“Són els creadors i no la tecnologia el que revoluciona l'art”

Douglas Eck va ser cantautor abans d'estudiar Literatura i després de formar-se en programació a Indiana. Eck va ser, de fet, un cantautor força ridícul. Així ho reconeix ell mateix. A Albuquerque, Nou Mèxic, es va dedicar a tocar en algunes cafeteries, amb posat maleït però amb aquesta cara de murri que, anys després, encara conserva.

Això va ser molt abans de capitanejar el projecte més potent llançat per Google en relació a la creació, Magenta: una eina que, segons Eck, serà la nova guitarra elèctrica, la nova caixa ritmes, el nou sintetitzador. La següent revolució. Primer en el camp de la música i després en el de la fotografia, la il·lustració, etc. Eck afirma que l'aprenentatge automàtic ho sacsejarà tot. Amb el temps, Magenta serà capaç –sosté Eck– de compondre les seves pròpies creacions (gràcies a les aportacions dels artistes) ja sigui en forma de música, il·lustració o vídeo; la idea és que, finalment, el sistema sigui gairebé autònom a l'hora de desenvolupar peces.

Eck, que ara treballa a Califòrnia, a un lloc força oposat a les cafeteries lúgubres que freqüentava de jove, és un dels més de 1.000 investigadors que Google té al servei de les dades. Forma part del Google Brain Team. El seu objectiu ja no passa per construir cançons maques, sinó per ser el llest que un dia va decidir amplificar una guitarra elèctrica: vol proporcionar eines als creadors. Encara que ho té clar: sense un Jimi Hendrix que es faci seu l'invent, no hi haurà revolució possible.

Els ordinadors poden crear art i música per ells mateixos?

Sí. Bé, sí, però amb gent.

Llavors poden o no poden?

Això és el que investiguem a Magenta.

Què és Magenta?

Estem enmig d'una meravellosa revolució de l'aprenentatge automàtic (machine learning), de la intel·ligència artificial. I la meva idea és agafar totes aquestes eines i aplicar-les a l'art.

Tenim el coneixement per a això?

En part.

Què més cal, doncs?

Les eines que utilitzem per traduir o per al reconeixement de veu són espectaculars. Sabem com traduir una frase de forma automàtica a la perfecció de l'anglès al japonès; això és gràcies a l'aprenentatge profund (deep learning), al coneixement automàtic que ens proveeixen les màquines.

Seran aquestes cançons generades de forma automàtica pel programa Magenta... Bones?

És aquella una bona peça d'art? És aquesta una bona cançó? No ho sé, això ho decidirà la gent. Nosaltres el que volem és proporcionar als creadors les eines. A més d'entendre més sobre la música; la meravellosa idea al darrere d'això és que, si podem entendre més sobre la música, també podrem entendre més sobre el llenguatge, la fotografia, el vídeo...

Disculpa la pregunta però, necessitem més cançons?

[Riu] L'objectiu de Magenta és simplement proporcionar eines als artistes. Penso, per exemple, en una caixa de ritmes. Una eina fantàstica. D'alguna manera, tu fas que la caixa de ritmes faci un so per tu, i mira el que ha fet la caixa de ritmes per a la música! Doncs ara pensa en una caixa de ritmes però molt més petita. I a la qual, a més, tu li aportes, i ella et retorna. En el futur, gràcies a l'aprenentatge automàtic, tu li donaràs coneixement a la música i ella t'ho tornarà.

Es pot entendre això com el que va passar amb els sintetitzadors als 60?

Efectivament. Si mires com van passar les coses en el passat... Magenta només proveirà bon art si hi ha una generació d'artistes que la troba útil. No tinc ni idea de com sortirà això, però tampoc ho sabia qui va inventar la guitarra elèctrica: ell només volia amplificar la seva guitarra per competir amb la resta d'instruments més sorollosos.

...

Mai hagués imaginat el que farien músics com Jimi Hendrix amb el seu instrument. En la història de la música, en la història de l'art... són els creadors i no la tecnologia el que revoluciona l'art. Nosaltres vam crear aquesta tecnologia i serà cosa dels artistes què fer amb ella.

Quin ús li augura a Magenta?

Magenta ha de ser la guitarra elèctrica o la caixa de ritmes del futur. La revolució per a la pròxima generació de músics, en aquest cas.

No em negarà que fa una mica de por que ara les màquines sàpiguen crear soles.soles

Bé, sí. Però la tecnologia i els creadors evolucionen junts. I això ha passat amb tot: per exemple, amb la fotografia. La fotografia va necessitar a tota una generació per ser una revolució artística, igual passarà amb l'aprenentatge automàtic.

Pensant en l'exemple de la guitarra elèctrica, el gran canvi en la història de la música es va donar de baix a dalt: un tipus, una necessitat, un invent. En aquest cas, hi ha una gran companyia al darrere pensant què ha d'interessar en el futur. Canvia això les coses?

El projecte que capitanejo sobre aprenentatge automàtic és una cosa que sempre vaig desitjar fer. Podria haver-ho fet en un garatge, en molt més temps, però Google va posar-hi diners. Però això és molt més petit del que sembla: tenim una petita infraestructura, al final som pocs investigadors en això.

Quin interès té Google a capitanejar això, doncs?

Google vol organitzar la informació del món. Fer-la utilitzable.

El projecte fa servir codi lliure, per què?

Sempre vaig voler que fos així... Si vols fer alguna cosa amb art o música, sembla estrany pensar que ho faran cinc enginyers a una habitació. Volíem comptar amb la comunitat de creadors, de músics.

Una companyia privada obrint el seu codi...

És una cosa que fa temps que vam aprendre a Google: el codi obert ens ajuda a tots en aquest cas. No som els únics.

¿Aquesta relació amb els desenvolupadors o creadors pot resultar injusta?

El coneixement automàtic és molt potent. I elements com el tensorflow [biblioteca de programari de codi obert per a la intel·ligència artificial de Google], lliurats a la comunitat, encara permeten un coneixement més gran. Quan jo feia el meu doctorat, quan estava fent els meus estudis, cadascun feia servir el seu codi. Elements com el tensorflow permeten que pensem a molt més nivell. No és només una qüestió d'estar treballant a una companyia privada o no.