La Unió Europea tria Barcelona per provar quatre models de Renda Bàsica amb 1.000 veïns
1.000 veïns del Besòs, una àrea especialment afectada per la pobresa a Barcelona, participaran a partir del mes de setembre en un programa europeu per avaluar la Renda Garantida de Ciutadania durant els dos pròxims anys. El programa, definit pels seus responsables com un “laboratori”, estarà dotat amb 13 milions i es durà a terme a les ciutats d'Utrecht i Hèlsinki, a més de la capital catalana.
Segons ha explicat en roda de premsa el coordinador de programes europeus B-Mincome, Raffaele Barbato, es tracta de “canviar radicalment, revolucionar la lluita contra pobresa urbana”. En el cas de Barcelona l'avaluació científica del programa es durà a terme per diferents organismes i universitats locals, com la Universitat Pompeu Fabra, l'IESE o el Centre per a la Innovació Social Nova.
Barbate ha apuntat que l'objectiu és analitzar, després de dos anys d'aplicació, quatre models de renda mínima per valorar “quina és la més eficaç i inclusiva”. Un consell assessor format per grups d'anàlisi i investigació social, col·lectius de lluita contra l'exclusió, universitats i entitats del tercer sector analitzaran l'impacte de l'aplicació de mesura.
Al programa pilot participaran un miler de veïns, de 25 a 60 anys i usuaris de la xarxa de serveis socials, que es triaran de manera aleatòria. A tots ells se'ls concedirà una prestació que l'ajuntament ha estimat entre 400 i 525 euros. Els beneficiaris participaran en el programa amb diferents projectes d'inserció laboral, promoció de l'autoocupació, de rehabilitació d'habitatges o programes de foment de la participació social.
La tinent d'alcaldia de drets socials de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, ha recordat l'existència prèvia de fins a 68 rendes monetàries a la ciutat, sumant les que concedeix l'Estat i la Generalitat. En l'aplicació d'aquesta nova ajuda barcelonina, de nom “renda municipal d'inclusió”, s'analitzarà quin impacte té la seva implantació per a les famílies.
Segons els càlculs realitzats, una parella amb dos fills podria percebre entre 1.000 i 1.500 euros, excloent les despeses per al lloguer o la hipoteca. “Volem comprovar que un cop cobert el dret a l'habitatge, quina autonomia i quin impacte produeix la mesura”, ha puntualitzat la responsable municipal.
El projecte establirà quatre grups de veïns de 250 individus cada un que percebran 4 tipus de renda per avaluar els beneficis i els canvis que suposen. Un cop s'implantin s'analitzaran amb base científica les mesures i mecanismes d'inserció social que promouen. “No es concep com un exercici administratiu sinó com un projecte d'aprenentatge”, asseguren els seus responsables.
D'aquesta manera, han advertit els promotors municipals, es constatarà “la validesa de tòpics i discursos recurrents” sobre el reconeixement de la renda mínima, posant com a exemple que les persones que es beneficiarien d'aquest dret “no tindran incentius per buscar feina”.
