La Llei “Gallardón” és un exemple més de la necropolítica dels governs d'aquests temps. Amb aquesta llei, el govern del PP s'ha d'assegurar que milers de dones que necessiten avortar, morin. Ells decideixen qui viu i qui mor. Així és la necropolítica. (El matar els emigrants a Ceuta és un altre exemple: maten dient que és per “dissuadir” l'emigració).
No només mataran a les dones que hagin d'avortar clandestinament perquè no es poden pagar un avortament a Londres (la majoria de les dones), també colonitzaran amb por i terror les ments de totes les dones i de molts homes. I aquesta és la colonització que hem d'aturar. La PAH atura desnonaments. Els i les que estem en grups de defensa de la sanitat pública hauríem de posar l'avortament en el centre de totes les nostres accions i aturar aquest projecte de llei.
A Catalunya som molts grups lluitant per defensar la sanitat. Podem fer de l'avortament el nostre punt de trobada aquest any? Podem ajuntar-nos en accions en defensa de l'avortament cada setmana perquè la lluita per aquest dret no perdi visibilitat? Podem convertir la lluita pel dret a l'avortament en una nova PAH?
Parlo amb dones joves que estan en contra de la llei de Gallardón, però no senten la urgència que sentim les més grans que recordem el terror de viure en un país en què el quedar-te embarassada pot portar, fàcilment, a la mort. Es donen per fet moltes coses. Massa. Donem per fet el poder parir en un hospital o en un centre amb metges i llevadores, amb professionals formats. El parir ara, no és com en la postguerra. Llavors les dones, sobretot en l'àmbit rural, temien per les seves vides. I amb raó. Moltes dones i els seus nadons morien en el part.
El poder accedir a la sanitat pública per parir, per avortar o per a qualsevol necessitat sanitària com, per exemple, una apendicitis, és un dret, un dret que paguem amb els nostres impostos. Són els nostres serveis sanitaris. El treure'ns el dret a l'avortament és treure'ns la sanitat. I més. És treure'ns la vida.
Si ens traguessin el vot a les dones, com reaccionaríem? Doncs això és pitjor, si es pensa bé. Això és jugar-te la vida cada vegada que tens relacions sexuals amb un home, cada vegada que es trenca un condó, cada vegada que se't retarda la menstruació. El viure amb aquest terror és el feixisme.
Hem de parar la colonització de les nostres ments, de les nostres emocions, dels nostres úters, de les nostres vides. Per nosaltres, per les nostres filles, per les nostres nétes. Perquè no volem que morin, perquè no volem que visquin terroritzades.
Ens veiem al carrer.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
