Les 7 qüestions que dificulten el govern de la CUP i Junts pel Sí que pronostica el CIS
El CIS ha pronosticat aquest dijous la victòria de l'independentisme per la mínima. Tot i el triomf, un eventual Govern necessitaria la suma dels diputats de Junts pel Sí i de la CUP, dues formacions a les quals només els uneix la seva voluntat independentista. Les dificultats d'un pacte entre les dues es manifestaran des de l'endemà de les eleccions i podrien alterar alguns dels plans de futur que ara es donen per fets. Sense anar més lluny, qui serà el president.
1- La presidència de Mas
La número dos de la CUP, Anna Gabriel, ha deixat clar en una entrevista amb Catalunya Plural que investir Mas és una línia vermella. “És molt difícil creure que tot aquest moviment popular i desbordament dels partits que s'ha produït s'acabi fent per investir Mas. No tindria sentit”, ha assegurat Gabriel. El de la presidència de Mas és un debat que també s'ha fomentat des d'un sector de Junts pel Sí: el propi Romeva va especular durant un temps amb la possibilitat que no es complís el pacte d'investidura, fins a ser desautoritzat pel cercle més proper al president.
La mateixa CUP té un debat intern sobre aquesta qüestió. Per a uns, s'ha de reclamar un nou candidat a canvi del seu suport. Per a altres, un pacte de legislatura en clau rupturista és molt més important que qui ocupi la primera cadira. Una possible solució intermèdia passaria per abstenir-se en la investidura, deixant que Mas es converteixi en president amb majoria simple davant la falta d'alternativa.
2- El full de ruta
Junts pel Sí ha presentat un full de ruta cap a la independència que abasta els propers 18 mesos i que arrencaria el primer dia de legislatura amb una declaració solemne d'inici de procés, que no amb una declaració unilateral d'independència. En tots els supòsits, els plans de Junts pel Sí deixen oberta la possibilitat de negociar una proposta de l'Estat que reconegui la sobirania de Catalunya, com va assegurar Raül Romeva en una entrevista amb Catalunya Plural.
El full de ruta de la CUP és completament diferent. L'esquerra independentista planteja una declaració unilateral d'independència el primer dia de la nova legislatura, seguida de l'obertura d'un procés constituent popular i la desconnexió legislativa immediata de l'Estat espanyol. El número u de la llista de la CUP, Antonio Baños, va deixar clara la seva negativa al plantejament de la candidatura de Mas en assegurar que no passarien 18 mesos negociant.
3- Majoria de vots o d'escons
El debat sobre si en unes eleccions plebiscitàries s'han de comptar vots o escons ha estat una constant des de l'anunci de la seva celebració. Junts pel Sí considera que es tracta d'unes eleccions i que per tant s'han de comptar escons, cosa que no comparteix la CUP. L'exdiputat David Fernàndez, una de les persones amb més influència en l'esquerra independentista, va resoldre la discussió a principis d'agost, quan va opinar que havien de comptar els vots. Fernández fins i tot va arribar a plantejar la necessitat d'un suport del 55% de l'electorat per legitimar la independència.
En aquest sentit, la CUP aposta per una declaració unilateral en el cas d'una victòria de l'independentisme tant en vots com en escons, cosa que no es compliria en l'escenari que pronostica el CIS, on la suma de Junts Pel Sí i la CUP obtindria 68-69 escons però no arribaria al 45% dels vots. Malgrat tot això, és difícil pensar que la CUP decideixi avortar el procés sobiranista en cas d'una victòria exclusivament en escons.
4- El pacte de legislatura
Una de les prioritats de l'esquerra independentista en cas de donar suport a un Govern de Junts pel Sí és tancar un pacte de legislatura molt detallat que inclogui eines per garantir el seu compliment. El major escull per fer-ho possible és que els plantejaments polítics d'ambdues formacions estan molt allunyats. Mentre Junts pel Sí ha presentat un programa social de 10 punts que són tot just una declaració d'intencions socialdemòcrates, la CUP ha elaborat un programa social radical que requereix, asseguren, un impagament del deute per fer-se realitat.
5- Unió Europea i reconeixement internacional
Una de les diferències insalvables entre els plantejaments d'ambdues parts és la voluntat decidida de la CUP de sortir de la Unió Europea i de l'euro a mitjà o llarg termini. No és la primera vegada que la formació qüestiona la permanència a la UE d'una República Catalana, però la incorporació de Josep Manel Busqueta com a responsable del programa econòmic ha reforçat aquesta posició.
Per Junts pel Sí la sortida de la UE està en les antípodes del discurs que pretén emprar com a targeta de presentació davant la comunitat internacional. La imatge que l'equip diplomàtic dirigit per Amadeu Altafaj vol projectar per a la Catalunya independent és la d'un nou Estat preparat des del primer dia per complir les seves responsabilitats internacionals, el contrari a un agent que generi un conflicte polític internacional. El mateix Artur Mas va assegurar aquesta setmana en una entrevista amb el Financial Times que és partidari que Catalunya continuï a l'OTAN i que tingui un Exèrcit.
6- Deteriorament de les relacions entre tots dos
Les relacions personals entre els membres de Junts pel Sí i la CUP han tingut alts i baixos al llarg de la legislatura. Un dels moments de major acostament es va produir en les setmanes prèvies al 9-N, quan la CUP va ser l'únic partit en donar suport a Mas en el seu canvi de plans per a la consulta, una entesa que va quedar plasmada en la polèmica foto de l'abraçada entre David Fernàndez i Artur Mas. El moment de major distanciament s'ha produït exactament un any després, durant el final de la legislatura, quan les propostes d'unitat de tots dos han estat divergents i han acabat en retrets.
La CUP ha estat reticent des del principi a la llista unitària que finalment ha aconseguit tirar endavant Mas. El seu candidat, Antonio Baños, va arribar a acusar el president d'haver fet xantatge a les entitats perquè se sumessin a Junts pel Sí. Aquest és un missatge que els líders d'ERC també van utilitzar en privat per justificar per què s'havien sumat a la llista conjunta, però a Convergència les acusacions de la CUP no han agradat.
Tampoc ha agradat la postura de la CUP respecte a la corrupció. David Fernàndez ha presidit una comissió que portava com a nom oficiós el del patriarca de Convergència, i per la qual han desfilat un bon nombre de vells càrrecs del pujolisme. A partir d'aquesta comissió, la candidatura anticapitalista editarà un llibre recollint diferents casos de corrupció política, molts dels quals afecten al cor de la història de CiU.
7- Cost polític per la CUP
Si pretén intentar un pacte amb Junts pel Sí, l'esquerra independentista necessitarà ser molt curosa a l'hora d'explicar-ho a les seves bases. La CUP recull un important vot de les lluites socials no tan posicionades respecte al debat nacional. Però no només es tracta de no generar rebuig entre els votants de la perifèria del seu espai polític. Un dels dos pilars de l'organització, el que representa Endavant, s'ha mostrat històricament poc partidari dels pactes amb la dreta nacionalista i rebutja el to patriòtic.
Amb la proporció de vots que pronostica el CIS, 8 per la CUP i 61 per Junts pel Sí, és difícil que la candidatura d'esquerres pugui imposar la majoria de punts que s'han imposat com a garantia d'un “Govern de ruptura”. Si malgrat no aconseguir els seus objectius decideixen seguir endavant i donar suport al Govern de Junts pel Sí, el cost polític a llarg termini està garantit.
