Les Generals més decisives per a la política catalana
Poques vegades com aquesta la campanya de les eleccions generals, que ha començat aquest dijous a mitjanit, tindrà una influència tan poderosa en l'escenari català, precisament quan la majoria al Parlament ha signat una declaració amb la qual pretén iniciar la seva “desconnexió”, però encara no s'ha posat d'acord en qui ha de seure a la primera cadira de la Generalitat. És en aquest últim aspecte, el de la investidura, on la campanya i el resultat de les eleccions generals podrien tenir un efecte més important, però no només, ja que Catalunya serà una plaça capital per a les dues forces emergents a Espanya, Podemos i Ciutadans.
Que el Congrés dels Diputats sempre se li hagi donat pitjor que el Parlament al nacionalisme català no impedeix que aquestes generals, que se celebren a només tres mesos del 27-S, siguin un bon termòmetre sobre la salut electoral dels partits independentistes. Així almenys ho creu la CUP que, amb previsió, ha fixat la seva assemblea nacional per al cap de setmana següent als comicis espanyols del 20 de desembre. La formació anticapitalista va recollir en el seu debat del passat cap de setmana el mandat de les bases de continuar negociant i intentar aconseguir un candidat alternatiu. Guiats per aquest objectiu, els seus càlculs són que un sorpasso d'ERC a la marca de Convergència podria moure les coses al petri bloc que ha mostrat ser Junts pel Sí.
Malgrat que aquesta sigui la posició oficial del partit, l'article signat per l'exdiputat David Fernàndez al diari Ara, en què demanava investir Artur Mas, ha caigut com una galleda d'aigua freda entre els sectors que eren més reticents, alhora que aconseguia que les relacions entre la CUP i Junts pel Sí tornessin a fluir. Aquest dijous a la tarda els dos partits van desbloquejar les negociacions, van fusionar les diferents taules de negociació en una sola i es van marcar un calendari, amb l'objectiu d'arribar a l'assemblea de l'esquerra independentista del 27 de desembre amb una proposta sòlida.
Més enllà de les aspiracions de la CUP, un “sorpasso” per part d'ERC a CDC consolidaria al partit republicà com el més fort de l'independentisme, una tendència oberta a les eleccions europees del maig del 2014, quan per primera vegada el partit de Junqueras va aconseguir obtenir més suports que les sigles de CiU. Aquest possible canvi de composició en l'independentisme és la principal basa que vol jugar ERC, que ha triat a un candidat de la nova fornada independentista. Fins ara, els sondejos d'El Periódico i del CEO han coincidit en assenyalar als republicans com la marca guanyadora de les eleccions, encara que el del CIS l'ha deixat en cinquè lloc, només per sobre del PP.
Ciutadans i En Comú Podem, lluitant per guanyar
Però no és la interna de l'independentisme l'única batalla que condicionarà la propera legislatura catalana. Ciutadans, el partit que es va alçar com a principal partit de l'oposició el 27-S, vol consolidar la seva posició amb una victòria a la comunitat el 20 de desembre. L'aspiració dels de Juan Carlos Girauta no només és contribuir a convertir el seu en el tercer gran partit de l'arc espanyol, sinó que quedant en primer lloc a Catalunya repetirien les posicions clàssiques del PSC de lideratge en les generals i principal oposició a les autonòmiques.
Els ambiciosos plans del partit taronja podrien ser malmesos per En Comú Podem, una força ascendent formada per Podem, En Comú, ICV i EUiA, i que comptarà ni més ni menys que amb el suport de la influent alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El sondeig del CIS han situat a la candidatura liderada per Xavier Domènech en primera posició a Catalunya, amb entre 10 i 11 escons, el que deixaria tant a Ciutadans com a Convergència per sota. En Comú Podem juntament amb Compromís-Podem, a la Comunitat Valenciana, i En Marea, de Galícia, seran les tres formacions satèl·lits que intentaran ajudar Iglesias a ser una força amb influència en el nou govern, ja que, segons el CIS, entre les tres podrien obtenir els mateixos escons que Podemos en solitari a la resta de comunitats.
El PSC, jugant a casa
Les eleccions al Congrés sempre van ser, per sobre de les municipals, la contesa més favorable al PSC. La candidata a les primeres generals de l'etapa Iceta, Carme Chacón, utilitzarà el terreny conegut per intentar mantenir al seu partit en una posició honrosa, com ja va aconseguir el mateix Iceta el 27-S de setembre quan va aconseguir que els socialistes amb prou feines cedissin dos punts de vot respecte al 2012 i malgrat l'ascens de Ciutadans.
En el camí cap al 20 de desembre, Chacón ho tindrà encara més fàcil, ja que representarà a Catalunya a un Pedro Sánchez que podria quedar-se en segona posició i accedir al govern. Segons l'enquesta d'El Periódico, fins a un 43% dels catalans prefereixen el pacte PSOE-Podemos per formar l'executiu espanyol, a molta distància del pacte PSOE-Ciutadans, que trien un 15% dels enquestats. En qualsevol cas, el pacte que passi pels socialistes és preferit per gairebé dos de cada tres catalans, el que col·loca els de Carme Chacón en un espai privilegiat per al vot útil.
El PP, per la seva banda, corre el risc d'estimbar-se a Catalunya a causa de l'ascens de Ciutadans. La formació, que torna a apostar pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, com a número u per Barcelona, ha acusat especialment a Catalunya el desgast del seu pas pel govern central. El 27-S, els d'Albiol van passar dels 19 als 11 diputats, i les enquestes pronostiquen una caiguda encara més gran en aquestes generals. Dels 11 representants obtinguts per la candidatura el 2011, els sondejos pronostiquen una baixada fins als 4 o 5, convertint-se en una força residual en la segona comunitat que reparteix més escons.
