La dimissió de la número dos d'Ensenyament suma vint cessaments a la Generalitat en el seu camí a l'1-O
La Generalitat de Catalunya ha registrat en els últims tres mesos una vintena de canvis, en forma de relleus, cessaments o dimissions, entre el govern i alts càrrecs de l'administració, en el seu procés cap al referèndum independentista que pretén celebrar el proper 1 d'octubre. L'última a presentar la seva dimissió, aquest mateix dijous, ha estat la secretària d'Ensenyament de la Generalitat, Maria Jesús Mier.
L'exnúmero dos d'Ensenyament segueix així els passos de la seva antiga cap, l'exconsellera Meritxell Ruiz, que va ser una de les baixes del Govern de la setmana passada pels seus dubtes sobre l'estratègia governamental cap a l'1-O. Mier ha presentat la seva dimissió del càrrec a la nova consellera, Clara Ponsatí, després de reunir-se aquesta setmana amb la nova titular del departament, ha informat en primer lloc El Periódico de Catalunya.
El substitut de Mier serà Lluís Baulenas i Cases, actual director general de Centres Públics. Al costat de la de Mier, la dimissió dilluns passat del director dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle, i la del director del servei d'emergències 112, Federic Aran l'endemà per lleialtat a l'exconseller Jordi Jané, rellevat el divendres de la setmana passada, han estat les últimes baixes del Govern.
La successió de canvis en el govern de Carles Puigdemont va tenir el seu primer desencadenant el passat 3 de juliol, quan va anunciar la destitució del conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, per “pèrdua de confiança”, després que manifestés en una entrevista els seus dubtes sobre la consecució del referèndum.
Puigdemont va nomenar el fins llavors conseller de Cultura, Santi Vila, com a nou conseller d'Empresa en substitució de Baiget, mentre que Vila va ser rellevat a Cultura per Lluís Puig. Dies després, en la tarda del 13 de juliol, va transcendir que Puigdemont realitzaria més canvis per posar rumb a l'organització de la consulta independentista.
Tot i que es va comentar la possibilitat que també es canviés a algun conseller d'ERC, finalment Puigdemont i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, van comparèixer davant els mitjans divendres passat per anunciar nous canvis en l'executiu, tots del PDeCat.
Així, el president de Junts pel Sí, Jordi Turull, va assumir el Departament de Presidència i portaveu, en substitució de Neus Munté; el regidor barceloní Joaquim Forn va rellevar Jané a Interior i l'economista Clara Ponsatí, procedent de l'Assemblea Nacional de Catalunya, va passar a ocupar el càrrec de Meritxell Ruiz a Ensenyament.
Altres canvis que es van produir van ser en la Secretaria del Govern, que va abandonar Joan Vidal de Ciurana per ser substituït per Víctor Cullell. Dilluns passat es va confirmar l'esmentat cessament de Batlle, substituït per Pere Soler Campins, que entre 2013 i 2016 va ser director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat.
En el Departament d'Empresa la marxa de Baiget va desencadenar el 13 de juliol diversos nomenaments d'alts càrrecs creuats entre els departaments de Cultura i Empresa. En el rang de la secretaria general, el fins llavors número dos de Cultura, Pau Villòria, es mudava a Empresa i intercanviava el seu càrrec amb el secretari general d'aquest departament, Xavier Gibert.
L'operació es va repetir a la Direcció de Serveis: Josep Antoni Mundó, va passar d'Empresa a Cultura i Josep Solà va fer el canvi en el sentit invers. Per cobrir el càrrec que va deixar vacant el conseller de Cultura Lluís Puig, el Govern va nomenar a Àngels Blasco com a directora general de Cultura Popular de la Generalitat. Al marge d'aquests canvis, al llarg dels mesos anteriors s'ha produït un degoteig de relleus en el si de l'administració catalana.
