eldiario.es

Menú

Quan la Llei d'Estrangeria desprotegeix les víctimes de violència de gènere

El discurs i les polítiques de lluita contra la violència de gènere cedeixen davant una llei d'estrangeria i una política migratòria restrictiva

- PUBLICIDAD -

La Fàtima és una supervivent de la violència masclista. Durant anys va conviure amb la seva exparella, que la va sotmetre a un tracte degradant. Compartien pis amb els amics d'ell, que també participaven d'aquest escarni. Un dia en el marc d'una discussió la Fàtima va respondre a tant temps d'agressions amb un sol cop sobre un dels amics de la seva exparella i va ser condemnada per lesions. De tot el procés de violència masclista és l'única causa penal que hi va haver.

Ella va decidir no denunciar mai. Però va trencar amb aquella relació i va passar a viure durant un any en un pis d'acollida per dones víctimes de violència de gènere. A poc a poc va poder deixar enrere tot el procés de violència que va viure. Va sortir del pis, va trobar feina estable i va poder anar refent la seva vida. Estava reunint la documentació per poder reagrupar el seu fill, ja que després de deu anys vivint a l'estat espanyol complia amb tots els requisits que exigeix la Llei d'estrangeria i podien planejar viure junts a Barcelona.

Però tot aquest procés es va veure alterat en el moment en què li tocava renovar el seu permís de residència per obtenir el de llarga durada, que atorga una relativa estabilitat i la no exigència de cotització per renovar-la. Complia amb tots els requisits, menys un: tenia un antecedent penal. I l'Oficina d'Estrangeria de Barcelona li va denegar la renovació, i no li va donar cap alternativa, degut, segons el seu parer, a la gravetat de l'antecedent.

Es va presentar un recurs on se certificava que estava sent atesa pels serveis de la Generalitat com a víctima de violència de gènere i el seu pas durant un any per un pis d'acollida. També es donava el context on es van produir les lesions per les quals va ser condemnada. Però res d'això va importar a l'Oficina d'Estrangeria, que quatre mesos després ha desestimat el recurs i l'ha deixada en situació administrativa irregular, sense feina, i, evidentment, anul·lant les opcions que tenia de poder reagrupar el seu fill. Ara haurà de començar un procés contenciós als jutjats, que s'allargarà en el temps i interromp per complet el seu projecte de vida.

La llei d'estrangeria estableix que tota dona estrangera víctima de violència de gènere tindrà reconeguts els drets i les mesures de protecció i seguretat que disposa l'ordenament jurídic, al marge de quina sigui la seva situació administrativa. També estableix una via per tal que puguin regularitzar-la en cas de ser irregular. Aquesta previsió xoca amb la realitat que troben moltes d'aquestes dones, provocant no només una desprotecció sinó un atac directe als seus drets.

Per tal que una dona sigui considerada víctima de violència de gènere, ho haurà d'acreditar amb una ordre de protecció o informe del Ministeri Fiscal per tal d'iniciar el procés, i en tot cas haurà d'aportar una sentència condemnatòria, o una sèrie de documents previstos que posen fi a un procés penal, on sigui reconeguda com a víctima. Tots els casos que no se cenyeixen a aquestes condicions, que són molts, queden fora. I quan això passa, es dona a més l'oportunitat al maltractador per posar-se en una posició de poder i aprofitar-se d'aquesta situació.

El de la Fàtima és només un exemple de com en molts casos la desprotecció de l'estat en aquestes circumstàncies esdevé un atac, conseqüència de la mateixa lògica i funcionament de la llei d'estrangeria. Els tràmits que d'aquesta es deriven es veuen agreujats contra totes aquestes dones que han sobreviscut a situacions de violència de gènere, però que no encaixen en el model que la llei tenia previst per elles. Atrapant-les entre dues violències, la masclista i la de l'estat racista.

La situació de violència que pateix la Fàtima no només té a veure amb la seva condició de dona sinó que a més és migrant. El discurs i les polítiques de lluita contra la violència de gènere i de protecció de les víctimes cedeixen davant una llei d'estrangeria i una política migratòria restrictiva, que la posa en un "estat de sospita constant", revictimitzant-la i exigint-l'hi una hipercorrecció en la seva conducta. És necessari i indispensable canviar la perspectiva i els marcs conceptuals des dels quals s'analitza i s'intervé en violències contra les dones migrades als diferents àmbits d'actuació.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha