La decisió de Mas, entre el pacte amb el PSC i l'avançament electoral
El president de la Generalitat és l'únic català a qui el 9-N li ha servit per conquerir el seu dret a decidir. O, més aviat, l'ha empès a exercir-lo, perquè Artur Mas torna a trobar-se davant una important disjuntiva que ha de resoldre en les pròximes setmanes. El líder nacionalista s'ha donat de termini fins al 25 de novembre, segon aniversari de l'avançament electoral que li va costar 12 diputats, per decidir com continuar amb l'etapa post 10-N, després que el procés sobiranista hagi acabat trencant el seu acord de legislatura amb ERC.
Artur Mas ha començat amb la roda de contactes amb els partits sobiranistes que va anunciar dimarts passat per decidir què fer a continuació. Aquesta setmana ha rebut al seu despatx del Parlament al president d'ERC, Oriol Junqueras, al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, als líders d'ICV-EUiA, Joan Herrera i Joan Mena, el líder d'Unió, Ramon Espadaler, i al parlamentari de la CUP, David Fernàndez. De moment, Mas té sobre la taula dues opcions. D'una banda, Iceta li ha proposat un pacte d'estabilitat que li permetria seguir governant sense passar per les urnes. De l'altra, la resta de l'oposició l'ha convidat a convocar un avançament electoral, una operació de risc per a CiU sense una llista conjunta amb ERC.
Dijous el PSC va oferir a Mas el seu suport parlamentari per als dos anys que queden de legislatura a canvi de signar un acord que gira al voltant de 4 punts: política econòmica, Estat de Benestar, regeneració i recerca d'una negociació amb l'Estat per desencallar el procés sobiranista. “Mas ha escoltat, però crec que el seu full de ruta no és aquest, ell està pensant en quan li convé més fer les eleccions i com li convé arribar-hi”, ha assegurat Iceta. Pel president, el punt més conflictiu és l'últim. Després de dos anys de tensió independentista, un acord amb el PSC sobre el procés impediria a Mas capitalitzar l'onada d'entusiasme aixecada el 9-N.
La llista conjunta amb ERC és la taula de salvació que Convergència ha estat esperant des del començament del procés, però Esquerra és reticent a facilitar-la. Els de Junqueras primen el seu programa per a assolir la independència als acords preelectorals. ERC va presentar dimecres el seu full de ruta, que proposa unes eleccions constituents com més aviat millor com a pas previ a elaborar una Constitució que els catalans haurien de ratificar després mitjançant referèndum. En els plans de Junqueras no està, per tant, una candidatura conjunta, sinó pactar punts del programa amb les formacions independentistes, una possibilitat que també contempla la CUP.
Iniciativa està d'acord amb l'avançament electoral, però incideix que no poden ser una substitució de la consulta. “Som partidaris que la legislatura s'esgoti per canviar les polítiques. Les eleccions al Parlament no poden dilucidar el que hem de dilucidar en una consulta”, va assegurar Joan Herrera a la sortida de la reunió.
Urgència pels pressupostos
Al Govern li urgeix decidir el següent pas. Com a objectiu a curt termini el Govern ha de passar els pressupostos de 2015, uns comptes amb especial valor perquè d'elles depèn que els funcionaris i treballadors públics recuperin el seu salari complet. Com a primera mostra que la ruptura del pacte de legislatura va de debò, ERC s'ha negat a donar el seu suport al projecte del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Esquerra està disposada, en canvi, a acceptar-los amb una pròrroga pressupostària amb les modificacions oportunes perquè els funcionaris recuperin la paga extra.
Tampoc el PSC vol seure a negociar els pressupostos amb Mas si això no va acompanyat d'un pacte més ampli. Per Iceta és important que els comptes de 2015 acabin amb les retallades i recuperar algunes taxes, com l'impost de successions tal com estava definit en els anys del Tripartit, però això hauria englobar-se en un acord més gran que acabi amb l'aposta sobiranista unilateral de Mas.
El Govern va assegurar que presentaria uns pressupostos abans d'acabar l'any, encara que no fossin aprovats. CiU sosté que l'única manera de retornar la paga als funcionaris és amb uns nous comptes. El de la paga dels treballadors públics és el principal argument esgrimit per Mas per reclamar un pacte puntual a la resta dels grups. Són precisament els pactes puntuals el que podria permetre a Mas governar fins al final de la legislatura, com ja va fer entre 2010 i 2012.
