Va sobreviure a l'horror dels camps d’extermini gràcies a la força moral i a la solidaritat entre companyes. Quan va ser alliberada, es va prometre no oblidar. Si conviure amb l’horror és insuportable també ho és intentar sobreviure’l i intentar viure amb una suposada “normalitat”, sobretot quan la majoria de les persones del voltant manifesten constantment la voluntat d’oblidar el passat. Neus Català va continuar lluitant per la memòria.
Els seus records, novel·lats per Carme Martí al llibre Un cel de plom (Ara Llibres) amb una sensibilitat i una intensitat extraordinàries, són autèntiques lliçons de vida convertides en una llarga història que ara troba aixopluc al Teatre Muntaner. L'actriu Mercè Arànega encarna aquesta dona valenta que ha lluitat fins a l'extenuació per salvaguardar la memòria dels deportats i en favor dels drets democràtics.
La vida de Neus Català és la història viva d'un segle i d'una lluita constant. Rafel Duran va decidir emprendre aquest projecte escènic després de l’impacte causat per la lectura de la biografia. “Són cent anys, que engloben tots els capítols importants del segle XX, a més els més terribles”. Pel director, dins de Neus Català “hi ha moltes Neus, és com una matrioska russa, perquè parlem de la deportada, de la víctima, de la comunista, de la republicana, de l'exiliada”.
L’actriu Mercè Arànega ha advertit que s'ha volgut fer “un viatge” per la memòria d'aquesta dona i ella “dóna veu a moltes altres dones”. En aquest punt, ha comentat que el que fa en l'escenari és dirigir-se al públic i en moments reprodueix com si estigués en un vagó de tren deportada, com si aquest lloc fes mala olor, o reprodueix una pallissa, és un continu entrar i sortir, passar del moment actual, al passat i també al futur. El dramaturg Josep Maria Miró, responsable de l’adaptació teatral, ha afirmat que d'aquesta forma ha intentat que el text reculli el que representa “el després de l'horror”.
Més enllà del relat de l“horror, el seu cas aporta aspectes de gran interès: Neus Català gesta un discurs de resistència i supervivència que manté de manera combativa fins avui. Català venç la voluntat de deshumanització del règim nazi i, no només això, sinó que construeix una veu pròpia fugint de la individualitat i creant una consciència profunda de col·lectivitat.
Amb format multidiscplinari, Neus Català. Un cel de plom és un discurs teatral amb fort compromís político-social. Els seus records són autèntiques lliçons de vida convertides en una llarga història. L’obra és un exercici de memòria per recordar, a totes les veus que ho neguen, que l’holocaust i els camps d'extermini van existir.
Neus Català va sortir dels camps i va començar a viure. Va fer de l’experiència vida, lluita i memòria històrica. Amb l'estrena d’Un cel de plom, aquesta dona centenària de Els Guiamets, torna a ser partícip de la seva gran afició de joventut, el teatre. Un viatge a través de la memòria. Un homenatge al sacrifici, la justícia, les llibertats democràtiques i la defensa dels drets humans.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
