És ben sabut que el teatre fereix com el mateix punyal que travessa la carn de la consciència del corrupte, del trampós, del delinqüent, de l'estafador, del dèspota, de l'opressor. El teatre ja no se l'emporta el vent, queda, fa mal. Què passa quan una revista satírica es personifica en escena? Què hi ha més provocador que el teatre? Què passa quan la revista Mongolia es planteja un musical sobre Espanya? Eduardo Galán i Darío Adanti projecten la veu de la consciència de l'acudit, mentre ells dos prenen la paraula per passar comptes amb el racisme, l'homofòbia, els martingales de torn, els xoriços, la corrupció i la Casa Reial. “Hem detectat que Espanya ha canviat i els nostres sistemes ja no ho suporten: nous pactes, forces polítiques diferents i les mateixes monges segrestadores de sempre”, asseguren. Atenció: recomanen veure l’actualització del seu celebradíssim varieté còmic a Mongolia, El Musical, ara 2.0, en el qual hi ha nous gags, vídeos i dèries. Si no desitgeu sortir damnificats de l'espectacle tingueu present aquests deu consells.
Edu Galán: No heu de portar sensibilitat en un espectacle de Mongolia. Ho passareu realment malament perquè tractem temes incisius i lesius per no dir molt cabrons. Si t’ofèn ser d’esquerres o Garcia Lorca, si no t’agraden les referències religioses o a la Casa Reial, a més d’imbècil, vol dir que ets molt sensible. El nostre consell és que deixis la sensibilitat a casa.
Darío Adanti: No portis motxilla amb dinamita. D’això ja en tenim nosaltres i no fa falta.
EG: No portis un autobús de HazteOir. No vinguis amb un autobús que digui que els nens són nenes i les nenes són nens. Aixecaria moltes suspicàcies i rebries unes quantes hòsties de part nostra. Anormals!
DA: No vinguis al nostre show de la mà d’un bisbe com ara el de Canàries. Tampoc amb un capellà perquè no tenim transexuals dalt l’escenari. Volem combatre el record de castedat de transexuals disfressats de verge dalt l’escenari!
EG: Evidentment, no vinguis sense tenir consciència per alguna substància. Sigui legal o il·legal! A l’escenari de Mongolia recomanem Frenadol, Frenadol en pols, Frenadol líquid o Ibuprofèn. Nosaltres, no fem apologia de les drogues il·legals però les recomanem! Com deia Enrique Tierno Galván: “El que no vagi col·locat que es col·loqui”.
DA: Que el públic previngui malalties fumant marihuana. No és una qüestió de drogues sinó de salut. Sisplau, utilitzem la marihuana com a tractament preventiu!
EG: No portis aparells connectats que puguin enregistrar vídeo o audio. Està totalment prohibit gravar-nos perquè el show de Mongolia des del minut ú és il·legal. No només a Espanya, en qualsevol país del món. Fotos? Les que vulguis! Ara bé, sempre des de l’angle bo, una mica de generositat per les persones que ens apropem a la deformitat.
DA: Molt important, no porteu armes. No és perquè estiguem en contra de les armes, estem en contra de les armes del nostre show. A la muntanya sou ben lliures!
EG: No porteu a la butxaca invitacions o alguna cosa semblant. Intenteu pagar l’entrada, la idea és pagar l’entrada i recolzar el teatre independent. Bé, la idea és que guanyem diners... No ens creiem aquest rotllo de la cultura gratuïta. Apostem per comprar l’entrada i si sou generosos compreu-ne cinc per regalar.
DA: No porteu PayPal, només acceptem diners en efectiu. Podreu subscriure’s a la revista, comprar samarretes i el que faci falta.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
