eldiario.es

Menú

Andorra i el seu copríncep

Per mandat del Vaticà, decideixi cedir la seva autoritat com a copríncep d'Andorra. És esfereïdor i molt il\·lustratiu sobre com entenen la qüestió molts

- PUBLICIDAD -

Andorra és la joia de la corona dels països de llengua i cultura catalanes. Els seus trets diferencials la fan diferent i peculiar, tan diferent i peculiar com qualsevol altre territori. Hi ha coses que no ens agraden d'Andorra i d'altres que ens fascinen. Andorra no és millor ni pitjor que Catalunya. L'escàndol recent relacionat amb el seu sistema bancari, que cal reduir estrictament a unes elits dirigents i no ficar-hi els ciutadans andorrans, s'hauria donat exactament igual a Barcelona si Catalunya fos independent i tingués un sistema bancari semblant. D'aquí que la superioritat que de vegades trobem en les classes dirigents catalanes respecte a Andorra té tan poc sentit com quan els dirigents andorrans, a la defensiva, fan ostentació de la seva independència i del seu tracte directe amb Madrid o París, de tu a tu, deixant de banda les autoritats catalanes. Faig aquest preàmbul perquè des de fa uns quants dies s'especula amb la possibilitat que el bisbat de la Seu d'Urgell, per mandat del Vaticà, decideixi cedir la seva autoritat com a copríncep d'Andorra. És esfereïdor i molt il·lustratiu sobre com entenen la qüestió molts mitjans periodístics espanyols -i fins i tot catalans. Circula per la xarxa un article d'un diari digital que es diu Hispanidad que no diu gaire més del que han dit altres diaris molt més importants. En resum, tracta els andorrans d'infants desvalguts els quals, des de fora, poden ser guiats i dirigits com si no tinguessin drets. Donen per segur que si el Vaticà força el bisbe d'Urgell a cedir el càrrec de cap d'estat compartit d'Andorra, automàticament se'n faria càrrec qui ell volgués i, a semblança del copríncep francès, passaria a mans del cap de l'estat espanyol, en aquest cas, el seu rei. La constitució andorrana encara no té vint anys, d'acord, però això no treu que sigui plenament moderna i vigent. És increïble com determinats periodistes i polítics es llencen a fer afirmacions amb un menyspreu absolut del subjecte en qüestió, en aquest cas, Andorra. A veure si ho entenem: Andorra és un país independent, un estat de dret, pertanyent a l'ONU, etc. etc. La sobirania rau en el poble andorrà. I és el poble andorrà qui decidirà què fa amb el cinquanta per cent del seu cap d'Estat. Que el Vaticà -o el bisbat de la Seu- renunciï al coprincipat no vol dir que en pugui fer el que vulgui. Aquesta potestat no és seva, a veure si ho entenen. I és obvi que caldria consultar els andorrans a través d'un referèndum. I ja s'ho farien tots solets. Potser tindríem una sorpresa i, posats a fer, s'estimaven més, d'una tacada matar dos pardals amb el mateix tret i eliminar l'altre copríncep. En qualsevol cas, tots els comentaris d'aquests dies supuren un menyspreu i una manca de respecte pel que fa a Andorra semblants a les que de vegades encara detectem quan des d'Espanya es parla de Portugal.

Repetim, hi ha moltes coses que no ens agraden d'Andorra, tantes com les que ens enamoren i fascinen. Però sens dubte, una cosa tan important com aquesta l'han de decidir els andorrans.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha