Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El ataque limitado de Israel a Irán rebaja el temor a una guerra total en Oriente Medio
El voto en Euskadi, municipio a municipio, desde 1980
Opinión - Vivir sobre un polvorín. Por Rosa María Artal
Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

‘Tras la puerta’: una nova fórmula de fer teatre?

Frank Capdet i Ferran Terraza, els actors de l'obra 'Tras la puerta'

Mireia Biel

¡Miera tío! ¡La puerta está cerrada! Així comença l’odissea de dos homes que s’han quedat tancats en una sala d’un hotel. Fa tres dies que no mengen ni beuen. El tercer dia, de cop, hi arriba un grup de públic amb qui hauran de trobar la manera no només de sortir d’allà, sinó també de conviure-hi mentre ho aconsegueixen. Frank Capdet (T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré) i Ferran Terraza (REC) donen vida als protagonistes, que hauran de descobrir què els està passant. “Junts hauran de lluitar per no caure en la bogeria i resoldre l’enigma.

Fa més de dos anys, un grup de joves inquiets van fer néixer el Pentateatre Atòmic, un conjunt de cinc obres de 15 minuts que van representar-se en un petit bar de l’Eixample. Una de les propostes era el text que Marc González de la Varga porta ara a la sala de l’Hotel Acevi de Barcelona, Tras la puerta. Dels 15 minuts inicials, l’obra ha passat a tenir-ne 80.

Segons el director, “el públic se situa només a dos pams dels actors i en el mateix espai en què passa l’acció”. Aquesta complicitat que s’estableix amb els assistents és possible, també, gràcies a “la comèdia, el suspens, el thriller, el drama i la ironia que conviuen al text”. Un text en què hi ha “grans dosis d’improvisació”, tal com explica,

Treure el teatre de l’escenari

Treure el teatre de l’escenari Dos anys després que aquell format d’obres de 15 minuts obtingués un èxit rotund, la companyia repeteix la idea: transportar l’acció d’un escenari a un espai diferent, una sala d’hotel. González de la Varga assegura que “l’acció passa en una sala d’hotel perquè és més real i perquè aporta una experiència diferent pel públic”. I és que els assistents es converteixen en els protagonistes de l’obra en el moment en què intervenen en l’acció i ajuden els nois a sortir-se’n. Pel director, però, aquesta nova fórmula no s’ha d’aplicar sense raó: “No s’ha de fer només perquè la gent ho troba guai, sinó perquè com a creadors creiem que val la pena”. Sinó, segons González de la Varga, “correm el risc que la cultura acabin sent modes i no es tracta d’això”.

Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Etiquetas
stats