eldiario.es

Menú

El Futur dels Nostres Pobles (I)

- PUBLICIDAD -
Casas del barrio del Cabanyal, en Valencia. (EFE)

Durant aquests darrers temps he estat estudiant algunes qüestions relacionades amb la geografia econòmica urbana i regional. Desprès de gairebé sis anys de formació reglada com a economista, em cridava fortament l’atenció el paper clarament secundari que la major part d’economistes atorgaven al territori. La qüestió de la localització és habitualment tractada als plans d’estudi com una qüestió menor, més encara amb l’ascens de la globalització, la integració de mercats i l’elevada mobilitat de factors productius que caracteritzen el món actual.

Hi ha una certa percepció, defensada acadèmicament per nombrosos autors i amb certa popularitat social, de què cada vegada el món és més pla. En altres paraules, les decisions de localització són cada vegada més irrellevants per a empreses i professionals. Això resulta possible en bona mesura gràcies a l’abaratiment del transport, la difusió de les noves tecnologies de la comunicació i la creixent integració cultural, política i econòmica. Aquest posicionament resultaria a priori creïble si no fora perquè les dades empíriques tendeixen justament a mostrar el contrari. Lluny de dispersar-se de forma homogènia, l’activitat econòmica global i també la població, es troba cada vegada més concentrada entorn de determinades ciutats, àrees metropolitanes i grans megaregions que s’estenen a través de diferents territoris.

Actualment, més del 50% de la població mundial viu en àrees urbanes i és precisament allà on es concentra bona part de l’activitat econòmica, la creativitat i la innovació. Diferents estudiosos de l’economia urbana, com Jane Jacobs o més recentment Richard Florida, han emfatitzat la importància econòmica de les ciutats com a centres de producció, distribució i consum. Les grans àrees urbanes ofereixen considerables avantatges des del punt de vista de l’organització econòmica. Contenen generalment grans mercats, abundant mà d’obra qualificada i diversa, i possibiliten l’aprenentatge i intercanvi d’informació entre diferents empreses i professionals.

La tria d’una ubicació determinada per a desenvolupar activitats acadèmiques o professionals condicionarà de forma directa les possibilitats que tindrem al nostre abast. Això és cert no tan sols en termes econòmics sinó també pel que fa a altres elements socials i culturals que determinen de forma directa la qualitat de les nostres vides. En aquest sentit, les ciutats acostumen a comptar generalment amb una oferta d’oci més variada, de major qualitat, i una vida social mes dinàmica i participativa. Ofereixen també millors infraestructures, disponibilitat de transport públic i major connectivitat amb altres territoris. Tot plegat, afavoreix que les ciutats siguen de forma majoritària la ubicació escollida pels individus més ben formats i amb majors aptituds emprenedores, aquells que en conseqüència presenten una major propensió a la innovació i a la creativitat.

Comptat i debatut, resulta raonable sostenir la tesi que les ciutats i les grans àrees urbanes concentraran cada vegada un percentatge més alt de la nostra població. Aquesta concentració no serà solament quantitativa, sinó que cada vegada ho serà més també de qualitativa. Els individus més qualificats, les empreses i professionals amb majors ambicions i capacitat d’innovació s’ubiquen cada cop més a les grans ciutats o a les seues àrees metropolitanes.

En aquest context, hi ha una qüestió que tenint en compte els meus orígens no puc obviar i és quin paper hi jugaran els pobles i les ciutats menudes en aquest nou escenari de la geografia econòmica global. Dia rere dia, resulta possible corroborar les tendències que hem mencionat amb anterioritat. Cada vegada hi ha més joves que marxen a les ciutats a fer els seus estudis universitaris i molts d’ells acaben només tornant-hi de forma puntual per mantenir contacte amb família i amics. La principal raó és evidentment la manca d’oportunitats laborals, però també juguen un paper important els majors atractius de la ciutat pel que fa a la seua oferta d’oci, el seu entorn social més divers i tolerant, o la major disponibilitat d’infraestructures de tot tipus.

Així doncs, quin futur els espera als nostres pobles? Hi ha marge per a millorar el seu atractiu i potenciar les oportunitats de desenvolupament personal que ofereixen o pel contrari estan condemnats a veure minvar la seua població fins a convertir-se en espais merament residencials? Aquestes són les qüestions que intentarem abordar en la segona part d’aquest article.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha