Catalunya es prepara per al tercer terratrèmol polític en un any
A onze dies d'acabar 2015, un any que en la política catalana s'ha caracteritzat pel protagonisme de les urnes, els catalans tornen a elles per decidir aquesta vegada la composició de les Corts Generals espanyoles, des dels 47 escons que es reparteixen entre les 4 circumscripcions. Les dues vegades que fins aquest diumenge s'han obert els col·legis als electors, en les eleccions municipals i autonòmiques, han resultat en terratrèmols polítics. El 20-D, segons prediuen les enquestes, el terratrèmol seguirà.
El primer d'ells va tenir lloc quan les confluències municipalistes, aglutinades al voltant de En Comú i la CUP, van escombrar el mapa local en moltes de les grans ciutats del país. En l'alcaldia de Barcelona va irrompre la candidatura de Colau, a la de Badalona, la de Guanyem Badalona en Comú, amb la CUP, Podem i independents. A Sabadell, la Crida va assolir el govern amb ERC, després de 16 anys de bustisme. A punt va estar Terrassa en Comú, que va quedar segona en la localitat. També la CUP, que va aconseguir el segon lloc a Reus i entrar amb força en la majoria de grans ciutats. Una gesta similar va aconseguir Ciutadans, consolidant-se com força emergent, també en els ajuntaments.
Només 4 mesos després d'aquell canvi de paradigma municipal els catalans van tornar a les urnes el 27-S per triar un nou Parlament, en unes eleccions amb marcat sabor plebiscitari sobre la independència. La coalició de CDC, ERC i altres, Junts pel Sí, es va alçar com a clara guanyadora, amb 62 diputats que, al costat dels 10 del CUP, van regalar a l'independentisme la seva primera victòria en la història. Però també entre els contraris a la independència hi va haver un important corriment de terres. Ciutadans, un partit centrat en l'eix nacional i nascut el 2006 per representar un nacionalisme espanyol que els seus impulsors no trobaven en PP ni PSC, es va col·locar com a líder de l'oposició.
No hi ha més que veure tots aquests resultats, inimaginables només fa 4 anys, per constatar que Catalunya ha canviat o, almenys, està en procés de canvi. Les eleccions d'aquest diumenge serviran per aclarir la direcció que acabarà prenent aquesta metamorfosi. En unes eleccions, les generals, en què el PSC ha guanyat 10 de les 11 vegades que han tingut lloc, les candidatures amb més possibilitats són ara En Comú Podem, Ciutadans, ERC i DiL, coalició que aglutina Convergència.
Les caselles de sortida d'aquest diumenge ja constitueixen una anomalia històrica en si mateixes. Que les enquestes deixin el PSC com a cinquè és expressiu, com ho és que dues formacions que es presenten per primera vegada com En Comú Podem i Ciutadans estiguin fregant el primer lloc. També ho és que ERC pugui superar a CDC i que l'independentisme català, gràcies a la conversió de Convergència, pugui assolir al Congrés més de 15 diputats, quan mai ha superat els 8.
De produir-se algunes d'aquestes situacions inèdites es certificarà la caiguda d'un sistema de partits concret, amb dos bipartidismos superposats, que ha regit Catalunya durant 35 anys. Els catalans tenen a les seves mans aquest diumenge posar punt i final a un escenari polític, i determinar el rumb definitiu del que ve.
