eldiario.es

9

CATALUNYA

Revolta a favor de la vida a l'N-II

Els veïns de la localitat gironina de Bàscara, travessada per la N-II, tallen dues vegades al dia el trànsit farts d'accidents i de morts per exigir que es prohibeixi el pas dels camions

Principal porta d'accés a Europa, amb un trànsit de 22.000 vehicles al dia i un alt índex de sinistralitat, aquesta carretera nacional al seu pas per Girona està des de fa gairebé dos dècades a l'espera d'un desdoblament

La Generalitat va anunciar recentment que estan a punt de segellar un acord amb Foment i amb Abertis perquè els camions circulin obligatòriament per l'autopista AP-7, paral.lela a la N-II

Revuelta a favor de la vida en la N-II. /CARMEN SECANELLA

Un dels passos de vianants que creuen la N-II al seu pas per Bàscara. /CARMEN SECANELLA

Leer versión en castellano

"La meva neboda en va comptar uns 10 per minut", diu una veïna. "No... són uns 150 cada mitja hora", diu un altre, mentre s'empassa una galeta. Una mica més enllà, un home eleva la xifra fins a 200 en les hores punta. Parlen dels camions que creuen el seu poble, Bàscara. I estan esmorzant al mig, literalment, de la N-II. Mentre els Mossos d'Esquadra desvien el trànsit de la concorreguda carretera cap a la AP-7 que discorre a escassa distància, ells prenen xocolata amb xurros. Fa 44 dies que ho fan, des que una veïna -una més- va morir quan un camió va envestir el cotxe que conduïa. Volen que els camions deixin de passar pel centre del seu poble, perquè aquí la N-II és només un carrer ample i el trànsit de camions és incessant. Bàscara, de mil habitants, és a escassos 50 quilòmetres de la frontera amb França, la porta principal d'entrada a la Península de tot el trànsit que utilitza el corredor mediterrani i bona part del que viatja cap al centre.

En el tram de les comarques de Girona, la carretera N-II absorbeix una densitat de trànsit de 22.000 vehicles al dia, el 40% dels quals són camions. Des de fa gairebé dues dècades, els successius ministres de Foment han promès que desdoblarien la via, però de moment només s'ha ampliat a dos carrils per sentit en 8 dels 100 quilòmetres previstos. Al país dels AVE sense passatgers i dels aeroports sense avions, els gironins -institucions, polítics, transportistes, usuaris i, sobretot, familiars de víctimes- no entenen com és possible que es doni aquesta situació precisament en una de les principals vies d'accés d'Espanya cap a Europa.

La sinistralitat de la carretera és molt elevada: 14 persones van morir l'any passat i 22 van resultar ferides greus. El 2011, la relació va ser de 13 morts i 27 ferits de gravetat. Segons els comptes de la Generalitat, en sis de cada deu accidents es veu involucrat un camió. I és que amb la crisi, cada vegada són més els transportistes que opten per agafar l'N-II quan arriben a la Jonquera des de França. Per això, la Generalitat porta setmanes negociant amb Foment i Abertis -la concessionària de l'AP-7- perquè l'autopista assumeixi el trànsit de tots els camions.

"Qui més qui menys té un amic o un familiar que ha mort a la nacional", assegura Andreu Molinas, conscient que si es prohibeix el pas de camions per la carretera "ja tindríem resolt part del problema". Una victòria parcial. La densitat de trànsit de l'autopista és de poc més de 40.000 vehicles diaris, una freqüència àmpliament assumible per una AP-7 que compta amb tres carrils per sentit des de la frontera. I fins i tot s'acaba d'ampliar a quatre vies per sentit a la circumval.lació de Girona precisament per absorbir en aquest tram el trànsit de la N-II.

Mentre sona L'Estaca, de Lluís Llach, els veïns que tallen la carretera comencen a recollir les cadires. Tornaran a la tarda, com sempre, perquè la desconfiança sobre una ràpida solució és compartida per tots. Alguns veïns, com la Consol, de 65 anys, fa "40 anys" que escolten promeses sobre una circumval.lació que evitarà que la carretera travessi el poble.

Revuelta a favor de la vida en la N-II. /CARMEN SECANELLA

Els veïns esmorzen xocolata calenta amb xurros enmig de l'N-II. /CARMEN SECANELLA

Revuelta a favor de la vida en la N-II. /CARMEN SECANELLA

"En record de les víctimes de l'N-II", resa la pancarta amb què tallen cada matí la carretera. /CARMEN SECANELLA

El trasllat de camions a l'AP-7, previst per a l'abril

Les protestes a Bàscara van començar el 31 de gener, quan el fill d'una veïna de 60 anys que acabava de morir després d'una col.lisió contra un camió a prop del poble va agafar uns quants pneumàtics, ajudat pels seus amics, i els va calar foc enmig de la carretera. "Això va ser a la nit, i al matí tornaven a ser-hi, amb els pneumàtics cremant i sense intenció de marxar fins que tinguessin una resposta", recorda Andreu Molinas, un dels impulsors de la plataforma veïnal creada per donar forma a la protesta. Ell mateix es va unir aquell matí als joves. "Vam estar-hi més de cinc hores", explica, i diu que s'hi va presentar tothom: policia, polítics... Un mes després, el 4 de març, el conseller de Territori i Sostenibilitat i fins fa poc alcalde de Figueres, Santi Vila, anunciava a TV3 que molt probablement els camions de gran tonatge deixarien de circular per la N-II cap a Setmana Santa.

Fonts del departament de Territori i Sostenibilitat asseguren que l'acord entre Foment, Generalitat i Abertis per fer realitat el desviament de camions ja està tancat, tot i que encara han de signar les parts, així que no es vol donar per segura cap data més enllà de principis d'abril, com va anunciar el conseller. El pacte a tres estableix que els vehicles de més de 12 tones tindran prohibida la circulació per l'N-II des de la Jonquera fins a Maçanet de la Selva -el tram en qüestió-, fins que la carretera no estigui desdoblada. D'aquesta manera, els camions, tret que hagin de carregar o descarregar en algun punt de la província, hauran d'utilitzar l'AP-7, i comptaran amb una bonificació. Si tenen el seu origen o destí a les comarques de Girona, els transportistes abonaran el 50% del peatge. Si travessen sencera la província, n'hauran de pagar el 75%. De la resta se'n faran càrrec Abertis i les administracions catalana i central, en un repartiment que encara es desconeix.

Les negociacions per traslladar els camions es van iniciar abans dels talls de trànsit a Bàscara, però els veïns volen creure que les seves mesures de pressió han valgut la pena. "Per això no ens mourem d'aquí fins que hagi marxat l'últim camió", diu Lluís Lloret, alcalde de la localitat. També des del asfalt, Lloret afegeix que no pensa fer més declaracions fins que es compleixi l'objectiu.

Revuelta a favor de la vida en la N-II. /CARMEN SECANELLA

Fa gairebé 40 anys que als veïns els prometen una circumvalació, i en fa més de 17 que Foment va anunciar el desdoblament de tota la N-II, desde Maçanet de la Selva fins a la Jonquera. /CARMEN SECANELLA

Revuelta a favor de la vida en la N-II. /CARMEN SECANELLA

"No volem camions, volem solucions", o "això és un poble i no una autopista", són alguns dels cartells que inunden les finestres i balcons de Bàscara. /CARMEN SECANELLA

Dècades d'accidents sota promeses incomplertes

Al matí, els veïns de Bàscara tenen permís per portar a terme la protesta, però a la tarda no. Encara que, segons una jove veïna, ells al vespre no bloquegen el trànsic, sinó que fan "un ús massiu del pas de vianants". És a dir, creuen una i altra vegada el pas de zebra, sense deixar passar als cotxes i curiosament amb pancartes. "El que fem és portar encàrrecs des de can Sala fins ca l'Eugènia i viceversa", riu la jove. Per can Sala es refereix a la botiga de maquinària agrícola Sala, a un costat de la carretera, i per ca l'Eugènia, a la botiga d'electrodomèstics que regenta Eugènia Carbó, a l'altre costat. Totes dues botigues saben el que és patir la relació diària amb la N-II.

"Contra l'aparador de la botiga del meu oncle [Maquinàries Sala SL] es va estampar un tràiler", explica Joan Sala, que atén a la barra del bar del costat. "El conductor deuria portar tota la nit conduint i es va dormir", recorda el nebot. Era d'hora, però els seus oncles ja havien començat a treballar, encara que cap dels dos no es trobava prop del mostrador i van sortir-ne il.lesos. En el seu cas, l'Eugènia va perdre el seu marit ara farà cinc anys. Un camió, el conductor del qual sobrepassava el límit horari de conducció permès, va envair el carril contrari en un punt de la N-II a prop del poble i va topar de front amb el turisme que conduïa el marit de camí a la feina.

La ràbia davant tantes víctimes, simbolitzada per la protesta de Bàscara però compartida a tota la regió com un greuge, apunta directament al ministeri de Foment, el titular de la via. Va ser amb Josep Borrell (PSOE) de ministre quan es van anunciar les millores a la carretera, l'any 1993. Les obres de desdoblament havien de començar a finals dels noranta però no van arrencar fins al 2004, i amb diferents licitacions per trams molt fragmentats. Es van expropiar les terres pertinents als pagesos -a alguns encara se'ls deu diners, segons el seu sindicat- i es van iniciar els treballs. Però per ara només s'ha conclòs el tram entre Fornells de la Selva i Caldes de Malavella, vuit dels cent quilòmetres previstos, que va inaugurar Magdalena Álvarez (PSOE) el 2007. De tota la resta queden uns 15 quilòmetres amb obres empantanegades que agreugen, encara més, la difícil i perillosa circulació per la via.

Revuelta a favor de la vida en la N-II. /CARMEN SECANELLA

Vista general de com l'N-II travessa el poble. /CARMEN SECANELLA

Els transportistes no volen pagar "els plats trencats"

Amb l'acord a punt de signar entre Foment, Generalitat i Abertis per desviar el trànsit dels camions cap a l'AP-7, els transportistes tenen la sensació que hi surten perdent tot i considerar que no tenen la culpa de res. Així ho transmet Carlos Palacio, director d'Asetrans, l'Associació de Transports de Girona. "No podem acceptar l'obligació de pagar per culpa de la mala gestió d'una infraestructura per part de l'Estat", es queixa Palau. "Són ells els que no han complert les seves promeses durant dècades, i ara nosaltres, que paguem els nostres impostos, n'hem de pagar els plats trencats", es lamenta. Per això demana que, si se'ls desvia a l'autopista, sigui de forma gratuïta, i que sigui la concessionària la que faci l'esforç econòmic.

Revuelta a favor de la vida en la N-II. /CARMEN SECANELLA

Pere Pujolàs és el notari de l'anomenat "corredor de la mort", un dels punts més negres de la carretera, la circumvalació de Figueres. Pujolàs anota a la seva llibreta tots els accidents que presencia davant de casa seva, a la majoria dels quals acudeix abans que els bombers. (Foto: Pau Rodríguez)

Un notari al 'corredor de la mort'

Va ser el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila (CiU), qui va encunyar per primera vegada l'expressió "corredor de la mort" per fer referència al tram de l'N-II que envolta la localitat de Figueres, a 50 quilòmetres de la frontera amb França, un dels punts amb més sinistralitat de la via. Va ser fa exactament un any, després de la mort de cinc persones que viatjaven en un turisme. Vila era llavors alcalde de Figueres i la seva definició va fer tristament fortuna. Es tracta d'un tram amb molts carrils d'incorporació, canvis de rasant i manca de voral.

Qui millor coneix la carretera és Pere Pujolàs, paleta jubilat que viu a escassos 70 metres de l'N-II, al terme municipal del Far d'Empordà. Fa cinquanta anys que viu aquí i ha presenciat 36 accidents. Ho sap amb exactitud perquè en porta el compte. Pujolàs anota tots els sinistres en una llibreta, amb la data i, sempre que pot, acompanyats d'una foto.

Potser perquè se'ls apunta, Pujolàs recorda al detall tots els accidents que ha presenciat, en la majoria dels quals ha socorregut a les víctimes. Perquè les fotos les acostuma a prendre després d'acudir al rescat, abans que arribin els bombers. "Encara em deuen quatre o cinc extintors", somriu Pujolàs, conscient que ha salvat la vida a més d'una persona.

"Sempre recordaré amargament un accident, a finals dels 80. Com sempre, vaig escoltar el soroll del xoc i vaig sortir corrent cap allà. Era un turisme en què viatjava una família. Vaig trobar a la mare i al pare calcinats i un fill que havia sortit disparat per la finestra i, per sort, només estava ferit. Vaig tractar d'apagar les flames, però van arribar els bombers i em van dir que m'apartés, que allò anava a explotar... ¡I mare meva si va explotar! Després vam tornar a inspeccionar el cotxe i vam descobrir que hi havia una nena petita, calcinada. Era un cotxe familiar i l'impacte de la col·lisió l'havia desplaçada fins al maleter, per això no la veiem. Si l'hagués localitzada... ", es lamenta encara Pujolàs.

En un altre cas, Pujolàs recorda com se li va acostar un dia un conegut a qui se li havia punxat una roda en plena N-II. "Venia a demanar-me un triangle per senyalitzar l'avaria i va deixar el cotxe al voral, amb el gat ja preparat", recorda. "Quan tornàvem, vam veure com un cotxe s'enduia per davant el gat", afegeix, "i se l'hauria endut a ell també!". "No hi ha voral. Si se't para al cotxe aquí, o l'abandones corrent o estàs perdut", sentència Pujolàs.


Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha