eldiario.es

Menú

Revolució o resistència?

La revolució o resistència ha pres un gran protagonisme en l'últim segle i ha format part de multitud de processos i situacions de molt diversa naturalesa

El CCCB organitza un cicle per debatre i reflexionar sobre l'evolució i la vigència del concepte de revolució en el nostre temps

Hi participen cinc veus conegudes del panorama teòric actual: Arundhati Roy, Angela Davis, David Fernàndez, Xavier Antich i Ivan Krastev

- PUBLICIDAD -
C:\fakepath\Nathan Keirn, 2009. CC BY-SA 2.0.jpeg

Nathan Keirn, 2009. CC BY-SA 2.0

Revolució i resistència han estat presents, des de temps remots, tant en la creació de mites de la humanitat, des dels relats bíblics, passant per la mitologia greco-llatina, les obres literàries; fins a la història des dels inicis de l'antic Egipte, en l'Edat Mitjana o la Modernitat. Per descomptat, aquesta història no es queda en les èpoques llunyanes sinó que travessa, amb multitud d'exemples, totes les latituds i geografies per on els éssers humans han anat creant civilització. Desobeir les veritats establertes, desafiar els poderosos, rebel·lar-se davant de les injustícies, resistir-se a la dominació, protestar les arbitrarietats, explorar més enllà dels límits fixats, transgredir l'ordre social i moltes més accions similars no només han estat part important de la nostra història sinó tot un art, sense el qual resulta difícil imaginar el progrés humà.

La revolució o resistència, encara que és molt antiga com a arma de combat, ha pres un gran protagonisme en l'últim segle i ha format part de multitud de processos i situacions de molt diversa naturalesa. La resistència civil s'ha fet servir per lluitar contra un amplíssim elenc de situacions d'injustícia, així com contra processos de llarga durada històrica. Alguns d'aquests conflictes estratègics noviolents han anat contra el colonialisme, les ocupacions estrangeres, els cops d'estat, els règims dictatorials i despòtics, en dinàmiques de frau electoral massiu, contra la discriminació racial, religiosa i de gènere, contra l'alteració de l'ordre constitucional, a favor de processos d'independència nacional, per la defensa dels drets i llibertats, a favor de la protecció ambiental, per la defensa i protecció de les comunitats indígenes i aborígens, de la lluita per la terra, en croades contra l'intervencionisme militar i, fins i tot, en campanyes contra polítiques neoliberals i processos d'exclusió social.

Què ha motivat els canvis en la humanitat? Quin ha estat el motor de la història? Des de l'òptica de la noviolència, la revolució i la resistència serien el més semblant al que, al segle XIX, Karl Marx afirmava que la revolució era la locomotora de la història. Anys després, en plena expansió del nazisme i el feixisme, Walter Benjamin li va respondre amb la pregunta de si la revolució no s'assemblava més als passatgers activant el fre d'emergència. Avui dia, amb l'impacte que estan tenint la globalització i el canvi tecnològic sobre la pròpia estructura de la societat i la proliferació de líders que qüestionen la vigència dels drets humans més bàsics, el dubte que plantejava Benjamin torna a tenir rellevància. Cent anys després de l'esclat de la revolució a Rússia el CCCB impulsa el cicle Revolució o resistència? per revisar la idea que tenim de la revolució i com s'ha instal·lat al centre de les passions polítiques del món contemporani.

Com ha canviat la idea que tenim de la revolució? Segueix sent un motor d'alliberament o avui ens urgeix més la resistència per defensar els avenços socials de l'últim segle? Aportaran la seva visió l'escriptora i activista índia Arundathi Roy, reconeguda tant pels seus llibres de ficció com pels seus escrits sobre política, medi ambient i drets humans; l'activista afroamericana Angela Davis, considerada una de les grans lluitadores històriques pels drets humans; i el politòleg Ivan Krastev. Completarà el cicle un diàleg entre el periodista i activista David Fernández i el filòsof Xavier Antich sobre la idea de revolució en el context polític dels últims anys a Catalunya.

Veus de la revolució del que és possible 

L’activisme infatigable d'Arundhati Roy (Índia, 1961), des del moviment antiglobalització a la lluita per la justícia social al seu país, passant pels discursos contra les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, han consumit gairebé tot el seu temps des que va aconseguir la fama mundial amb la seva primera novel·la El déu de les petites coses, una saga familiar que retrata les ansietats, patiments i preocupacions de les dones de l'Índia rural. Després d’aquest èxit literari, Roy s'ha convertit en una activista política donant veu als grups minoritaris que ho necessiten i oposant-se públicament a les polítiques del seu govern. En els seus assajos i conferències, Roy reflexiona sobre els moviments de resistència de les dones a tot el món, reivindicant la necessitat de prendre acció. A la sessió Idea, paraula i acció (2 d'octubre), parlarà sobre la seva trajectòria política i literària, en el marc de la publicació en català i castellà de la seva última obra de ficció, El ministeri de la felicitat suprema (Anagrama, 2017). La novel·la està inspirada en les seves trobades amb els maoistes a les jungles de l'Índia Central.

C:\fakepath\Mayank Austen Soofi, 2017..jpeg

Arundhati Roy Mayank Austen Soofi, 2017

Considerada una de les grans lluitadores històriques pels drets humans i contra la discriminació racial, Angela Davis (Estats Units, 1944) en la conferència La revolució avui (9 d'octubre) parlarà del significat de la revolució en els nostres temps. Davis és una de les figures més influents en la història del moviment feminista i de l'activisme polític contra les opressions interseccionals que pateixen les minories dels Estats Units. Durant la seva joventut va ser expulsada de la Universitat de Califòrnia per formar part del Partit Comunista, i poc després va ser perseguida i empresonada acusada injustament d'assassinat. La campanya pel seu alliberament, que arribaria després de 16 mesos a la presó, la va convertir a principis dels anys setanta en una de les cares més conegudes de l'activisme polític nord-americà. Les seves contribucions a la teoria feminista són essencials per comprendre els vincles entre els eixos d'opressió social del capitalisme, el racisme i el patriarcat.

C:\fakepath\Columbia GSAPP. CC BY-2.0.jpeg

Angela Davis Columbia GSAPP. CC BY-2.0

En el diàleg El combat del present (16 d'octubre), el periodista i activista David Fernàndez i el filòsof Xavier Antich parlaran de la idea de revolució en el context polític dels últims anys a Catalunya, des de la irrupció del 15M fins a la lluita per la independència, i sobre les possibilitats transformadores d'aquest nou paisatge polític. El 2011 va aparèixer el 15M. I al maig de 2011 la Plaça de Catalunya estava inundada pels joves que protestaven contra les retallades. Què passa entre 2011 i 2012? Doncs per dir-ho de manera resumida, que hi ha un desviament del focus d'atenció, des de la Plaça de Catalunya amb l'agenda social del 15M, al Born, és a dir, a la construcció identitària de 1714. A Catalunya, la indignació del 15M ha estat desviada per la via identitària. Naturalment hi ha altres elements, però la crisi econòmica ha estat fonamental per entendre la circumval·lació identitària del malestar col·lectiu, que alhora té una rèplica, en part populista, en la dreta espanyola representada al Govern actual.

C:\fakepath\CCCB : Miquel Taverna..jpeg

Ivan Krastev CCCB / Miquel Taverna

Ivan Krastev (Lukovit, 1965) és politòleg i president del Centre d'Estratègies Liberals de Sofia, Bulgària, i membre fundador del Consell Europeu de Relacions Exteriors. En la conferència Migracions: La revolució del S.XXI (23 d’octubre), parlarà de les migracions internacionals com a moviment revolucionari d’aquest segle. La mobilitat humana creix com a conseqüència de la fam, de la violència, les guerres, dels desastres naturals i dels efectes expulsius de la l'economia. No obstant això, les fronteres es tanquen i els governs encaren la crisi migratòria global com un problema de seguretat o de risc a la sobirania nacional. Les migracions interpel·len les nostres democràcies que semblen no estar a l'altura dels desafiaments presentats. Els estats tendeixen a definir les seves postures i reaccions sota una concepció de la migració com a problema i font d'inestabilitat política, econòmica i social. Les vergonyoses xifres d’acollida de refugiats a Europa parlen per si soles.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha