Pel metro més antic del món flueix el gran melting pot que és Londres, on conviuen més de vuit milions de persones. Potser ha estat aquesta barreja de cultures, gairebé sempre present a la ciutat, la que ha fet de Londres el bressol de l’art en molts aspectes. Allà van viure escriptors com Shakespeare, Dickens o més recentment el gran Jeffrey Bernard, el Bukowski londinenc. Un home de bars i borratxeres infinites, de moltes dones, de vida bohèmia...una vida que retratava a la seva columna “Low Life” a The Spectator, que molts cops quedava buida amb només una nota, “Jeffrey Bernard is unwell”. Això significava que l’home tenia una ressaca tan infernal que no podia ni escriure o que estava desaparegut, tirat a qualsevol pub de Londres.
Però més enllà de l’escriptura, la capital britànica s’ha erigit com una de les capitals mundials de l’art, juntament amb Nova York i París. A més de contenir prestigiosos museus (Tate, British Museum, Victoria & Albert, etc.), aquí es poden visitar les dues cases de subhastes més importants del món, Sotheby’s i Christie’s.
Mentre als EUA esclatava la crisi...Al setembre de 2008 mentre l’economia mundial s’incendiava, al número 35 de New Bond Street gairebé es brindava amb diners. A Sotheby’s, una de les cases de subhastes més antiga i més famosa del món, el mateix dia de l’estrepitosa caiguda de Lehman Brothers, Damien Hirst –un dels artistes contemporanis més cotitzats– s’embutxacava a Londres prop de 136 milions d’euros. “Beautiful inside my head forever” (Dins del meu cap serà bonic per sempre) era el sarcàstic nom de la sonada subhasta.
El periodista Enric González al seu llibre Històries de Londres escriu: “El meu ritual de dissabte es completa amb una visita a la sala d’exposicions de Christie’s [...] la seva sucursal de rareses està situada a la mateixa Old Brompton. [...] Es poden contemplar, sense pagar entrada, els objectes més bells i dispars: una col·lecció de joguines antigues, una guitarra de Jimmy Hendrix, un daguerreotip [...] I també es pot comprar, tot i disposar d’un pressupost més exigu”. Contràriament al que molta gent pensa, les subhastes són públiques i qualsevol que vulgui submergir-se en aquest món o simplement fer de voyeur pot entrar-hi de manera gratuïta.
Més enllà de BanksySituat a la zona on Jack l’Esbudellador va cometre els seus assassinats al s.XIX, Shoreditch, a l’East End, s’ha convertit en un referent de la contracultura de la ciutat i també en el barri amb major concentració de bengalís. Sobre aquesta part de Londres, Enric González escriu: “Ens hem d’endinsar als carrerons de Whitechapel, una de les parròquies més sòrdides de l’esgarrifós East End de finals del s.XIX; ens hem de traslladar a la minúscula habitació del Soho on Karl Marx escrivia en aquell mateix moment el ”Manifest comunista“; hem de comprendre la por del Londres acomodat a les masses miserables, explotades o simplement oblidades, que somniaven amb una revolució. L’East End repel·lia i fascinava als victorians”.
Encara queda l’últim alè d’aquella època i ara aquest barri, eclèctic, rebel i captivador, exerceix d’imant per als joves artistes. Els murs dels seus carrers, amb Brick Lane com a epicentre, es converteixen en papers en blanc cridant a la inspiració. Un aparador de graffities que comparteixen espai amb botigues, perruqueries i múltiples establiments asiàtics. Fins i tot es fan rutes artístiques per la zona.
Cérvols i lavandaMés de 300 cérvols es banyen als llacs, pasturen a les grans extensions d’herba i fins i tot interactuen amb els visitants al Bushy Park, allà on anava a caçar el rei Enric VIII fa segles. És el segon parc més gran de Londres i el creua un canal de 19km de llarg. Només cal baixar cap al sud-oest de la ciutat, al districte de Richmond, per visitar aquest gran espai de natura on es diu que el General Eisenhower va organitzar el Dia D, el primer dia del desembarcament de Normandia.
També cap al sud, però més als afores de Londres, s’estenen més de 10 hectàrees de camps de lavanda. Aquí et pots creuar amb parelles de recent casats que van a fer les seves fotos de boda, amb famílies senceres que porten el pícnic, amb escoles que venen a fer classes de natura a l’aire lliure...Els terrenys es van obrir al públic al 2006 amb la intenció d’aconseguir recuperar el paisatge que hi havia als s.XVIII i s.XIX, quan la indústria de la lavanda s’expandia amb força per tota la zona, i actualment és un lloc de pelegrinatge per centenars de londinencs que busquen fugir de la jungla de la ciutat.
Vueling vola diàriament de Barcelona a Londres.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
