Hi ha molts tipus de viatge. El cultural, amb visites que omplen els dies de nous coneixements, el d'aventura, amb activitats infinites, o el tranquil, el d'oblidar que existeix el rellotge i seguir el ritme dels nostres desitjos a cada moment, amb aquest gaudir mandrós que ens aporten els llocs amb una naturalesa increïble i unes distàncies assequibles. Aquest últim és el que val per Favignana.
Bon temps, platges paradisíaques i un menjar excepcional, és el que caracteritza aquesta illa situada a l'arxipèlag de les Egades. Allà s'arriba des de Trápani, a la punta oest de Sicília, a prop d'una hora de Palerm. En el seu port és habitual l'aldarull, entre cridòria i clàxons de cotxes i motos de turistes, treballadors italians i altres que s'amunteguen per agafar un ferri cap a la bonica illa de Favignana, que queda a escassos 7km de la costa. Malgrat la seva bellesa, és un lloc relativament desconegut, sobretot per al turisme de fora d'Itàlia.
Per la seva aridesa, les seves aigües turqueses i transparents i les seves abundants motos de lloguer, posseeix certes reminiscències de Formentera, encara que amb uns nivells de preus bastant més assequibles. És cert que comparat amb la resta de Sicília, pot resultar una mica cara, però res a veure amb les illes Balears. I igual que passa a Formentera, aquí també és habitual veure gent recorrent l'illa -20km quadrats d'extensió- de cala en cala amb bicicleta o amb vaixell, ancorant en paratges dignes del Carib.
Aquest lloc va ser retratat fa més de mig segle a Stromboli terra di Dio, de Roberto Rosselini, protagonitzada per Ingrid Bergman. Allà apareix el ritu de la tonnara, la manera tradicional i cruel de pescar la tonyina a la zona. Perquè l'illa era un lloc poblat originàriament per pescadors. Per tant, menjar en qualsevol bar o restaurant és un plaer enorme, especialment la tonyina, una pesca que en els últims anys s'ha restringit molt. Abans es pot gaudir d'un spritz, una espècie de vermut italià que prové de la zona del Véneto i que s'obté barrejant Aperol o Campari amb vi blanc espumós –normalment Prosecco-, soda i una rodanxa de taronja, tot servit en un got ben fresc amb uns gels. Després d'un matí de submergir-se en les aigües transparents d'aquesta illa, de prendre el sol a la sorra o a les cales rocoses, encara amb el salnitre al cos, beure un spritz senta espectacularment bé.
La millor opció és muntar el campament base en un dels seus campeggi, que disposen de dutxes, espais d'herba per a les tendes i zones per a les autocaravanes, oficines amb endolls per carregar tots els aparells electrònics i també restaurant. Des d'allà, ja sigui en cotxe, en moto o en bicicleta, es pot sortir cada matí a l'aventura amb la seguretat que anirem a parar a algun racó preciós, perquè l'illa no és excessivament gran i les cales, en la seva majoria, tenen molt d’encant. Això sí, els italians, o almenys els que freqüenten l'illa, solen ser addictes al sol i des de primera hora del matí –i quan dic primera hora són les 8h- ja estan plantant la tovallola, omplint cada racó de roca, de sorra i fins i tot d'aigua. Per això els cossos broncejadíssims abunden.
El més fàcil és concebre l'illa en dues meitats, l'oriental i l'occidental. A la part oriental, hi ha dos llocs imperdibles: Cala Azzurra i la Spiaggia bue mari. La primera consta d'una petita llengua de sorra fina, protegida dels vents. L'altra és un conjunt de formacions rocoses blanques impressionants, com si fossin torres rectangulars de diferents amplàries amb vàries grutes.
A l'altra meitat està Cala Rotonda, àrida, plana, amb un pont natural de pedra que el vent i el salnitre han anat foradant i arrodonint i que es coneix com Arco di Ulise. Des d'allà, depenent de l'època de l'any, es veuen unes postes de sol dignes de contemplar. I per acabar el recorregut, el far de Punta Sottile és un bon lloc.
De nit, l'illa manté el seu encant, desprenent un sentiment de felicitat tranquil·la, d'assossec d'estiu. El cel ple d'estels, les aigües en calma i el reflex de les llums dels vaixells que descansen ancorats.
Vueling vola diàriament a Palerm.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
