En el món de la creació audiovisual estem constantment abocats a cercar la darrera novetat, la propera gran cosa. Això té a veure en gran mesura amb l’avenç de les diferents possibilitats tècniques, dels programaris, però també amb la cerca de percepcions més intenses, d’estètiques més envolvents, de més espectacularitat. L’anomenat mapping audiovisual consisteix a fer una projecció d'imatges sobre façanes d'edificis, interiors o qualsevol altra superfície, tot incorporant tècniques que permeten adaptar el contingut de la projecció a la morfologia de la superfície projectada. Això permet aprofitar les formes del suport físic, be sigui per tenir-les com a base, o bé per a modificar-les, tot creant efectes de distorsió sobre elles.
Les projeccions sobre edificis significatius amb un contingut històric fa anys que s’utilitzen per part d’artistes contemporanis. No sempre la força de la projecció radica en el missatge i si, en canvi, en la sofisticació tècnica d'un mapping. En aquest sentit, el compositor visual, Xavi Bové, considera que “el mapping és només una tècnica. Ha de ser transparent. El més important són les idees que es volen transmetre servint-se de la tecnologia i la tècnica”. Es refereix a mappings audiovisuals amb continguts projectats no només intrínsicament relacionats amb l’estructura física de l’edifici sinó que, a més, solen tenir relació amb la història, el context o la cultura del lloc on es projecten, tot tractant d’establir un vincle sensorial i emocional amb el públic a través d’una narració audiovisual.
Aquest és, justament, el plantejament i el mètode de treball que ha fet servir Xavi Bové per concebre Moviments Granados, un espectacle visual de gran format, produït per Fundació Catalunya-La Pedrera, en què s’interpretarà, en directe, peces del compositor Enric Granados en el centenari de la seva mort. La proposta visual girarà al voltant de l’aigua i les ones del mar, relacionant-se així amb les ondulacions característiques de La Padrera. El fil argumental serà la seva vida i el darrer viatge que va fer per mar des dels Estats Units, en què va morir ofegat després que el seu vaixell fos torpedinat per un submarí alemany. Pel que fa a la gamma cromàtica, predominaran els ocres, tonalitat extreta dels quadres de Goya -de qui Granados n’era un gran admirador- i estretament relacionada amb els tons dels patis interiors de la Casa Milà. L'admiració que el cèlebre compositor lleidetà sentia per l'obra de Francisco de Goya li va portar a dedicar una de les seves composicions, Goyescas, a les pintures més romàntiques de l'artista.
Xavi Bové ha escollit fragments de la composició Trío Opus 50 que Granados va compondre el 1895. La seva dedicació a la música pianística i vocal no li va impedir compondre obres de cambra. Una formació musical composta per piano, violoncel i violí interpretarà –durant 15 minuts- els fragments situats al balcó del primer pis de La Pedrera, mentre que el director d’orquestra estarà ubicat a peu de carrer, sobre una tarima. D’aquesta manera, Moviments Granados, vol ser també una experiència interactiva participativa, ja que el públic, després de cada projecció, podrà prendre el lloc del director d’orquestra i 'fer moure' La Pedrera amb la interacció dels moviments del mateix cos amb la llum que es projectarà a la façana.
L’artista lleidetà, establert a Girona, segueix així el treball endegat amb la instal·lació interactiva Cançons Visuals que va presentar el mes de desembre al nou centre artístic gironí La Volta. El visitant podia triar una cançó i fer-ne la seva personal representació pictòrica mitjançant l’elecció d’uns pinzells i d’una paleta cromàtica. En aquesta ocasió la interactivitat venia donada per l’anàlisi del so en temps real i del moviment del cos de l’espectador mentre la música es reproduïa. El visitant es convertia també en director d’orquestra però de pinzells virtuals. El treball de Xavi Bové vincula l’art, la tecnologia, la imatge i la música. Guardonat amb diversos premis per la seva trajectòria, especialment en l’òpera -va treballar al Liceu de Barcelona- i la música electrònica, utilitza la tecnologia per proposar una reflexió crítica apel·lant a les emocions en el públic. Actualment és el director artístic de FIMG, Festival Internacional de Mapping de Girona i membre del col·lectiu artístic Playmodes.