Estirada d’orelles de la Sindicatura de Greuges a València per l’atenció a les persones sensellar: “No compleix les seues obligacions”

El Síndic de Greuges, la figura que encarna el defensor del poble valencià, alerta sobre la situació de les persones sensellar a València i reclama al consistori que prenga mesures urgents. L’organisme que encapçala Ángel Luna va obrir una queixa d’ofici per la deficiència de recursos residencials i albergs, denunciada a través de mitjans de comunicació com elDiario.es, i va sol·licitar a l’Ajuntament una bateria de documents per a conéixer les actuacions sobre el tema.

La principal conclusió del defensor del poble és la falta flagrant de recursos assistencials per a atendre una població extremadament vulnerable. “Cal afirmar que la ciutat de València manca de prou recursos específics per a persones sensellar, d’eines i instruments per a poder intervindre de manera eficient i ajustada amb el col·lectiu i, d’una protecció adequada per part de les polítiques i les normatives que protegisquen i vetlen pels drets fonamentals d’aquest grup de població vulnerable”, apunta Lluna en la resolució de la investigació, datada el 5 de juny. “No s’ha d’oblidar que la realitat tan complexa en què estan immerses les persones sensellar requereix un suport social i institucional ferm”, subratlla, una vegada finalitzat l’estudi i escoltat l’Ajuntament.

La Sindicatura recorda a l’equip de govern de María José Catalá que la llei de serveis socials de la Comunitat Valenciana atribueix als ajuntaments del seu àmbit territorial, com a exercici obligatori, la provisió i la gestió dels serveis socials d’atenció primària de caràcter bàsic. Precisament, els treballadors de serveis socials ja fa mesos que denuncien una situació extremadament precària en l’Administració local, amb un 25% de les places de treballadors sense cobrir, llistes d’espera llargues i moments d’autèntic col·lapse. Això els impedeix garantir una atenció digna al ciutadà, exposen.

Menys places i més sensellar

La institució retrau al consistori del PP i Vox que coneix la insuficiència de places en centres d’allotjaments per a sensellar, com marquen les memòries que justifiquen els expedients de contractació. També recalca que “no sols s’han reduït en nombre les poques places existents, sinó que també s’ha produït un augment notable de les xifres del sensellarisme”. N’és una mostra l’increment de persones que pernocten en l’antic llit del Túria –desallotjats periòdicament– o en les barraques del circuit urbà de Fórmula 1, entre altres assentaments.

D’una altra banda, contínua la Sindicatura, “a aquest augment se suma la gran heterogeneïtat dels casos de les persones en situació de sense llar”, en què cada vegada hi ha més dones, menors i famílies completes: “Cal destacar, a més, l’augment del nombre de dones i famílies en aquesta situació en els últims anys, qüestió a tindre molt en compte, atés que les dones sense llar poden presentar necessitats o experiències diferenciades de les dels homes sense llar, malgrat les seues característiques comunes de sensellarisme. Això requereix atenció amb perspectiva de gènere que tinga en compte les possibles experiències de victimització que poden patir les dones en aquesta situació”, subratlla la resolució.

Analitzats els documents dels expedients i la població atesa, la institució critica: “Atesa la gravetat dels fets esmentats, no podem concloure que l’Administració local haja actuat amb la diligència deguda en el compliment de les seues obligacions”.

Atenció i reallotjaments

El consistori informa la Sindicatura sobre la resposta assistencial a les persones ateses en els recursos tancats. En el cas d’El Torreón, a Rocafort, apunten que va passar per iniciativa pròpia a adscriure’s a un conveni amb la Generalitat Valenciana i es va acordar amb l’entitat Obra Mercedària de València (OMV) i amb la Generalitat Valenciana la solució particular de cada cas durant un període de transició. En el cas de l’alberg del Carme, amb deu places, l’Ajuntament assegura que s’ha parat atenció individualitzada a través del Centre Municipal d’Atenció a Persones Sense Sostre (CASS); “en l’actualitat està tramitant-se amb la mateixa entitat triplicar les places”, apunta.

Pel que fa al Centre d’Atenció a Emergències Socials (CAES) del carrer de Santa Cruz de Tenerife, els serveis socials municipals indiquen que “fins a la data la seua obertura s’ha produït de manera discontínua davant la necessitat causada, generalment, per alteracions climatològiques com ara pluges torrencials, fred o calor extrems. Per les característiques del recurs no s’hi han allotjat persones amb caràcter estable, atés un criteri d’immediatesa i de molt curta estada. Per al maig està prevista la seua obertura durant tot l’any”, exposa l’Ajuntament en la resposta remesa a la Sindicatura. La institució estatutària considera la resposta insuficient.

Recomanacions

Resolta la investigació, en què la Sindicatura esbronca el consistori per la falta de recursos, l’organisme estatutari recomana a l’Ajuntament del PP i Vox enfortir la xarxa d’atenció de les persones sense llar, a més que s’acorde l’inici i s’impulse un nou procediment de contractació amb la finalitat que la ciutat de València dispose de places d’allotjament d’urgència per a atendre sensellar.

Així mateix, prossegueix la resolució, “l’Ajuntament de València ha de coordinar i fer un seguiment exhaustiu de les situacions i dels casos particulars, ja que els perfils actuals, en què s’incorporen cada vegada més dones i famílies amb pèrdua de l’habitatge per desnonament, requereixen diferents àrees d’intervenció municipal que els ajuden a la normalització”, amb independència de la col·laboració que presten les ONG.

L’organisme també recomana que es plantegen mitjans per a garantir l’accés a refugis d’emergència davant inclemències climàtiques (pluja i altes temperatures) que pogueren posar en risc la vida i la dignitat de les persones sense llar, com en els supòsits de desallotjaments dels assentaments informals en espais públics. Reforçar, amb el mateix propòsit, els centres de dia per a persones en situació d’exclusió social“.