L'última proposta de Junts pel Sí queda lluny de les demandes de la CUP
Els assistents a l'assemblea decisiva que la CUP celebra aquest diumenge tenen lectura per davant. Junts pel Sí ha presentat aquest dimarts una proposta d'acord de 61 pàgines en què la candidatura de l'independentisme transversal posa les cartes sobre la taula i explica la seva última oferta sobre el camí que ha de seguir el procés independentista, el pla de xoc i les atribucions del futur Govern.
La proposta d'acord manté, a grans trets, tot el que Junts pel Sí havia plantejat amb anterioritat. És a dir, un pla de xoc social en què una Generalitat intervinguda no gasti més del que no tingui, un procés cap a la independència “amb plena seguretat jurídica” i la persona d'Artur Mas com a candidat a presidir la Generalitat sota la fórmula de tres grans àrees de govern que el mateix president va exposar en els debats fallits d'investidura. D'aquesta manera, Mas seguiria sent amo del botó vermell de la convocatòria d'eleccions amb el qual el president ha marcat els tempos del procés independentista els últims anys.
No obstant això, la proposta d'acord si que és més específica en algun dels temes que la CUP va posar sobre la taula, com el macroprojecte d'oci i casinos BCN World, i en algunes de les quanties econòmiques de les mesures. D'altres, però, són més ambigües, i en alguns casos el redactat és fins i tot confús. A més, la proposta inclou mesures que la Generalitat ja hauria d'estar aplicant, i altres lligades a l'avanç del procés independentista i a l'aprovació d'uns nous pressupostos.
Promeses d'aplicar la llei en vigor
En el terreny social, el pla de xoc proposat per Junts pel Sí suma 270 milions d'euros, un 96% menys del que els cupaires van considerar “de mínims” en campanya electoral. Les mesures “d'aplicació immediata” en matèria de pobresa energètica es basen en aplicar el contemplat en la llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, que es va aprovar per unanimitat al juliol al Parlament gràcies a la ILP impulsada per la PAH.
La legislació vigent estableix que les companyies no poden tallar els subministraments bàsics sense un informe previ de serveis socials, i en cap cas poden fer-ho si es considera que la família es troba en risc d'exclusió. En aquest sentit, Junts pel Sí proposa aprovar, en dos mesos, els “protocols necessaris” per regular la comunicació obligatòria a serveis socials dels talls de subministrament per impagament. Precisament amb l'arribada del fred la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica han reiterat el que venen denunciat des del setembre: que les empreses no estan aplicant aquesta mesura i que l'Agència Catalana de Consum no les sanciona.
Sobre desnonaments, la proposta de Junts pel Sí es basa en aplicar la llei vigent, també mitjançant “protocols d'acció” a tot el territori català d'acord amb “bones pràctiques” com les que s'apliquen en alguns municipis com Badalona. També proposa la modificació del reglament de la Taula d'Emergències de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i dels reglaments municipals per adaptar-los a l'actual llei.
La coalició també propugna, sense quantificar-lo, “reforçar pressupostàriament” la línia d'ajuts urgents per al pagament del lloguer a famílies en risc de desallotjament per impagament de lloguer i un “nou instrument” (que no han concretat) de captació d'habitatge del parc privat per complir amb el reallotjament adequat de les famílies en els casos que no es disposi de pisos públics ni d'habitatges de les entitats financeres, tot i les diverses mesures que ofereix la legislació per augmentar el parc púbic d'habitatge.
En la proposta de Junts pel Sí, per contra, no apareix una de les mesures més importants en matèria d'habitatge que la CUP va incloure en el seu document de base per negociar la investidura. Es tracta de l'expropiació temporal en cas d'incompliment de la funció social de l'habitatge, prevista en la llei de 2007, que va ser eliminada per Artur Mas que va arribar a la Generalitat el 2011.
D'altra banda, Junts pel Sí concreta en deu milions d'euros la partida per començar a augmentar el parc públic d'habitatge fins a taxes “més homologables” a les de la mitjana de la UE. Entre les mesures d'aquest punt, es vol aconseguir la incorporació dels pisos ocupats propietat d'entitats financeres al fons d'habitatge de lloguer destinat a polítiques socials a través de la seva cessió a l'Agència de l'Habitatge per un mínim de sis anys.
Sobre dació en pagament, la proposta apunta a desenvolupar el que preveu la llei aprovada al juliol, però sense un calendari concret. En aquest sentit, el grup impulsor de la ILP ja està negociant el desenvolupament d'un protocol per poder aplicar les mesures de segona oportunitat incloses en la nova legislació, que a la pràctica haurien equivaler a una dació en pagament, tot i que asseguren que la Generalitat s'escuda en el govern en funcions per frenar la seva aplicació.
Recuperar el que Mas va retallar en Renda Mínima
La proposta de Junts pel Sí reverteix una de les tisorades més controvertides dels governs de Mas i recupera la Renda Mínima d'Inserció com a dret subjectiu, tal com li demanava la CUP. També calca una de les demandes dels cupaires, i proposa mantenir la RMI a totes les persones que passats els 60 mesos de permanència en el programa continuen amb les circumstàncies per les que van començar a percebre-la. Cal afegir que la reforma de la Renda Mínima d'Inserció cap a una Renda Garantida de Ciutadania ja estava inclosa en el programa electoral de Junts pel Sí.
A més, Junts pel Sí proposa incrementar en 70 milions d'euros la dotació de la RMI. Però no recull una altra de les demandes dels cupaires en aquest camp: garantir uns ingressos mínims mensuals a les prop de 34.000 famílies amb fills o dependents a càrrec que a dia d'avui no tenen ingressos. En el camp de la dependència, Junts pel Sí proposa dedicar 50 milions per garantir la llei de dependència.
Inversió insuficient en llars d'infants
El matèria d'educació i pobresa infantil, Junts pel Sí va una mica més enllà de l'anterior pla de xoc, però encara es manté lluny de les expectatives de la CUP. Un exemple significatiu és el de la inversió en guarderies. Junts pel Sí es compromet a destinar 15 milions d'euros a ampliar l'oferta de places, rebaixar el cost de les matrícules i augmentar el fons de beques menjador de 0 a 3 anys. Però la CUP reclama a la Generalitat una tornada al finançament de les escoles bressol prèvia a la crisi, el que suposaria almenys doblar els 45 milions d'euros que es van pressupostar en 2014 -ara assumits per les diputacions-.
El pla de Junts pel Sí comporta també una inversió en els centres més empobrits que concordaria amb la demanda de la CUP d'aplicar en aquests entorns una rebaixa de ràtios. Ara bé, la coalició preveu 5 milions d'euros a aquest fi, així com enfortir el treball comunitari als barris i ampliar les beques per al transport. Els 5 milions són una xifra calcada a la partida extra per a transport escolar no obligatori que va sortir l'acord CiU-ERC.
Pel que fa a garantir una alimentació adequada als menors, Junts pel Sí es compromet -sense especificar calendari ni pressupost- a equiparar el llindar de la pobresa amb el de l'accés a les beques menjador. Això dispararia la xifra de 80.000 beneficiaris actual i la s'acostaria als 240.000 que reclama la CUP, el que portaria triplicar un pressupost de 48 milions d'euros. I si el quatre de desembre Junts pel Sí volia “garantir el 100% de la cobertura” en l'alimentació per a nens i nenes en situació de pobresa infantil, aquest dimarts la proposta es limita a parlar d'un “augment” de la cobertura, sense més concreció.
El document no incorpora altres demandes dels cupaires com tornar al preu de les matrícules universitàries de 2009 -des de llavors s'han incrementat més d'un 66% - o la no persecució de les famílies que opten per educar els seus fills a casa.
Finalment, destaca per la seva absència la concessió que va fer Junts el Sí a la CUP de retirar els concerts a les escoles que segreguen per raó de sexe. Qui sap si per les dificultats jurídiques que comportaria -la Generalitat va renovar els contractes fins al 2020 i la LOMCE els blindats o perquè Convergència ha remarcat en campanya electoral que “els concerts són sagrats”.
Reducció de les llistes d'espera
Pel que fa a salut la nova proposta de Junts pel Sí és una mica més extensa que l'anterior i entra a concretar com pensa fer algunes de les mesures proposades. Sobre la reducció de les llistes d'espera, manté la proposta de reduir en un 50% les llistes d'espera per a proves diagnòstiques i per a les visites a l'especialista i en un 10% les llistes d'espera per a operacions quirúrgiques.
No obstant això, la CUP demana que la reducció sigui del 50% en tots els procediments i que es faci en un termini màxim de sis mesos. Junts pel Sí garanteix fer-ho en 12 mesos i com a novetat assegura que per fer-lo efectiu a l'activitat addicional que això comporti es farà en centres públics o centres sense afany de lucre del SISCAT (la xarxa d'utilització pública) i en cap cas a través de centres privats.
Garantir un sistema dotat de proveïdors públics és una de les màximes reivindicacions de la CUP. Una de les principals preocupacions que la CUP detalla en el seu pla és la reobertura immediata les 24 hores del dia durant tots els dies de l'any dels Centres d'Urgència d'Atenció Primària (CUAP) d'alguns territoris. D'això també parla Junts pel Sí, que proposa en el seu nou programa reobrir els centres d'atenció primària (CAP) i CUAP sempre que compleixin una sèrie de requisits, entre ells, que abans del seu tancament tinguessin un nivell d'activitat a mínim, encara que no especifica quin.
Junts pel Sí també proposa oferir una assistència sanitària universal que no depengui de la condició d'assegurat ni de l'empadronament. I ofereix accés universal als tractaments farmacològics i es compromet a revisar els criteris de gratuïtat. Entre aquests tractaments proposen assegurar l'accés als fàrmacs necessaris a tots els afectats per l'Hepatitis C, igual que el programa de la CUP.
Les dues formacions coincideixen en altres propostes com en oferir un pla de rescat per a les persones afectades amb la Síndrome de Sensibilitat Central. Un pla de xoc al qual Junts pel Sí no estableix cap quantia exacta a destinar.
Les dues formacions polítiques proposen fer una revisió dels criteris d'aplicació de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM,) la CUP d'una forma més directa vol que simplement no s'apliquin els criteris de la Resolució del 23 de juliol de 2013 de la Secretaria General Tècnica que regula aquest ens públic, perquè diu, són economicistes, i Junts pel Sí proposa només una revisió perquè es mantinguin només els criteris mèdics.
Junts pel Sí també parla del projecte VISC +, el Big Data sanitari català, una proposta que ha creat molta polèmica perquè obre la porta a vendre les dades sanitàries a empreses privades. En la proposta, d'acord, la formació de Raül Romeva deixa clar que això no passarà.
També parla d'aplicar una moratòria al recentment creat Consorci de Lleida per garantir que no puguin intervenir entitats privades, i es proposen garantir que la llista de centres hospitalaris integrats en el SISCAT (xarxa d'utilització pública) només inclogui centres de titularitat pública. Amb tot, Junts pel Sí defensa que l'activitat privada dins de la xarxa pública pot ser positiva per reduir les llistes d'espera i per això proposen regular l'assistència sanitària privada dins del SISCAT. Dues propostes que van en direccions contràries; eliminar centres privats de la xarxa pública però defensar l'activitat privada dins del SISCAT. Tots aquests temes han estat al centre de les discussions entre CiU i la CUP al Parlament durant l'última legislatura.
S'aparca la tornada d'ATLL a mans públiques
La proposta d'acord de JxSí obvia un dels cavalls de batalla de la CUP a les converses que han mantingut les dues formacions des del 27S-S com és la volta a mans públiques d'ATLL, la major (i fracassada) privatització de la història de la Generalitat. El document es limita a fer un cop de peu cap endavant sobre ATLL, vinculant la decisió sobre la titularitat de la gestió de l'aigua en alta a l'acordat en el procés constituent del nou estat.
El document també inclou una moratòria durant el “període de transició nacional” de les retallades en el sou dels funcionaris, als quals el Govern encara deu pagues extres retallades, i de la venda de patrimoni públic, encara que amb l'excepció dels edificis que ja s'han tret a la venda. Així, es mantenen en el mercat els edificis que li queden per vendre al Govern després de l'espantada d'un inversor israelià: la Torre Muñoz, la seu d'Ocupació i l'edifici de la Borsa de Barcelona, les úniques seus de conselleries que queden en mans públiques després de tres anys de males vendes de patrimoni públic.
Junts pel Sí sí que aparca el projecte d'oci i casinos BCN World en proposar la suspensió del Pla Director Urbanístic que havia de regular-ho, l'aprovació definitiva del qual ja havia estat posposada fa uns mesos per ampliar el període d'al·legacions. No obstant això, el projecte de casinos s'havia desinflat en els últims mesos per la fugida d'inversors.
Fiscalitat condicionada a la independència
Per pagar el pla de xoc, Junts pel Sí calca propostes que va fer la CUP a principis de mes que passen “aprofundir” en els impostos verds suspesos pel Constitucional (la recaptació prevista ronda els 40 milions, i tots formaven part del pacte CiU- ERC de 2012), i “millorar l'impacte fiscal” del cànon sobre residus urbans i industrials. També s'estudiaran“ noves taxes ambientals.
Una novetat és l'increment dels controls sobre el frau fiscal dels tributs que depenen de la Generalitat, com la taxa turística. Però el document inclou altres mesures en la lluita contra el frau fiscal a aplicar “en el full de ruta cap a la República catalana”, un eufemisme per no reconèixer que, a dia d'avui, totes elles depenen de la Hisenda estatal. És el cas de la creació d'una “policia fiscal” que persegueixi el “gran frau”.
Cal recordar que la Generalitat ja havia fet passos en aquest sentit: el passat mes d'abril va anunciar la incorporació de 25 inspectors a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) encarregats d'identificar deslocalitzacions fraudulentes i investigar ocultacions de patrimoni en casos de frau organitzat. No obstant això, el propi pla de lluita contra el frau fiscal de l'ATC considerava “evident” que la lluita contra el frau donava rèdits, principalment, a la Hisenda estatal en ser l'organisme encarregat de controlar el compliment del pagament dels impostos més substanciosos IRPF, l'IVA o societats.
Una de les mesures proposades contra el frau fiscal té un redactat confús. Es tracta de la que proposa lluitar contra el frau fiscal “evitant que grans empreses amb seu tributària en països amb molt baixa tributació deixin de tributar per les vendes dins del país”. A més, calca el redactat del programa electoral de JxSí. En tot cas, no es contempla una de les propostes progressistes en matèria fiscal com seria l'exclusió dels concursos públics d'aquelles empreses que duen a terme operacions d'enginyeria fiscal.
El pacte entre CiU i ERC de la passada legislatura contemplava la creació d'un banc públic a partir de l'Institut Català de Finances (que ja actua com a tal pel que fa a finançament d'empreses es refereix). Aquesta mesura es repeteix en la proposta de Junts pel Sí a la CUP, tot i que l'ICF va finalitzar la seva adaptació a la normativa bancària europea per ser banc públic el passat estiu. Només li queda demanar la fitxa bancària, sol·licitud que es va vincular a l'evolució del procés d'homologació d'entitats que està realitzant el Banc Central Europeu (BCE).
La proposta de Junts pel Sí també inclou un Salari Mínim Interprofessional (SMI) de 1.000 euros. A dia d'avui la Generalitat no pot aplicar-lo, ja que és competència estatal. Hauria d'esperar a ser un país independent, igual que amb una altra de les mesures tributàries propostes a la CUP: la restauració de l'impost a la banca, anul·lat aquest any pel Constitucional. En canvi, la proposta de Junts pel Sí no recull una de les demandes de la CUP en matèria laboral com és la reserva d'un fons de 95,8 milions d'euros per al Servei d'Ocupació de Catalunya.
