L'escola catalana diu 'no' a la reforma de Wert

S'ha quedat petita la plaça Sant Jaume de Barcelona davant l'onada de rebuig envers la reforma educativa que planeja dur a terme el ministre José Ignacio Wert. Mestres, alumnes i pares i mares amb els seus fills a coll han combatut el fred per tombar al carrer un avantprojecte de llei, el de la Lomce, que consideren que ataca el model d'immersió lingüística que s'aplica des de fa anys a les escoles catalanes. Milers de persones -4.500, segons la Guàrdia Urbana- han acudit a la crida de la plataforma Somescola.cat, i no només els sectors més vinculats a l'educació, sinó algunes personalitats polítiques i desenes d'entitats civils, algunes de les quals integren també la plataforma. La concentració, amb més o menys seguiment, ha tingut rèpliques a 62 municipis de tot Catalunya.

A Barcelona, ​​entre crits d'“independència” i “insubmissió”, tots dos els més repetits amb diferència, han llegit el manifest els músics Marina Rossell i Feliu Ventura. “Mai ningú s'havia atrevit a proposar que esborrem 35 anys d'escola democràtica”, recollia el text, que considerava la reforma “inacceptable” per ser “recentralitzadora, retrògrada i inútil”. Sota el lema “Per un país de tots, escola en català”, el manifest demanava “que sigui el Parlament el que esculli el model adequat” i que s'eviti sigui com sigui “la segregació de l'alumnat”.

L'avantprojecte de llei de Wert obligarà que el castellà sigui també llengua vehicular a les aules catalanes, i deixa l'assignatura de català en importància -almenys sobre el paper, està per veure a la pràctica- per darrere del castellà i de les dues llengües estrangeres. També ha suscitat moltes crítiques el fet que, si s'aprova la llei, sigui el Ministeri qui fixi el 100% dels continguts de les assignatures troncals, quan fins ara es negociaven totes les matèries entre el Govern central i les comunitats autònomes.

“No entenen que si el català deixa de ser vehicular, alguns nens i nenes podrien créixer sense conèixer la llengua del seu país i això posaria en perill la llengua; no és res personal contra el castellà, al contrari”, expressava José Ramón Rubio, que porta el seu fill Pau al col.legi Josep Carner de Badalona. Amb el petit a coll i enfundat en una samarreta groga -color de la protesta contra les retallades en educació a Catalunya-, Rubio lamentava que “es tracti de canviar allò que ja funciona”.

La concentració, plena d'estelades, ha comptat també amb la intervenció de l'escriptor Roberto del Hoyo, defensor dels valors la immersió en municipis on predominen els castellanoparlants, com el seu, Santa Coloma de Gramenet. Del Hoyo s'ha sumat al clima d'insubmissió i ha assegurat que no aplicaran la llei perquè “ataca el més preuat que tenim”.

Rebuda del president i de la consellera a la Generalitat

Després de la concentració, finalitzada al so d'Els Segadors, els portaveus de Somescola.cat han acudit al Palau de la Generalitat, on els han rebut el president en funcions, Artur Mas, i els consellers d'Ensenyament i Cultura, Irene Rigau i Ferran Mascarell, respectivament.

En l'horitzó immediat s'hi albira ara la reunió de dimecres al Parlament de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA per fer front comú contra l'avantprojecte de llei, just el mateix dia en què el ministre d'Educació compareixerà al Congrés dels Diputats per respondre pel polèmic esborrany. I el dia següent, segon assalt de protestes, aquesta vegada no només a Catalunya, sinó a tot l'Estat, i no únicament per la qüestió lingüística, sinó pel conjunt d'un text i per unes retallades que la comunitat educativa considera que ataquen de ple a l'educació pública.