La clau del ‘procés’, en mans de l’anticapitalisme de la CUP
Mentre els primers de la llista, Antonio Baños i Anna Gabriel, acabaven les seves intervencions a l'Eulàlia Reguant –número 6 per Barcelona i que es va quedar a les portes de ser regidora al maig— gairebé no li quedeven ungles. “Per a mi, 6, ja haurien estat una passada!”. I és que el creixement de la CUP és exponencial. I això ja no només ho constaten les dades –de 126.435 vots (3,47%) de l’any 2012, passant pels 221.577 (7,14%) de les municipals del 24-M, fins als 330.000 suports (8,25%) d’avui—. També ho denoten les llàgrimes del Quim, un militant que fa molts anys que creu en el projecte anticapitalista de l’esquerra independentista. “Tenim més regidors ara arreu del territori que militants érem fa 10 anys”, explica amb una estelada penjada al coll.
Precisament l’estelada ha compartit protagonisme amb la Ikurriña i les banderes independentistes de Galícia i Astúries. Una constant en tota la campanya on s’hi ha sumat sensibilitats com de l’esquerra abertzale o del Sindicato Andalús de Trabajadores (SAT). “Aquesta també és la nostra victòria, la victòria de tots els pobles oprimits que mai ha volgut defensar l’Estat i que avui reclamen el seu futur”, explica l’Igor, que ha vingut expressament des de Biscaia per seguir la nit electoral.
Un funeral i un naixement han coincidit al Casino de l’Aliança del Poblenou aquest fi de festa electoral de l'esquerra independentista. El cap de llista Antonio Baños ha aixecat l’acta de la defunció de l’autonomisme i ha estat, al mateix temps, la llevadora de la “nova República Catalana”. Per als anticapitalistes, que han passat de 3 a 10 escons, no hi ha dubte: el plebiscit s’ha guanyat i ells mateixos s’encarregaran de posar la seva colossal escalada al servei, “només”, de la ruptura amb l'Estat.
Els resultats de Junts pel Sí fan necessari el suport de la CUP, i no només la seva abstenció, per fer president a Artur Mas, cosa que portarà maldecaps al candidat. “Seran els nostres òrgans participatius els qui prenguin les decisions que toquin a partir d’ara”. D’aquesta manera, Anna Gabriel, ha posat en valor l'ànima assembleària de la CUP i ha evitat precisar la posició de la formació, però ha enviat un missatge: “Mas no és imprescindible”. Amb aquest avís per a navegants la també educadora social i professora, visiblement emocionada, s’ha compromès a dedicar els esforços de les 10 diputades a “lluitar per la independència, el socialisme i el feminisme”.
Crits d'anticapitalistes
Curiosament al que pogués semblar, els crits d'independència no han estat els més corejats aquest vespre. Càntics “d'anticapitalistes” i de “lluitar, crear, poder popular” han estat la banda sonora mentre Baños i Gabriel feien les seves intervencions. Per al cap de llista el mandat democràtic és nítid. “La legalitat espanyola pot i ha de ser desobeïda”. Una desobediència que té noms i cognoms: l’article 135 de la Constitució, la llei Wert “o qualsevol llei miserable que vingui de Madrid o de Brussel·les. És la contundència que permet una de les dades de la nit i que esperaven els prop de 40 mitjans acreditats: L’esquerra independentista no només triplica resultats, sinó que serà decisiva per formar el nou govern de concentració.
Tampoc l’escenari ha estat casual. El Casino l’Aliança del Poblenou, fundat el 1868, és un icona dels moviment dels ateneus populars. Durant la Guerra Civil el Casino va ser a punt de ser incendiat i va ser confiscat pel Comitè de Defensa de la República. Amb aquest teló de fons, s’han recordat als catalans que viuen a l'estranger i que no han pogut votar i als immigrants sense dret a fer-ho. Així ho han manifestat dos membres del secretariat nacional, Ester Rocabayera i Xevi Generó, que han entès “l'alta participació” com la “demostració del caràcter plebiscitari de les eleccions”.
La CUP que s’ha vist aquest diumenge transpira maduresa. Rauxa, però un pretès sentit de la responsabilitat. “No ens oblidem dels pobles d’Espanya”, ha recordat Gabriel entre aplaudiments. Unes paraules que s’ha contagiat entre el púbic, que en cap moment ha entrat en desqualificacions. “Ningú ha preparat a Espanya per una victòria del Sí, molts s'havien cregut que això era un deliri de Mas”, explica la Míriam que sosté el seu fill Martí en braços. “Seguim creient en la idea dels pobles agermanats, però nosaltres hem de marcar el camí”.
