eldiario.es

Menú

Lloguers abusius i dret a l’habitatge: un repte pendent

Junts pel Sí rebutja l’oportunitat d’aturar els lloguers abusius en la nova llei d’emergència habitacional i posterga el repte fins d’aquí a nou mesos

- PUBLICIDAD -

El Parlament aprovarà aquest dijous la llei d’emergència habitacional. Una nova llei que ha de servir per superar la suspensió parcial de la llei 24/ 2015, dictaminada el juny d’aquest any pel Tribunal Constitucional.

Calia urgentment recuperar les eines per aturar desnonaments i atendre les emergències habitacionals; i la Generalitat ho ha tramitat amb la rapidesa promesa.

És cert que el text actual suposa avanços significatius. Així,  recupera l’expropiació de l’usdefruit dels pisos buits (curiosament ja prevista a la Llei 2007 del Dret a l’Habitatge i suprimida el 2011 per CIU a través de la llei Òmnibus), i consolida el deure de reallotjament dels grans propietaris de pisos buits, com a pas previ al desnonament de persones vulnerables. Tanmateix, no resol problemàtiques punyents denunciades per ajuntaments metropolitans i entitats socials.

Poc abans que es produís la suspensió cautelar de la llei 24/2015, l’Ajuntament de Barcelona va fer públic un informe sobre el mercat del lloguer a la ciutat. En aquest document, s’alerta del continu increment dels preus del lloguer, documentant com durant el 2015 el preu del lloguer va augmentar un 6’6% més que durant el mateix període del 2014, situant-se en una mitjana de 727 euros mes.

A més, de l’anàlisi dels preus de lloguer per districtes es conclou que els barris de nivell de renda més baixa són els que més esforç econòmic han de realitzar per fer front al pagament del lloguer, per sobre del 25% de la seva renda. En aquest sentit, l’informe constata que, si bé la pujada dels lloguers és una problemàtica compartida per les principals ciutats de l’Estat, Barcelona és hores d’ara on resulta més car llogar i on més creixen els preus. Alhora, és on les pujades tenen més impacte social, ja que té la proporció més gran d’habitatges de lloguer, el 30% del total, front el 24% de Palma de Mallorca o el 20% de Madrid.

Des de llavors, el Consistori ha alertat en nombroses ocasions sobre aquesta situació: l’arrel del problema dels processos de desnonament està en el desmesurat increment dels lloguers. Per fer front a això ha engegat tota una sèrie de mesures contra la nova bombolla immobiliària, que inclouen des de la sanció dels habitatges turístics il·legals i   les sancions als bancs que concentren pisos buits, que en aquest cas poden arribar als 300.000 euros, fins a la promoció d’habitatge públic de lloguer i el programa de mobilització d’habitatges buits que, sota el lema “Tu tens la clau”, garanteix el cobrament del lloguer i ofereix ajuts a la rehabilitació de fins a 15.000 euros als petits propietaris que posin el seu pis a disposició de la borsa de lloguer. Paral·lelament, s’està fent un cens de pisos buits i s’està elaborant un índex de preus que ajudi a orientar el cost del lloguer en funció de les característiques del pis, estat de conservació i la ubicació.

Però la pujada indiscriminada en el preu dels lloguers requereix respostes normatives d’àmbit autonòmic i estatal. És per això que l’Ajuntament de Barcelona ha insistit en la gran necessitat de que la futura llei d’emergència habitacional introdueixi la possibilitat de sancionar els “lloguers abusius” que imposen grans tenidors d’habitatge buit. Introduir aquest concepte seria un avenç tan gran com imprescindible.

Davant la negativa del govern a fer-ho, l’Ajuntament va organitzar fa poques setmanes una trobada d’alcaldesses i alcaldes metropolitans per reivindicar que s’escoltés la seva veu, ja que són les administracions locals les que s’han d’enfrontar diàriament a desnonaments i a problemàtiques relacionades amb la bombolla immobiliària del lloguer; i les que han de carregar amb l’esforç de resoldre el problema aportant habitatges i recursos socials.

Per tant, la llei que s’aprovarà el dia 21 de desembre és insuficient. És una llàstima que Junts pel Sí no hagi volgut aprofitar la nova llei d’emergència habitacional per aturar la bombolla immobiliària del lloguer. I la dotació pressupostària de la norma, 14 milions d’euros, no estigui a l’alçada de la situació d’exclusió residencial. 

Tot i això, poden considerar que les reivindicacions han tingut fruit: el Govern s’ha compromès a regular els lloguers abusius d’aquí a nou mesos. Des de Barcelona continuarem pressionant per a que el compromís es faci efectiu en aquest termini; per a que es compti en tot moment amb els ajuntaments, ja que al cap i a la fi som els qui millor detectem les necessitats de la ciutadania; i per una regulació del mercat de lloguer que afronti realment la qüestió i aclareixi les regles del joc entre propietaris i llogaters, posant per davant el dret a l’habitatge.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha