La CUP i CSQEP volen limitar el lloguer abusiu al 30% dels ingressos de les llars
La CUP i Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) volen enfortir el projecte de llei d’emergència habitacional que està preparant el Parlament de Catalunya, sobretot en referència a aquells punts que van ser tombats pel Tribunal Constitucional (TC). Amb aquest objectiu, els grups d'esquerres han plantejat una sèrie d'esmenes aquest dimecres en roda de premsa. Com a principal demanda, han plantejat que la Generalitat consideri com a lloguer abusiu aquell que superi el del 30% dels ingressos de la llar on s'ubica.
“Cap dels articles tombats pel Tribunal Constitucional és irrenunciable”, ha dit Joan Garriga de la CUP, que ha assegurat que “cal renovar la voluntat política de la llei 24/2015 a partir de les mancances que veuen i les aportacions que fan les entitats”. Per això, a la llista d’esmenes presentades avui en roda de premsa, també s’han afegit les demandes de les entitats socials i del tercer sector. Joan Garriga i el lider de CSPEP, Lluís Rabell, han dividit les esmenes en tres grans àmbits: emergència habitacional, lloguer abusiu i mecanismes per incidir en els processos de desnonaments.
A les esmenes presentades han plantejat que la Generalitat consideri com a lloguer abusiu el lloguer d’una finca urbana destinada a l’habitatge habitual que suposi per a l’arrendatari un “esforç econòmic superior al 30% dels ingressos de les llars del municipi on s’ubica”. “Tres de cada quatre pisos de lloguer passen els 1.000 euros al mes i això és una de les principals causes de gentrificació a la ciutat de Barcelona”, ha valorat Rabell.
El diputat de CSQEP ha posat com a exemple d'aquest fenomen Ciutat Vella, on assegura que cada mes marxen un centenar de persones. Ambdós partits han destacat que la llei hauria de recollir el concepte de “lloguer abusiu” i incloure mesures per regular-lo. Segons Rabell, a Barcelona “la majoria de desnonaments són per impagament del lloguer” degut “a la forta pressió especulativa” que viu la ciutat; ara mateix similar a la de ciutats com Paris o Berlin.
En aquesta línia, Junts pel Sí (JxSí) ha proposat, mitjançant un comunicat, redactar en nou mesos una llei contra el lloguer abusiu i que faciliti l'accés a l'habitatge de lloguer “garantint la seguretat i l'estabilitat en la relació contractual”. Per tant, tot i que la CUP i CSQEP volen que sigui la llei d'emergència social la que reguli els lloguers abusius, JxSí valora que no cal incloure-ho en aquesta norma sinó fer una nova llei catalana centrada únicament en aquesta problemàtica.
Per tal de fer front a l’emergència habitacional, els dos diputats proposen “definir les polítiques destinades com a interès general”. Això implicaria incloure “partides obertes” als pressupostos per fer front als desnonaments i donar cobertura a necessitats no esperades en un primer moment, un dels punts més polèmics.
També es vol dotar de mecanismes per poder incidir en els processos de desnonament a les administracions. Per fer-ho, es proposa que les administracions puguin acreditar la situació de vulnerabilitat de les persones en risc de perdre l’habitatge habitual i que, així, puguin demanar suspendre o ajornar el desnonament.
Problema competencial
CSQEP i la CUP també han demanat que les entitats financeres assumeixin part dels costos de reallotjament en cas d’un desnonament “com a responsables directes”. Amb les esmenes també es vol regular les ocupacions d’habitatges i facilitar que es converteixin en habitatge habitual i lluitar contra “les màfies” que ocupen i relloguen pisos buits a les famílies.
Un dels principals problemes que han reconegut els diputats és competencial. Garriga ha defensat les sancions administratives a grans tenidors d’habitatge i pisos buits, però davant de la pregunta de qui hauria d’aplicar-ho Rabell ha explicat que es tracta més “d’un desig que d’una realitat”. Tots dos, però, han coincidit en la necessitat “d’un gran parc públic de lloguer social per modular el mercat, sinó tota la resta seran polítiques de contenció”.
