La moratòria hotelera de Colau aconsegueix la seva primera victòria contra un hotel de luxe

El Govern municipal celebra que l’edifici del Deutsche Bank no es convertirà en un hotel

L'equip de l'alcaldessa Ada Colau suma una nova victòria, encara que amb matisos, en la seva croada per complir un dels seus principals compromisos: fer sostenible el turisme a Barcelona. Un dels principals projectes hotelers de la ciutat va posar aquest dijous el fre de mà i va replantejar la seva proposta. Finalment, l'edifici del Deutsche Bank, situat al centre de Barcelona, no es convertirà en un hotel de luxe. Això sí, el grup KKH no renuncia del tot al projecte i farà "pisos de qualitat i oficines". Una modificació que, com a mínim, no augmentarà l'edificabilitat de l'edifici, una de les principals preocupacions veïnals de la zona.

L'oposició força Colau a debatre una obertura parcial a noves llicències turístiques

L'oposició força Colau a debatre una obertura parcial a noves llicències turístiques

La notícia té molt de simbòlica. Primer perquè la rectificació del grup KKH té el seu origen en la moratòria de llicències hoteleres que va impulsar Barcelona en Comú el passat mes de juliol. Una iniciativa molt criticada pel sector i l'oposició però que, amb la cancel·lació de l'hotel del Deutsche Bank, es demostra efectiva. I, segon, perquè el projecte estava estretament vinculat al model de ciutat que va defensar el govern de Xavier Trias, sovint en col·laboració amb el PP. De fet, va ser el mateix líder popular, Alberto Fernández Díaz, qui fa uns mesos va anunciar l'operació i la seva conseqüent modificació urbanística.

La vella aliança entre convergents i populars no va passar per alt ahir a la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz. "Avui celebrem que Barcelona surt guanyant, perquè l'hotel promogut per CiU i PP que alterava l'edificabilitat en un entorn emblemàtic de la ciutat i que havia generat un gran rebuig veïnal, no tirarà endavant". En la seva intervenció Sanz va posar en valor la comprensió dels promotors que, segons l'edil, "han entès quin és el debat que s'està produint a la ciutat i a nivell ciutadà". Una cosa que ha contraposat a la "barra lliure" hotelera d'anteriors mandats.

La intenció del grup promotor KKH és ara promoure un nou projecte. Segons informa el grup privat, l'edifici es rehabilitarà per fer-hi pisos de luxe i oficines. Una possibilitat que l'ajuntament pretén estudiar i debatre amb els veïns a través dels consells de barri i de districte. Segons el govern, "avui a Barcelona pot haver-hi activitats i propostes que no vagin en contra de l'interès públic i mantinguin l'atractiu per un interès privat". Un equilibri que, de moment, no ha impedit que alguns col·lectius veïnals -com el de la Barceloneta, que es va manifestar durant el pregó de la Mercè- segueixin incòmodes i, molt menys, que el sector turístic vegi amb bons ulls les polítiques del consistori.

La plataforma veïnal, Gràcia cap a on vas?, una de les més crítiques amb l'hotel de luxe, ha celebrat la notícia, tot i que ha rebutjat la idea que la torre serveixi ara per projectar-hi pisos de luxe. "El model de barri no elitista pel qual treballem xoca tant amb l'hotel com amb els possibles pisos de luxe" explicava Hèctor Panizo a Barcelona FM.

La moratòria hotelera contra el lobby turístic

La massificació turística que pateix la ciutat va ser un dels fils conductors de la campanya que va portar a Colau fins l'alcaldia de Barcelona. Per això, el 2 de juliol l'alcaldessa va detenir la concessió de llicències per a l'obertura de nous establiments turístics -entre ells hotels, pisos turístics, hostels- durant un any. La moratòria impedeix l'obertura de 28 hotels més a part de la del Deustche Banck, com el de l'edifici del Banesto de plaça Catalunya, propietat d'Amancio Ortega, o l'antiga fàbrica Henkel a Gràcia. En paraules de l'alcaldessa: "una moratòria preventiva, cautelar i provisional".

No obstant això, la decisió de Colau no va caure gens bé als lobbies turístics. Patronals com els gremis d'Hotelers de Barcelona, Turisme de Barcelona, Apartur o ProHut han manifestat el seu malestar i han iniciat una campanya contra les polítiques de Colau. Forçant als partits més conservadors a prendre cartes en l'assumpte. Fins i tot el conseller d'Empresa i Ocupació a funcions Felip Puig, va arribar a titllar de "tics autoritaris" les iniciatives de Colau, que va acabar cedint un esglaó l'ambició de la moratòria. Fins al punt de comprometre a revisar "cas per cas", com va passar en “l’excepció" de la Torre Agbar, on un fons inversor construirà finalment un hotel de luxe.

La campanya també ha arribat per la via penal. Segons el grup municipal de Ciutadans, 18 de les empreses que van presentar fins a 41 projectes hotelers afectats per la suspensió de llicències turístiques preparen demandes contra l'Ajuntament de Barcelona. Ho va avançar a mitjans de setembre la presidenta grup municipal del partit taronja, Carina Mejías, a la comissió d'Economia i Urbanisme, que va ser forçada pel seu partit i el PSC. Els uns i els altres, i per descomptat CiU i el PP, li recriminen a Colau "la pèrdua de llocs de treball" que suposen les seves polítiques. Unes paraules que es van tornar a escoltar aquest dijous amb la cancelació de l'hotal del Deustche Banck.

Etiquetas
Publicado el
2 de octubre de 2015 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats