La insuficiència de les beques menjador mobilitza entitats socials i veïns

A les escoles Antaviana i El Turó, del barri barceloní de Roquetes, les famílies més necessitades que no reben les beques menjador que otorga la Generalitat tenen una segona oportunitat. Inclús les que reben l’ajuda –que suposa el 50% del preu del menú, uns 3 euros al dia– i tot i així no poden permetre’s el servei, compten al seu barri amb un suport economic addicional gestionat pel veïnat. Diversos actors del barri, mitjançant fons provinents de l’ONG Adeco i de la parròquia local, han creat una bossa de beques menjador que a dia d’avui arriba fins a més de trenta nens i nenes entre els dos centres de la zona. La situació de risc de pobresa creixent ha obligat a nombroses entitats i organitzacions veïnals a atricular-se per garantir aquest àpat diari en condicions a molts alumnes catalans que, a causa d’una política de beques manifestament insuficient, no hi tenen accés.

La campanya més ambiciosa és la que acaben de presentar conjuntament la Creu Roja i Càritas a Catalunya, i que preveu repartir un total de 500 beques a tot el territori finançades gràcies a la Marató per la pobresa de TV3. “Molts infants que realment ho necessiten queden al marge de les beques del departament [d’Ensenyament], i és molt greu perquè estem admetent que alguns d'ells no tindran una alimentació adequada”, justifica Enric Morist, coordinador de la Creu Roja a Catalunya. El primer informe que va elaborar l’Observatori de la Vulnerabilitat –que depèn de l’entitat–, el juliol del 2011, ja va deixar clara la importància d’aquestes ajudes, ja que sostenia que 1 de cada 3 famílies que acudien a la Creu Roja no podien permetre’s comprar carn o peix per als seus fills, i que 1 de cada 4 no podien accedir al menjador escolar –rebin o no la beca de l’Administració. De fet, va ser arran dels resultats de l’informe que la Creu Roja i Càritas van decidir incidir en l’alimentació infantil, fins al punt d’organitzar campanyes internes a més de l’actual programa. “Però l’estudi és de fa més d’un any, així que podem suposar que la situació actual és pitjor”, rebla Morist.

Des del departament d'Ensenyament, la consellera Irene Rigau ha sortit al pas de les crítiques en diverses ocasions assegurant que la partida de beques no s’ha reduït, sinó que es manté malgrat el context de retallades socials. La veritat és que sí que s’ha reduït, tot i que lleugerament –de 33 milions fa dos cursos s’ha passat a 32 milions–, però la consellera sosté que el nombre de becats és el mateix, al voltant d’uns 64.000. Tanmateix, cada cop són més nens i nenes –més d’un 25% del total– els que viuen per sota el llindar de la pobresa, i les entitats es veuen obligades a arribar allà on l’Administració no arriba. Com els veïns de Roquetes o Càritas i la Creu Roja, un grup de veïns del Raval de Barcelona, a través del Casal d’Infants del Raval, també té previst recaptar diners per garantir més beques menjador pel barri. Tanmateix, des del Casal es queixen que els està costant molt seleccionar els beneficiats ateses la complexitat del sistema de beques i les demores.

Els principal motiu de les queixes: els retards

“Tots podem entendre, d’una manera o altra, que no hi hagi recursos, però llavors com a mínim l’Administració té el deure de ser puntual”, critica Francesc Freixenet, director del CEIP Antaviana, de Roquetes. Les beques, que paga la Generalitat, les gestionen els diferents Consells Comarcals de Catalunya, i en el cas de Barcelona l’encarregat de fer-ho, el Consorci d’Educació de Barcelona, no va fer-ne pública la resolució fins fa quinze dies, un mes després de l'inici del curs. “Des del dia que es van otorgar les ajudes, el nombre d’alumnes que es queden al menjador a la nostra escola s’ha doblat literalment”, assegura Freixenet. En publicar-se la resolució, encara que l'Administració no paga fins al cap d'uns mesos, els centres ja saben quantes de les seves famílies rebran l’ajuda, i així poden adelantar els diners a l’empresa que gestiona el menjador. “Això s’ha fet sempre així i mai ens hem queixat, però almenys que no ens retallin dies”, sentencia el director de l’Antaviana. Amb tot, Freixenet també reconeix l’esforç dels ens locals, que per contrarestar la insuficència de beques sovint també creen partides extraordinàries per fer-hi front. És el cas, per exemple, de l’Ajuntament de Barcelona, que l’any passat va destinar-hi 2,2 milions addicionals. Això només passa, tanmateix, als ajuntaments que, com el barceloní, gaudeixen d’unes finances més sanejades.