La cúpula de Caixa Penedès vol evitar la de presó retornant 28.6 milions
L'antic director general de Caixa Penedès, Ricard Pagès Font, al costat dels seus exdirectius Manuel Troyano , Santiago José Abella i Juan Caellas han tractat aquest dimecres de reduir la pena de presó a la qual s'enfronten a l'Audiència Nacional per haver-se adjudicat plans de pensions milionaris de forma irregular i “d'amagat” dels màxims òrgans col·legiats de l'entitat
L'última fase del judici, que els ha assegut a la banqueta dels acusats per un presumpte delicte societari continuat d'administració deslleial, ha quedat interrompuda a l'espera que el Grup BMN (Banc Mare Nostrum) - en el qual es va integrar la caixa- modifiqui el seu escrit de conclusions provisionals. La vista conclourà així demà amb les conclusions definitives de les parts.
Segons han informat fonts jurídiques, els acusats busquen una rebaixa de penes amb el reconeixement dels fets i la devolució de 28,6 milions d'euros. Els únics que van arribar a percebre part de les sumes que es van assignar van ser Pagès, Abella i els hereus de l'exdirector de Recursos Humans, ja mort.
El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled mantindrà previsiblement la pena de tres anys i mig de presó per a Pagès i tres anys de presó per a Troyano, Abella Rodríguez i Caellas en considerar que els quatre, junt amb el finat exdirector de Recursos Humans Jaume Jorba, es van autoconcedir 31 , 6 milions d'euros en plans de pensions i diferents pòlisses.
A l'inici de la sessió, l'antic director general de Caixa Penedès, Manuel Troyano, ha recordat que ell no va arribar a percebre la pòlissa de 6.160.000 contractada. En aquest moment, el jutge central del Penal, José María Vázquez Honrubia, ha intervingut per recordar que una possible minoració de la pena comportaria el reconeixement dels fets.
Durant les primeres sessions del judici, l'antiga cúpula de Caixa Penedès ha defensat que els seus gratificacions per jubilació complien amb la legalitat i que es contemplaven en els contractes d'alta direcció que van signar amb la caixa.
A PERJUDICI DE LA CAIXA
No obstant això, la Fiscalia manté que tots ells van actuar des de 2001 “de comú acord per vincular fraudulentament a la caixa d'estalvis que regien, generant obligacions econòmiques per al seu benefici particular i en perjudici de l'entitat, actuant d'esquena als màxims òrgans col·legiats”.
Per això, reclama que indemnitzin conjuntament i solidàriament la caixa d'estalvis amb 12,6 milions corresponents a les pòlisses cobrades per Pagès i Abella, als quals caldria sumar les retribucions irregulars fixades des de 2010 i que es determinaran en sentència. Demana, a més als hereus de Jorba, als quals considera partícips a títol lucratiu, més de 2,5 milions.
Per al fiscal, Pagès va dissenyar una estratègia a llarg termini destinada a garantir una “desproporcionat guany patrimonial a costa de l'entitat” pensat “per al moment en què deixèssin els seus llocs de treball”. Des de 2001, els exdirectius “es van autoconcedir ”drets econòmics d'amagat dels òrgans col·legiats de la caixa a través de pensions que no estaven previstes en els seus contractes per quan abandonessin el banc“.
Sumant el pla de pensions i quatre pòlisses subscrites, Pagès es va atorgar 11.609.708 euros, Abella 5.727.774 euros, Troyano 6.164.999 euros, Jorba 3.311.758 euros i Caellas 4.838.675 euros; en total, 31.652.917 euros.
CRISI BANCÀRIA
Anticorrupció assegura que, el 2009, la “placidesa derivada del matalàs econòmic que els acusats s'havien autoconcedit es va veure pertorbada per la crisi econòmica” i el procés de reestructuració del sistema financer espanyol, que va donar lloc a restriccions normatives i l'enduriment dels controls administratius.
En el cas de Caixa Penedès, a això es va unir que el 2010 l'entitat es va fusionar a Caja Granada , Caja Murcia i ' Sa Nostra' Caixa de Balears, cosaque va donar lloc al Banc Mare Nostrum (BMN) que va rebre ajudes per un import 915 milions d'euros del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) .
Davant el risc de perdre els beneficis econòmics que s'havien adjudicat, “els acusats van reaccionar precipitadament” i buscar una cobertura formal amb la qual justificar els seus drets econòmics, incorrent en noves actuacions abusives. Així, van reunir a la Comissió de Retribucions i a la Comissió Executiva, “controlades de fet pels acusats Pagès i Caellas”, i van formalitzar la modificació dels contractes de treball per a blindar els seus privilegis.
