que fem amb els ciutadans no hi ha d’haver clàusules ocultes. Els candidats hem d’explicar molt bé quines són les conseqüències de la posició de cadascú sobre la ciutat. El senyor Trias ha acceptat la causa independentista amb una certa vergonya, no sé perquè. Sembla que se n’amagui. Barcelona s’ha subordinat al Govern de la Generalitat. S’ha supeditat al senyor Mas, la qual cosa ens ha costat diners als barcelonins. Hem hagut de pagar doble per alguns serveis per cobrir els més de 300 milions de deutes que la Generalitat té amb Barcelona. El senyor Trias no explica les conseqüències que el procés d’independència tindrà per la ciutat si es compleix el full de ruta que han pactat CiU i ERC. 

Sóc molt més modest. En els 18 mesos que diuen que ens portaran a la república o l’estat català jo vull tenir un pla financer per acabar les grans obres d’infrastructures del transport públic a la ciutat: La línia 9 i la Sagrera. Per això necessitarem l’Estat i la Unió Europea. I demostrar que allò que més m’importa és el dia a dia de la gent.

El dia a dia l’hem d’aterrar a la ciutat. La senyora Colau haurà de decidir si les seves tesis són les de Pablo Iglesias o les de Joan Herrera. Pablo Iglesias no reconeix ara ni la possibilitat de fer un referèndum i Joan Herrera diu que s’ha de decidir tot. Aquesta contradicció l’haurà de resoldre la senyora Colau, tot i que ella ha mantingut la contradicció de dir que no és independentista però que va votar Sí-Sí el 9 de novembre.

És un tema rellevant per la ciutat no només pel futur del país sinó per les conseqüències que té sobre la ciutat.

Jaume Collboni el primer dia de campanya electoral municipal / ENRIC CATALÀ

El candidat del PSC a un moment de l'entrevista / ENRIC CATALÀ

Canviarà l’estil de la campanya a la vista dels resultats de les enquestes?

Les enquestes t’influeixen si et deixes influir. Has de tenir molt clar quin és el teu model, què és el que vols plantejar, quin és el teu full de ruta per governar la ciutat. Les meves prioritats són les que tenen a veure amb la crisi i les seves conseqüències socials, com reactivar l’economia, com crear 30.000 llocs de treball, i com distribuir millor el creixement perquè la sortida de la crisi, d’aquí a sis mesos o un any, no beneficiï només els de sempre. El paper del sector públic és clau per un socialdemòcrata com jo, i això no té a veure amb les enquestes sinó amb les conviccions i amb allò que és millor per la gent de Barcelona.

La seva campanya ha optat per uns vídeos i lemes força transgressors, poc convencionals, arriscats...

És l’esperit barceloní. Hi ha un missatge implícit en la forma de fer la campanya. La ciutat ha de recuperar la capacitat d’innovació, d’arriscar-se, d’avantguarda en la comunicació política. Jo no volia fer una campanya tradicional, amb videoclips de nens corrent per la platja, anant als mercats i amb eslògans de ‘ho farem tot bé per tothom’. Això cada cop té menys credibilitat.

Hem anat molt directament a allò que és el més important per la gent de Barcelona i la forma d’explicar-ho hem volgut que fos molt contundent i molt clara.

Está preparat per negociar?

Per dialogar sempre estic preparat. Crec que és una virtut. Els governs de progrés que ha tingut la ciutat han demostrat que és possible governar-la en coalició. Ara caldran no sé si coalicions però sí acords, indubtablement.

Es pot governar Barcelona amb un grup majoritari que tingui només 10 o 11 regidors?

És francament difícil, sobretot perquè la ciutat necessita prendre decisions a mig i llarg termini. Barcelona no es pot governar a quatre anys vista. Hi ha decisions estratègiques. El nostre pla de rehabilitació d’habitatges i millora de barris ens ocuparà dos o tres mandats. Rehabilitar el parc d’habitatges i millorar les deu zones que hem detectat a la ciutat requereix molt temps i perspectiva a mig termini. Per això calen governs sòlids. És el punt que més em fa patir des del punt de vista del futur de la ciutat.

Potser hi haurà més d’un alcalde o alcaldessa en el proper mandat.

No ho hem de descartar. Xavier Trias no acabarà el mandat. Se’l veu una persona sense idees noves, conduït per la inèrcia de molts anys. Ve a acabar la seva vida política a l’alcaldia no a començar un nou projecte, que és el que necessita la ciutat.

Espero que tinguem la màxima estabilitat política, però efectivament anem a un escenari molt obert. L’alcalde ha de ser la persona que tingui més vots, però després ha de poder governar, i per això es necessita capacitat de diàleg, coneixement de la ciutat i del govern, per arribar a acords puntuals sobre projectes.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha