Ser músic de carrer a Barcelona: un dia l'Ajuntament et multa i l'endemà et contracta

J. Félix del Águila és bateria. Als 18 anys va arribar a Barcelona procedent del Perú per estudiar a l'Aula de Jazz del Liceu. N'han passat vuit. Des d'aquell moment ha tingut temps de treure's també el grau superior en Jazz del Conservatori del Liceu. Actualment és professor del seu instrument, la bateria, al RAI (Recursos d'Animació Intercultural). I, a més, toca en tres bandes: Ensemble de Música Afroperuana, Papá Topo i Dani Lança. Amb aquesta última, segons explica, ha estat contractat per l'Ajuntament de Barcelona per tocar a les Festes de la Mercè el proper 24 de setembre al Fòrum, poc abans de Manu Chao. Cap d'aquests mèrits va impedir, però, que el 26 de juliol passat li fossin confiscats a ell i a tres companys seus –també del grup Dani Lança– els instruments, dues guitarres i les percussions. Eren les 14h, quatre agents se'ls van apropar, i els van multar. Sense dir-los res més. Estaven al Gòtic.

L'episodi de Félix del Águila és l'enèsim d'una sèrie que té com a protagonista la música de carrer a Barcelona. I que coprotagonitzen la Guàrdia Urbana (encarregada de les confiscacions), l'Ajuntament i les associacions de músics de carrer.

Félix del Águila toca al carrer “per gust”. Però també per obligació: els pagaments dels seus concerts es demoren més del que pot assumir. “Aquí ningú dóna facilitats”, diu. D'aquest fet també se'n queixa un sindicat de músics nounat a Barcelona, la Unió Estatal de Músics, Intèrprets i Compositores, que denuncia les “precàries” condicions a les quals són sotmesos els músics, principalment als festivals i a les sales; entre d'altres, s'han de donar d'alta a la Seguretat Social ells mateixos. No són contractats. Com a solució davant la manca d'ingressos, Félix del Águila, com molts dels seus companys, surt al carrer a tocar.

“Un dia d'estiu, a la zona del Port, per exemple... Pots treure entre 50 i 120 euros. En un parell d'hores. Tot i que un dia dolent, la resta de l'any, no en fas ni 20”, diu el músic de Lima, que si vol recuperar l'instrument que li va confiscar la Guàrdia Urbana a finals de juliol, haurà de pagar 190 euros. “Ningú els reclama... Cap músic porta el seu instrument de veritat al carrer. És massa arriscat, i per un instrument dolent, no val la pena pagar aquesta quantitat”, afegeix Félix del Águila, que juntament amb Dani Lança (un altre dels músics decomissats) van denunciar via xarxes socials a finals de juliol la “neteja” de Barcelona per part de la Guàrdia Urbana.

“Treva” en la confiscació d'instruments

Els músics de carrer, juntament amb d'altres col·lectius artístics (pintors o estàtues de Les Rambles) i forces polítiques com la CUP, fa mesos que reclamen a l'Ajuntament la supressió de l'ordenança del civisme. La norma que, segons ells, és “la font dels seus problemes”. L'ordenança de civisme, en vigor des del 2006, està a l'espera de revisió per part de l'Ajuntament de Barcelona. Fonts municipals asseguren que la “modificació” de la norma forma part de l'agenda del consistori. Però qualifiquen el procés de “lent” sense les majories necessàries a l'Ajuntament.

Tot i que les queixes dels músics segueixen, com posa de manifest el documental Sin permiso, dirigit per Ingrid de la Torre, des de l'Associació de Músics de Carrer de Barcelona (AMUC Bcn) s'intueix una situació de “treva” a la ciutat des de l'entrada de l'actual govern a la ciutat.

“Hi ha una ordre de bones pràctiques a la Guàrdia Urbana des de l'Ajuntament, i ens consta que s'han produït menys confiscacions. Han baixat, però amb això no n'hi ha prou”, afegeix Rubén H. Les xifres oficials de les confiscacions d'enguany no es coneixen, tot i que els números de la Guàrdia Urbana demostren una tendència creixent de decomissions en els últims anys: 204 instruments el 2013, 616 el 2014 i 1.042 al 2015. La Guàrdia Urbana també informa que, com en el cas de Félix del Águila, la majoria de músics de carrer mai no arriben a pagar la multa pel seu instrument. La majoria no el recuperen.

Des del 2011, gràcies a un protocol signat entre la Guàrdia Urbana i l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), els instruments que no són reclamats pels músics, després de dos mesos, s'entreguen a entitats culturals de Barcelona, principalment escoles. Abans, els instruments es destruïen.

La sortida per als músics: una nova regulació

L’any 2007, després de diverses desavinences entre músics de carrer i l’Ajuntament de Barcelona va néixer el projecte “Música al Carrer” a Ciutat Vella, que establia una regulació al districte barceloní. Fins el 2014, es realitzaven un cop per any noves convocatòries per a músics, i les places que quedaven lliures es repartien fent un sorteig entre tots els sol·licitats. “Ja no surten places... Estem a l'espera”, diu Félix del Águila. En l'actualitat, prop de 100 músics gaudeixen de l'acreditació per tocar a Ciutat Vella.

Segons fonts de l'Ajuntament de Barcelona, com ja va passar amb la normativa que va entrar en vigor al maig i que permetrà la música en directe amplificada als bars, la prioritat del consistori segueix sent apostar per la música de base. L'Ajuntament planteja, en col·laboració a l'ICUB i l'Associació de Músics i Intèrprets de Carrer (AMIC), una normativa –similar a la implementada fa catorze anys al metro de Barcelona– que a partir del setembre reguli llicències, espais i horaris per a la pràctica de la música al carrer. Segons el consistori, la idea és que l'Associació de Músics de Carrer es faci càrrec del sorteig i les llicències. La normativa penjaria del districte de Ciutat Vella, i l'ICUB la faria extensible a la resta de la ciutat.

“A Ciutat Vella és on està pitjor la cosa. El conflicte existeix principalment a Les Rambles i a la Catedral. Al metro, gràcies a la normativa actual, fa deu anys que no hi ha cap decomís. Tres denúncies a l'any, com a molt”, informa Rubén H., que destaca el bon funcionament del projecte Músics al Metro, amb més de 90 músics afiliats al subsòl.

La normativa persegueix precisament descongestionar els espais de la ciutat amb més saturació de músics, com és el cas de Ciutat Vella. El districte concentra moltes de les denúncies per ús intensiu de l'espai públic. Sobretot a l'estiu, com destaca la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. “L'ús de l'espai també pateix l'estacionalitat... Augmenten els turistes, i també els músics”, diu Pin.

“¿A tu t'agradaria que estiguessin tocant, sota casa teva, sempre la mateixa cançó?”, comenta Gala Pin, en referència a un altre dels objectius de la normativa: introduir, com a variable per a obtenir llicència, un repertori avaluat per un jurat. Félix del Águila també està d'acord en aquest punt. Ell també vol que la qualitat sigui un dels emblemes dels músics de carrer. “A mi també em cansaria dues hores la mateixa cançó”.