Sobre este blog

Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.

Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.

Lee más.

Frontera Índia-Pakistan: el mirall d'un conflicte i amenaça nuclear

Leire Regadas

Centre Delàs d`'Estudis per la Pau —

Són les 16.00 de la tarda en Wagah, un poble de la regió de Punyab que va quedar dividit en 1947 després de la independència d'Índia i Pakistan. Aquí es troba el pas fronterer entre els dos països. Com si d'un estadi es tractés, a cada costat s'alcen unes graderies separades per sexes i zona reservada per a turistes on la gent, expectant, espera a què iniciï l'espectacle de cada vesprejar. Una cerimònia, com oficialment es denomina, on les forces armades realitzaran una exhibició en un ambient entre festiu i competitiu.

Els espectadors van arribant, alguns per primera vegada, altres repeteixen, i, mentrestant, venedors ambulants aprofiten per oferir petites banderes nacionals, ventalls, gelats i refrescs. Al principi la frontera es troba tancada. Des de les graderies, i guiats per un presentador, es crida i aplaudeix “Hindustán!” o “Pakistan!” – Depèn del costat de la frontera- fins a estripar-se la veu. La música de tots dos costats es fon en una sola, la gent balla i salta, i amb les graderies ja repletes i l'ambient eufòric, entren en escena els soldats vestits de gala.

Comença la desfilada a cada costat de la frontera. Els soldats copegen el sòl amb els peus de manera exagerada, el so de les botes ressona en el recinte, llancen puntades a l'aire i mirades desafiadores (l'agressivitat augmenta o disminueix depenent de les tensions existents entre els països). Les portes s'obren, els crits disminueixen, arriba el moment, un oficial de cada país encaixa la mà fortament i, a continuació, arrien les banderes simultàniament. La porta del lloc fronterer es torna a tancar, i de nou els espectadors panteixen i aplaudeixen mentre es guarda la bandera.

La cerimònia se celebra cada dia des de 1959 i simbolitza la rivalitat entre Índia i Pakistan. Generalment és vista com un esdeveniment entretingut i festiu, però l'exaltació del nacionalisme i l'odi cap a l'altre és patent. Caldria preguntar-se si realment és necessària aquesta agressiva demostració de múscul militar entre dues potències nuclears que s'han enfrontat ja a tres guerres i han estat a la vora d'altres durant els 70 anys de continu conflicte.

Caixmir

Caixmir

L'origen del conflicte entre Índia i Pakistan data de 1947, quan després de la Segona Guerra mundial Anglaterra es va retirar del subcontinent Indi i va donar lloc a dos Estats separats per qüestions religioses, Índia, majoritàriament hindú, i Pakistan que va emergir com un país islàmic. En la partició dels Estats Caixmir va quedar inconclusa, era una regió de majoria musulmana, però governada per Índia. Des de llavors, han lliurat tres guerres frontereres pel control de la zona i des de 1989 va sorgir una insurrecció separatista. Actualment viu un alt grau de tensió. És una de les zones més militaritzades del món, amb constants enfrontaments diàriament. En 2016 es van registrar un centenar de morts, més de 10.000 ferits i 16.000 detinguts.

Caixmir és l'aqüífer més important de la regió, i d'altra banda, és un territori plenament estratègic per al control de la triple frontera (Xina, Índia i Pakistan). El territori està dividit en tres administracions: l'Estat de Jammu i Caixmir, pertanyent a l'Índia; Azad Kashmir, territori de Pakistan; i Aksai Chin, controlat per Xina.

Perill nuclear

Perill nuclearA una zona de tensió permanent, amb continuades violacions de drets humans, atacs a civils i un component històric i religiós, el risc d'una nova guerra és tan alt com a perillós. Índia és el segon país més poblat del món i Pakistan el cinquè, per la qual cosa una guerra nuclear en el subcontinent Indi seria una de les majors massacres de la humanitat. L'amenaça que representa per a la seguretat global s'accentua si es té en compte que cap dels dos països és membre del Tractat de No Proliferació Nuclear, i que en 1998 va estar prop de deslligar-se una confrontació d’aquestes característiques.

A més, la carrera armamentística entre Índia i Pakistan segueix en augment. Segons les últimes dades de l'Institut Internacional de Recerca per a la Pau d'Estocolm (SIPRI), Índia va gastar en 2015 el 2,43% del seu PBI en despeses militars i Pakistan va gastar en la seva defensa nacional el 3,57% del seu PBI. Xina ha estat un dels principals proveïdors d'armes a Pakistan. Les 90-110 ogives pertanyents a Pakistan i les aproximadament 60-80 ogives d'Índia, presagien una guerra amb una potència de destrucció massiva de grans proporcions. Mentre l'actualitat internacional centra la seva preocupació a Corea del Nord, és important no deixar passar per alt l'amenaça que suposa la inestabilitat d'aquesta regió.

Sobre este blog

Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.

Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.

Lee más.

    Autores

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats