Colau denuncia davant la Comissió Europea que Rajoy no autoritza a Barcelona reubicar refugiats

Colau, apoyada por el alcalde de Atenas, ve "inmoral" que Rajoy no autorice a Barcelona a reubicar refugiados de Grecia

EUROPA PRESS

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha denunciat a Brussel·les l'actitud "immoral" del Govern espanyol de Mariano Rajoy per no autoritzar a Barcelona la reubicació directa de refugiats des d'altres ciutats europees sota pressió, com Atenes, i ha reivindicat la necessitat que un percentatge de les ajudes europees als Estats membres vagin directament als municipis ja que són els territoris responsables de la seva acollida en última instància.

Barcelona reforça la seva política d'acollida allotjant els refugiats que ja eren al territori

Barcelona reforça la seva política d'acollida allotjant els refugiats que ja eren al territori

"El Govern central en aquest cas és immoral", ha denunciat l'alcaldessa de Barcelona en declaracions a la premsa després d'una reunió entre la comissària de Política Regional, Corina Cretu i els alcaldes d'altres ciutats europees, entre elles Atenes, per abordar la integració dels refugiats.

"No em queden paraules per valorar-ho. És incomprensible", ha postil·lat Colau, que ha recalcat que "l'Estat espanyol evidentment no està a l'altura" després de recordar que "es va comprometre fa mesos a reubicar 17.000 persones i n'han arribat 19". "Això ens produeix una profunda vergonya", ha recalcat, insistint que els ciutadans demanen ser ciutat d'acollida i senten "vergonya i indignació" amb les imatges que arriben dels campaments de refugiats d'Idomeni o Lesbos.

Colau ha insistit que "no s'entén que, quan tu vols oferir ajuda perquè l'Estat pugui complir els seus compromisos i les seves obligacions, la resposta sempre sigui 'no' i sense donar cap informació, ni donar cap motiu" tenint en compte que "l'Estat espanyol ha estat especialment incomplidor" a l'hora d'acollir els refugiats promesos.

Colau ha deixat clar a Brussel·les que el seu consistori qüestiona l'acord entre la UE i Turquia per deportar aquest país tots els immigrants irregulars, però també als refugiats sirians, que han arribat a Grècia des del 20 de març des de territori turc "com estan dient les organitzacions de drets humans". Ha recordat que el dret d'asil "és un dret individual" i no pot haver-hi expulsions "de formes col·lectives per nacionalitat".

"I cal enviar-los a un tercer país segur i no està clar que, actualment, Turquia sigui un país segur", ha postil·lat alhora que recordava les imatges que s'han vist de patrulles oficials de Turquia pegant a refugiats que acudien en embarcacions molt precàries cap a les costes gregues.

"Això, en matèria de drets humans no és admissible", ha denunciat, avisant que "tots" els països de la UE no poden desentendre's. "No hi haurà cap situació de desbordament si s'aprofita precisament l'oferiment de tantes i tantes ciutats que estem dient que podem ajudar. Reubiquem-los i fem una política compartida d'asil de la qual estar orgullosos i Europa segur que així tindrà un futur", ha dit.

L'alcalde d'Atenes, Yiorgos Kaminis, ha elogiat el "projecte pilot" de Barcelona per acollir 100 refugiats directament de la capital grega i ha lamentat que "no ha tingut ressò en el Govern espanyol" perquè és "un exemple molt bo" per a ajudar a respondre a la crisi de refugiats.

Percentatge de fons per a les ciutats

Colau també ha reivindicat a la Comissió Europea "un percentatge de finançament directe als municipis" de les ajudes europees perquè "és el territori urbà el que ha de fer les polítiques d'acollida" i "donar una resposta" a les seves necessitats. "Encara no s'ha concretat. Ha estat una primera reunió", ha reconegut després de ser preguntada si han rebut un compromís de finançament directe de Brussel·les.

"Nosaltres farem seguiment d'això i confiem que efectivament en breu es pugui concretar", ha recalcat, després de denunciar que no han rebut ni el consistori ni la pròpia Comissió Europea "cap informació" del Govern espanyol sobre com està gestionant els fons europeus per immigració i asil, una "anomalia" i una "disfunció" que no són bones "per ningú".

Colau ha recordat que més de 1.300 demandants d'asil van arribar a Barcelona el 2015, sobretot ucraïnesos, però també sirians i afganesos, però l'Estat és l'únic competent per reconèixer el seu estatut de refugiat i des del Consistori fan el màxim per garantir el seu accés als serveis bàsics. "Cal avançar en donar drets a aquestes persones perquè si no la integració no funcionarà", ha avisat.

Brussel·les demana al Govern que "escolti"

En ser preguntat per la negativa del Govern espanyol a acceptar l'oferta de Catalunya d'acollir més de 4.000 refugiats directament, el comissari d'Immigració i exalcalde d'Atenes, Dimitris Avramopoulos, ha deixat clar que "l'interlocutor directe d'Europa, parlant institucionalment, són els governs dels estats membres" però ha demanat a "tots els governs que escoltin les veus dels governs locals" atès que estan "a la primera línia" en els esforços d'acollida sobre el terreny i ha apel·lat al "diàleg" i "la bona fe per tenir resultats concrets".

Avramopoulus ha insistit que cal "assistir millor als esforços de les ciutats" i ha subratllat el compromís de la Comissió d'ajudar més tant als Estats membres com als governs locals "amb mitjans financers addicionals", recordant que entre 2014 i 2020 l'executiu comunitari destinarà 760 milions d'euros de fons per a immigració i asil a la integració.

El comissari també ha instat els estats membres a explorar com es podrien emprar les assignacions "existents" de fons estructurals i d'inversió per a promoure la inclusió social, l'educació, la integració al mercat laboral i el seu accés a serveis socials.

La comissària europea diu que el govern espanyol no l'ha respost

Per la seva banda, la comissària de Política Regional ha recordat que "per primera vegada en la història" les autoritats locals gestionaran "directament" 15.000 milions del Fons Europeu de Desenvolupament Regional entre 2014 i 2020 per promoure el desenvolupament urbà sostenible. El 17% d'aquests fons es reservaran per promoure la inclusió social, inclosa l'acollida de refugiats, segons han explicat fonts comunitàries a Europa Press.

Cretu ha explicat que estan disposats "per ser flexibles" amb els Estats membre per redirigir ajudes per respondre al desafiament de la immigració.

"No he rebut cap resposta a la meva carta que he enviat al Govern espanyol demanant si vol utilitzar els nostres fons per l'objectiu de la immigració. No sabem encara (si ho farà)", ha explicat la comissària, que ha precisat que Espanya té assignats el 2014 i el 2015 un total de 290 milions d'euros en ajudes per a promoure el desenvolupament urbà sostenible i el 19% d'aquesta partida es dedicarà a combatre la pobresa, si bé tampoc han rebut informació del Govern espanyol de "com es repartirà" entre ciutats les ajudes encara que "no és l'únic" país.

Etiquetas
Publicado el
5 de abril de 2016 - 17:59 h

Descubre nuestras apps

stats