eldiario.es

Menú

Tres comunitats contra l’“espoli” en el seu finançament

La Comunitat Valenciana, Catalunya i les Balears són les úniques que es van mostrar ‘rebels’ en el Consell de Política Fiscal i Financera per la reducció tan lleu de l’objectiu de dèficit pactada pel PP i el PSOE i pel retard en la reforma del model de finançament

- PUBLICIDAD -
Armengol y Puig apuestan por "romper el status quo español" y hacer "frente común" para mejorar la financiación

La presidenta balear, Francina Armengol, amb el president Puig i la vicepresidenta Mónica Oltra

No s’hi valen sigles. Malgrat l’acord a què es va arribar en l’àmbit estatal entre el PP i el PSOE per a aprovar un objectiu de dèficit del 0,6%, el conseller d’Hisenda valencià, el socialista Vicent Soler, va votar en contra d’aquesta mesura en el Consell de Política Fiscal i Financera celebrat dijous a Madrid –igual que van fer la representant de les Balears (amb govern socialista en coalició amb MÉS i amb el suport parlamentari de Podem) i el de Catalunya. Les tres insten a posar fi a l’“espoli” que implica el seu finançament tan injust.

La Generalitat Valenciana (governada per PSPV i Compromís) manté la seua particular lluita per la reforma del sistema –Soler va viatjar a Madrid amb una ordre del Consell i de les Corts per a exigir la reforma urgent del finançament autonòmic–, per això no podia acceptar la millora acordada, que deixarà anar 1.100 milions d’euros per a totes les comunitats autònomes, molt lluny de les necessitats valencianes. La Generalitat preveu tancar el pressupost del 2017 amb un desfasament negatiu de l’1,4% i la necessitat que el Govern central transferisca 1.300 milions d’euros a les seues arques per a poder quadrar els comptes.

Així doncs, el govern de Ximo Puig es va desmarcar de l’acord entre els socialistes i els populars, igual que va fer la també socialista Francina Armengol. Totes dues comunitats tenen clar que cal canviar el sistema de finançament. Al febrer, els dos governs es van reunir a les Balears i van deixar clar que calia trencar l’ statu quo espanyol que ha provocat que aquestes dues comunitats tinguen el pitjor finançament per capita de l’Estat. D’aquesta manera, van acordar fer un front comú per a exigir que es garantisca la igualtat entre tots els ciutadans.

Catalunya, per lliure?

L’altra comunitat que tampoc no va acceptar el sostre de despesa pactat entre els dos partits principals del Parlament espanyol va ser Catalunya, que també se sent perjudicada per l’actual sistema de finançament autonòmic. El president català, Carles Puigdemont, va recordar al setembre, quan va visitar València per reunir-se amb Ximo Puig, que l’actual model és injust, a més d’estar caducat des de fa tres anys, i això genera una falta de recursos ben important.

No obstant això, el president català, que es va mostrar “pessimista” sobre la possibilitat que s’aprove un nou finançament o sobre el sistema que, si tira avant, puga dissenyar el departament de Cristóbal Montoro, tampoc no és partidari de fer-hi un ‘front comú’ amb altres territoris infrafinançats tenint en compte el poc èxit d’iniciatives anteriors.

Andalusia se’n desmarca

Qui sí que va donar el seu vistiplau a l’objectiu de dèficit marcat per Moncloa –amb el beneplàcit del PSOE–, malgrat patir infrafinançament, va ser el govern andalús de Susana Díaz. Al febrer, Díaz i Puig reclamaven a València que el Govern perdonara el deute de les comunitats autònomes mal finançades.

Sorprén encara menys que Múrcia, governada pel popular Pedro Antonio Sánchez, també haja aprovat l’objectiu de dèficit. I això malgrat que tots dos executius autonòmics van signar una “aliança” per a reivindicar un millor finançament.

Així doncs, s’obri un front en què estan alineades dues de les comunitats autònomes mediterrànies més mal finançades –la Comunitat Valenciana i les Balears–, aliança en què de moment no s’inclou Catalunya, malgrat la bona sintonia entre els tres governs autonòmics.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha