El festival, que va néixer a Mataró l’any 2005 sota el nom “Cruïlla de Cultures”, va deixar el Maresme cinc anys més tard, per manca d’espais adequats on celebrar-lo. Des que se celebra a Barcelona ha anat creixent i consolidant-se com una de les cites musicals de l’estiu i malgrat que, en aquest temps, s’ha anat ampliant (d’un a tres dies) i ha atret més públic a cada edició, el Cruïlla continua sent un festival proper i funcional.
En aquesta edició comptarà amb l'actuació en exclusiva a l'Estat espanyol de Kendrick Lamar presentant l'excepcional To pimp a butterfly, la primera actuació a Barcelona de Lauryn Hill (ex-Fugees), el soulman Aloe Blacc i la primera actuació a Espanya de l'estrella del R&B britànic Emeli Sandé. Una programació eclèctica tant pel que fa als estils com a la procedència dels grups que hi actuaran. Una cita obligada pels amants del mestissatge i àvids de nous experiments musicals.
Quin lloc ocupa el Cruïlla dins de l'oferta de festivals de Barcelona?
Ens agrada dir que és el festival d'estiu de Barcelona. Entenem que la ciutat té tres grans festivals en un únic recinte. Venim de celebrar el Primavera Sound i el Sónar. Som el gran festival del mes de juliol a Barcelona amb cinc escenaris, més de quaranta grups, una única entrada i tota mena de serveis.
El Cruïlla reflecteix el caràcter de la ciutat de Barcelona i dels seus habitants. Quin és el secret per no perdre la singularitat?
El festival és el reflex de Barcelona perquè és variat, obert i cosmopolita. Juguem al màxim nivell internacional però també tenim molta cura i respecte per la cultura pròpia. No ens interessa convertir-nos en un gran festival, ens agrada cuidar al nostre públic, volem que sigui un festival còmode i amable. Per això situem els escenaris l'un davant de l'altre, fem que els grups actuïn noranta minuts o setanta minuts com a mínim. Que els serveis, amb una gran oferta gastronòmica, estiguin ben dimensionats, sense necessitat de fer cues. Aquest any fem una aposta tecnològica important amb la polsera intel·ligent perquè el públic es pugui moure amb més comoditat pel recinte.
Enguany heu incorporat un canvi d'imatge on apareix el subtítol en anglès, Barcelona summer festival. És una crida al públic estranger?Barcelona summer festival
Un 90% del nostre públic és majoritàriament local. La paraula Cruïlla, que defineix perfectament el festival i també la ciutat de Barcelona, és molt identitària però difícil de pronunciar per la gent de fora. Pensàvem que ho havíem d'acompanyar d'alguna cosa que fos més senzilla d'entendre. Cruïlla és molt definitori, però hem volgut afegir aquest pronom internacional per obrir-nos al públic estranger. No és un objectiu prioritari del festival però estem oberts a que vingui nou públic.
El Cruïlla exemplifica que el tipus de consum musical ha canviat?
Temps enrere havíem de formar part d'una tribu urbana. La tecnologia ha sociabilitzat el consum musical. Avui en dia pots escoltar música pel sol fet de descobrir-la i cançons enlloc de discos. Fins ara aquest fenomen no s'ha vist reflectit en la proposta de festival, aquesta nova manera de consumir i entendre la música no s'havia introduït en la programació dels festivals. Tenien una programació que mostrava molt extensament, molt específicament, una escena musical. Els festivals que han tingut èxit són els que s'han dedicat a escenes musicals que tenen un consum cultural altíssim. Compten amb un públic que està molt pendent de les novetats d’un grup que publica una cançó, un vídeo o un nou disc. Ara bé, molta gent consumeix música sense està pendent de la indústria. El públic del Cruïlla no és un gran consumidor. Els últims anys aquest tipus de públic ha crescut substancialment. No hi havia una proposta de festival per aquest públic que gaudeix de la música sense prejudicis, sense formar part d'una tribu urbana concreta i un model establert de vestimenta. És un públic molt singular que no segueix cap patró en la manera de vestir i comportar-se.
Potser per això el Cruïlla és un festival de caràcter social?
El Cruïlla és un festival compromès, s'interessa per l’estat del món i les possibilitats de transformació de la societat. Ho comprovem amb el missatge dels artistes que venen, la manera de comportar-se del públic, la relació que mantenim amb Amnistia Internacional, Som Energia o Triodos Bank. Tota una sèrie de factors que el públic valora i que ens fa diferents respecte altres propostes musicals.
Què destacaries del cartell d'aquesta edició?
Un dels caramels és Kendrick Lamar, un dels artistes més importants dels Estats Units que ha publicat un dels discos de l'any. Un home en la línia dels artistes de hip hop amb missatge i compromès, molt més social. Ens fa molta il·lusió la presència de Lauryn Hill que fa vint anys que no actua a Barcelona. Va venir amb Fugges però mai ha actuat en solitari. Trobar-nos a Lauryn Hill fent versions de Nina Simone pot ser meravellós. També m'agradaria destacar propostes de segon nivell i gran qualitat artística. Un dels concerts del festival serà Vintage Trouble. Serà com ajuntar Led Zeppelin amb James Brown. Tenen un directe impressionant. CocoRossie, una proposta musical en la línia de Björk, delicades en els matisos i en els detalls. Així com propostes nacionals que arriben en un moment especial; Els Catarres, Carles Sadness o Mi Capitán. Ens fa il·lusió que actuïn per la proximitat i la relació personal que tenim amb aquests artistes.
Com ha sobreviscut el Cruïlla a l'altíssim nivell impositiu que viu la cultura a l'Estat espanyol?
L'experiència dels festivals grans que han sobreviscut a l'Estat espanyol, aquells que han generat una manera de fer única i singular, que han creat tendència, els ha costat uns quants anys d'inversió fins que han rebut el suport del públic, els mitjans i els patrocinadors. Nosaltres estem en aquest procés. Estem visquent aquests primers anys d'inversió en el pitjor moment impositiu. Si pugem un 11% els impostos l'activitat es troba en situació de risc. És molt complicat que un festival sigui rentable. La gent que organitzem festivals aguantem per una qüestió de força de voluntat i la sensació que tot plegat passarà. Caldria però que passés ben aviat per recuperar un nivell impositiu raonable, en la línia de països de la Comunitat Econòmica Europea. Qui acaba pagant els plats trencats és el públic. No té cap sentit que el públic pagui més del doble del que es paga a qualsevol altre país europeu.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
