Joan Herrera: “El 9N és mobilització, la consulta seguirà sent una assignatura pendent”

El 9N havia de ser el dia del referèndum. Després, de la consulta. Més tard, del procés participatiu amb urnes. I, ara, a escassos dies de la data i després d'una nova suspensió per part del Tribunal Constitucional, el 9N és una incògnita. “Nosaltres no estem d'acord amb com s'ha plantejat, però participarem en clau de mobilització perquè la reacció del Govern del PP necessita una resposta”, afirma Joan Herrera (Barcelona, 1971), coordinador nacional d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). El diputat al Parlament, portaveu del grup ICV-EUiA, defensa que “hi ha moltes altres coses de les que parlar, al marge del debat nacional, com són les privatitzacions dels serveis públics”, i entén que en aquests moments “qualsevol cosa pot passar el 9N. Si el Govern central vol impedir-ho, com s'ho farà?”

Després de la suspensió del 9N alternatiu per part del Tribunal Constitucional, ¿quin pla té ICV?

Estan suspenent una mobilització, un procés participatiu, però no una consulta. Crec que l'últim que es pot fer és impedir aquesta expressió ciutadana. El 14 d'octubre [Artur] Mas presentava això com una alternativa, com si fos la consulta encara que no ho fos. El Pacte Nacional pel Dret a Decidir va recosir les postures dels partits proconsulta, hem aconseguit presentar aquest dimecres una mobilització amb recollida de signatures per denunciar que no se'ns permet votar com volíem... La decisió del PP de suspendre i impedir la mobilització ha fet que molta gent que no pensàvem anar-hi haguem de revisar la nostra postura. Quan et neguen alguna cosa tan bàsica el millor és mobilitzar-se. És un error polític per part del PP. Al final, això del 9N ja no és la consulta. És un error que fa allunyar encara més a la societat catalana, no permetent tan sols un procés participatiu, una mobilització. Es tracta d'això, aquesta és la proposta que al final teníem a sobre de la taula.

I què passarà ara?

Un escenari és que el Govern realment tiri endavant amb el procés participatiu i el Govern de l'Estat permeti que es tiri endavant. Un altre escenari és que ho faci la societat civil, però l'ANC [Assemblea Nacional Catalana] ja va dir que no.

I què creuen que hauria de passar?

Que si el Govern pot tirar endavant, que ho faci, però hem de garantir un marc de mobilització. Per això hem posat en marxa la recollida de denúncies, perquè l'Estat no ens permet votar com volíem, i esperem que sigui molt massiva. El succedani de consulta volem que es mantingui, que en qualsevol cas hi hagi una gran mobilització el 9N.

Han passat d'estar en contra del 9N alternatiu a donar-li suport, per què?

Qui trenca la negocació és Mas amb la proposta unilteral. La consulta tenia un ampli suport, i això altre tenia menys suport. A més, Mas ens va dir que això servia perquè no el poguessin tombar. Hi ha quatre elements que canvien. En primer lloc, que en el pacte nacional recosim els acords i aconseguim que es parli de procés participatiu i de diferents mobilitzacions, no consulta. En segon lloc, la recollida de signatures que posa de manifest que aquesta consulta no és la que volíem. En tercer lloc, el canvi de relat que fa Mas, i comença a reconèixer que això és un procés participatiu i no una altra cosa. I en quart lloc, que l'actitud del PP fa que l'estat d'ànim de molta gent a Catalunya canviï. El PP ha tornat a unir, i el que no podíem fer davant d'un canvi d'escenari en 15 dies és estar al marge de la mobilització. Això no vol dir que tota la gent d'ICV hi participarà, però nosaltres no podíem estar al marge d'això. El 9N no es crema res, el 10 continua pendent la consulta: ens preocupa que Mas la doni per amortitzada. Això seria contradir el que ha estat dient els últims dies, però, sobretot, seria no permetre que la consulta es faci amb totes les garanties. És a dir, que hi hagi un procés deliberatiu, amb neutralitat, elements amb els quals no hem pogut fer la consulta.

Hi haurà eleccions anticipades?

Crec que hauria d'haver-hi eleccions. Hi ha qui diu que han de ser per resoldre l'encaix entre Catalunya i Espanya. Però nosaltres les volem per canviar les polítiques. A Catalunya no es parla de la privatització de la sanitat, de la privatització de l'aigua, que hagin decidit adjudicar la T-Mobilitat [targeta unificada de transport públic] a La Caixa... Jo crec que és fonamental que hi hagi eleccions per canviar el Govern. Per a Mas, depèn de si pot fer llista conjunta, llista de president, i de si es pot protegir electoralment. I la meva impressió és que això no passarà. Un escenari possible és que no hi hagi eleccions perquè Mas les afronta amb caràcter plebiscitari, terme que es treu Mas del barret de copa: convocarà les eleccions o no en funció de si pot aconseguir una llista conjunta, i aquest escenari ara per ara no existeix.

Ha afirmat que el 9N era un pla de rescat d'Artur Mas. Segueix pensant el mateix?

Mas ho presenta com un pla de rescat. El dia 14 d'octubre, quan presenta el 9N alternatiu, diu que això és com la consulta, i jo nego la major, perquè es perd el procés de deliberació i neutralitat. A més, Mas, que sempre havia dit que si no podia, hi havia eleccions plebiscitàries, de cop i volta diu que el 9N és una fase prèvia a les plebiscitàries. I per a nosaltres això és rebutjable. Amb els dies, Mas s'ha modelat, ha canviat, però encara hi ha risc que Mas intenti fer del nou 9N un pla de rescat. Cal veure com respon el Govern.

Mas ha anunciat denúncies contra el Govern central i ha dit que hi haurà 9N.

Ja, però hi ha diversos debats: si el Govern tira de veritat endavant i si el Govern central el deixa o ho intenta impedir. I aquest segon escenari és ple d'interrogants. I la pregunta és com ho impedirà. Una altra cosa és que el Govern delegui a la societat civil, i que la societat civil ho faci o no. O que convoqui eleccions. A dia d'avui no sé dir què passarà.

Mai van pensar que arribaríem a aquest carreró sense sortida quan va arrencar tot el procés?

Jo sí que pensava que estaríem aquí. El que no ens va agradar és que Mas intentés donar gat per llebre quan va presentar el 9N alternatiu.

No obstant això, la idea des que es va posar en marxa semblava estar abocada a això. Era previsible que un Govern del PP difícilment seuria a negociar un referèndum sobre el dret a decidir a Catalunya. I també que el Constitucional el pararia.

Però hi havia una primera proposta de referèndum, que vam presentar al Congrés el 8 d'abril. I nosaltres estàvem disposats a parlar de data i de pregunta. Després s'intenta fer a través de la legalitat catalana, de manera que ja perds el referèndum. Però tenia la seva virtut, fer-ho amb garanties. Un cop descartat això, el que se'ns planteja no és la consulta. Aquest escenari era previsible. Si no podem fer la consulta, fem alguna cosa que no aparenti una consulta, sinó mobilització i recollida de signatures. Per a nosaltres és molt positiu. No votarem el que havíem de votar, però quan això està en el terreny de joc i el Govern central t'ho intenta impedir... La nostra responsabilitat és formar part de la mobilització, a la nostra manera, amb la nostra pluralitat interna. Aquestes expressions hi seran, però serà una expressió general molt independentista. La mobilització s'hi ubicarà, és inevitable.

ICV, on conviuen diferents maneres d'abordar el debat nacional, se sent còmoda amb els seus militants i els seus electors en aquest context?

ICV és una expressió del terreny de frontera en l'àmbit nacional o identitari. Per a nosaltres és molt important avançar com un sol poble. En el PSUC dèiem 1 sol poble. I a l'escenari de polarització nacional, algú que representi un terreny de frontera no és el de major comoditat. Però estem més còmodes reivindicant el dret a decidir i que pugui obrir una nova etapa, que aquells que es declaren federalistes però no reivindiquen res puguin canviar l'statu quo. A ICV avui li toca fer una cosa difícil, però imprescindible. Fa dos anys, l'única expressió de final de règim articulada políticament era el sobiranisme: la Diada de 2012. Mentre que a Espanya hi havia una majoria molt sòlida, PP-PSOE, i no passava res. Però ara a Espanya estan passant coses que expressen la fi de règim. Connectem una cosa amb l'altra, i defensem que els catalans puguin decidir el seu futur i que les coses canviïn a Espanya. Són molt importants les eleccions a Catalunya, com ho seria que hi hagués eleccions generals, perquè el bloqueig es deu també a la involució i caràcter antidemocràtic del PP, no només amb el català. Han dinamitat la consulta sobre les prospeccions petrolíferes a Canàries. Aquest és l'element nou. Fins ara a Catalunya es deia que la reivindicació catalana era només catalana, i era cert, però avui connecta amb reivindicacions a la resta de l'Estat. A mi no m'han agradat molt les reaccions d'alguns intel·lectuals de l'Estat que infravaloraven el que passava a Catalunya; i ara la nostra responsabilitat és que no hi hagi molts intel·lectuals catalans que infravalorin el que passa a la resta d'Espanya, sigui amb les noves expressions polítiques, sigui amb la marea blanca de Madrid, és a dir amb milers de moviments que estan emergint en el conjunt del Estat. I crec que la connexió d'això és fonamental perquè hi hagi una via de sortida per a la reivindicació de més democràcia que hi ha a Catalunya i a la resta de l'Estat.

La polarització del debat pot debilitar la cohesió interna d'ICV?

Nosaltres el que intentem és fer de la pluralitat un valor i no un problema. A ICV hi ha expressions federalistes, independentistes, i ens acostem al procés participatiu de diferents maneres... Però entenem que la pluralitat és un valor. Intentem que hi hagi un primer sí que signifiqui un canvi de statu quo i relació d'igual a igual amb Espanya. El que fem és no tancar-nos a res. El meu segon no, no vol dir que si no canvia res no pugui acabar avalant un escenari de ruptura. Igual que el segon sí de Dolors Camats [coportaveu d'ICV] vol dir que si hi ha una proposta federal d'un federalisme que et parli d'igual a igual, ho acceptarà. Hi ha una mateixa política, hi ha coincidència. Amb qui no som coincidents és amb els que neguen el dret a decidir o no fan res a favor del dret a decidir. Ens uneix que cap dels dos pensem que els problemes de Catalunya s'arreglen només amb una nova relació amb Espanya. Mantenint al conseller de Sanitat, la desigualtat, privatitzant els serveis públics, no anem enlloc. Per fer un país nou com diuen els d'ERC, cal canviar el Govern i les polítiques del Govern. Abans d'indepententistes o federalistes, som gent d'esquerres, democràtica, ecologista i molt combativa amb la corrupció.

Aquest discurs té recorregut en aquesta conjuntura?

Que hi ha qui alimenta la polarització és obvi. A mi m'ha passat aquests dies, en el moment en què expresses un matís, se't mengen. Ara bé, jo continuo pensant que la societat catalana és molt més que els pobles. Ho ha estat sempre. Jo crec que depèn del que passi en els propers mesos i anys. Tinc la impressió que estem en un escenari de canvi d'època a Catalunya ia Espanya, i en funció de la capacitat que tingui Espanya de posar una proposta sobre la taula, l'escenari de polarització anirà a més o anirà a menys. Aquest terreny de mixtura de la societat catalana existeix en amplis sectors de la societat molt més que en altres societats. Això continua existint.

Veu imprescindible per a tot això el canvi de Govern?

Cal que hi hagi eleccions a Catalunya i a Espanya. Tot és fonamental. L'última enquesta del CEO [centre d'estudis de la Generalitat], davant aquest escenari de polarització, reflectia que la meitat de l'electorat d'ICV està a favor de la independència. Però arriba al 80% si es tracta d'un federalisme amb contingut. La gent d'ICV s'assembla bastant a la gent de Catalunya. El problema és que el PP és una màquina de fer independentistes. Està contrastat i constatat. El principal enemic de Catalunya i d'Espanya és el PP, en allò social, territorial, democràtic... Bé, doncs a Catalunya hem de tenir present que des d'aquí s'ha de donar també la batalla a les pròximes generals, i aquesta és una batalla que té molt a veure no només amb allò nacional, sinó amb allò democràtic i social. Aquesta és la nostra batalla.

Seguiran agafant la bandera de la consulta després del 9N?

Jo sé que el principal risc de l'aposta de Mas és que pot cremar la consulta. A mi no m'agrada, però hi participarem perquè creiem que l'escenari de Catalunya després de la impugnació ens obliga a participar per responsabilitat democràtica, però no ens agrada. Per a nosaltres la consulta seguirà sent una assignatura pendent, perquè la gent es va a apropar al 9N com una mobilització, però no com una expressió de debat, de pluralitat. Al final aquests dies no s'ha parlat de deute, de pensions, de les conseqüències, de les balances comercials... No ha estat la consulta. No ho és. El dia 10 per a ICV la consulta continua pendent.

Creu que pot haver-hi una candidatura de confluència per a les catalanes?

Cal ser honestos. L'escenari serà molt diferent si tenim les catalanes en mesos o després de les generals. Ara bé, nosaltres parlarem amb qui faci falta i sense apriorismes, la responsabilitat de qui està en política és canviar les condicions materials de la vida de la gent en un moment en què aquestes condicions s'estan empobrint i estan sent saquejats molts drets per que altres facin negoci. Anem a intentar-ho, però amb tota la modèstia, sabent que està difícil, sabent que la nostra responsabilitat és construir espais de confluència.

Hi haurà un Guanyem Catalunya?

El de Barcelona es dóna en un marc municipal, té sentit l'àmbit local, perquè en l'àmbit local és on podem demostrar el sentit de la política en el concret, en aquesta primera trinxera que dóna resposta als problemes de la gent. Cal recuperar el sentit de la política en un moment en què ens estan arrabassant la sobirania. A escala catalana, ja veurem, no deixarem de parlar amb ningú, però encara és prematur. Jo crec que és un escenari molt diferent si tenim eleccions en dos mesos, on amb prou feines hi ha temps per fer coses noves, a que ho tinguem al final del cicle, on l'interessant seria poder construir aquests escenaris de confluència, més encara si les experiències locals han anat bé.

El primer codi ètic de Guanyem Barcelona limita els mandats de manera que impediria que el número 1 d'ICV a Barcelona, Ricard Gomà, pugui presentar-se. Què faran?

Ricard Gomà és un dels capitals més importants que tenim l'esquerra a Barcelona ciutat perquè ell va liderar les polítiques socials, perquè té una experiència acumulada, perquè sap el que es pot fer i el que no ens van deixar fer quan estàvem en coalició [amb PSC i ERC]. Jo crec que qui vulgui construir un escenari per canviar la realitat a BCN ha de comptar amb el millor capital humà, i per a ICV un dels millors capitals humans que tenim és Ricard Gomà. Veurem. Hem treballat en el codi ètic i hi ha moltes coincidències, també és veritat que ha encapçalat una vegada les llistes, les de les darreres eleccions.

Però seria el seu quart mandat com a regidor....

Crec que el problema de fons és si Gomà és un capital polític per a l'esquerra, i nosaltres creiem que ho és i que és una de les millors aportacions des d'ICV.

Tenen planejat un dilema.

També ho és per Guanyem, i el que cal entendre és que podem sumar, confluir i aspirem a guanyar i canviar la realitat. I si això és així i hem d'entrar a l'Ajuntament, necessitem conèixer com funciona l'Ajuntament, i necessitem el capital humà de molts, especialment el d'en Ricard.

Com es resoldrà?

Construirem un escenari de confluència per canviar la realitat. La reflexió que l'espai era Barcelona i des de Barcelona podem construir el que va significar Porto Alegre per a Amèrica Llatina, venim fent des de fa temps i l'hem compartit amb la gent que estan a Guanyem abans que naixés Guanyem. Estic convençut que sortirà perquè a Barcelona hi ha moltes ganes i des de Barcelona podem canviar moltes realitats. En una ciutat on en un barri com Nou Barris hi ha 15 desnonaments per setmana, en una ciutat on hi ha 15 desnonaments per dia, crec que podem construir, però alhora tenir una ciutat amb una potencialitat de transformació de canviar les coses extraordinària. Tenim la responsabilitat i ho aconseguirem. No ens podem permetre no fer-ho. Als barris, a més, la nostra gent està coincidint en les lluites concretes, veïnals, associatives... Això és el més important.

Els sondejos situen Podem amb gran expectativa de vot a Catalunya, a què ho atribueix?

Les expectatives electorals coincideixen amb el que passa amb Podem a Astúries, a Madrid, a València, o a Andalusia... Està passant a tot Espanya. A Catalunya hi ha molts vasos comunicants d'expressió electoral on la societat no es comporta exactament com la resta d'Espanya, però hi ha part que sí. A Catalunya som molts els que tenim ganes de parlar d'altres coses. Per exemple, la setmana passada Marta Ribas diputada per Rubí d'ICV va aconseguir que paralitzéssim el programa VISC+, amb el qual la Generalitat pretenia comercialitzar les dades sanitàries de tots els catalans per fer caixa. Hem denunciat l'adjudicació a la Caixa de la T-Mobilitat, vam fer el ple de pobresa, hem fet propostes de redistribució de la riquesa... Hi ha molta gent que té ganes de parlar de tot això. La societat no només es construeix amb la seva relació amb Espanya, sinó en la quotidianitat també. I és cert que hi ha una part de la societat que sent que hi ha coses de les quals no es parla, perquè en els mitjans no apareix. Crec que tenim la responsabilitat de connectar amb això. Podem apareix a la societat catalana com en el que està passant a Espanya. Són vasos comunicants.

Podem ha connectat amb un moment emocional. Ara bé, tinc la impressió que avui el que cal connectar no són espais electorals, sinó espais de representació. Hi havia una part de la societat que no se sentia representada. El precariat, per exemple. I crec que cal connectar la representació del precariat amb la dels treballadors, de sectors professionals liberals, cal construir noves aliances per fer un país nou, amb un nou contracte democràtic i social. Tenim aquest repte.

Canviaria l'aliança amb IU per Podem?

No, això no va així. IU en tot el debat català ha tingut una actitud molt valenta. Perquè no era fàcil. Al final quan anem al Congrés el 8 d'abril l'únic grup de diputats de la resta de l'Estat que diu que això s'ha de solucionar com al Regne Unit i no com vol el PP, són els d'IU. El capital humà i polític d'IU és imprescindible per construir una alternativa, crec que ha d'haver-hi una reflexió compartida de Podem, IU i la resta de forces sobre com construïm aquest canvi real i profund.

Recentment s'ha sabut que 44 alcaldes catalans van cobrar dietes per formar part del comitè executiu de la Federació de Municipis de Catalunya. La justícia està investigant si eren sobresous irregulars. Els quatre d'ICV van rebre un total de 21.750 euros entre 2011 i 2012.

No estem parlant de corrupció. Hi ha un debat moral sobre les dietes, i en el nostre cas serveixen per al finançament del partit. A ICV no hi ha sobresous, si algú cobra una dieta va per al partit, donem una part del salari, com podem i IU, per exemple, i del que es tractava en la Federació de Municipis és si es computava com a salari o no, és una qüestió més administrativa que una altra cosa. No és cap cas de corrupció i tothom ho sap. Lluís Tejedor, per exemple, l'alcalde del Prat, un territori molt apetitós perquè hi ha el port, l'aeroport, zones industrials, i també on s'ha preservat un parc agrari, delta, no hi ha quarta pista a l'aeroport... És un dels exemples d'honestedat i no el tirarem per la borda. Els diners que rebien els declaraven a Hisenda i no se'ls ficaven a la butxaca, anaven al finançament del partit. Una altra cosa és que administrativament a la Federació de Municipis no estigui definit, però això ho han de decidir els tribunals. Això de les targetes black sí que és corrupció, això no és corrupció. El debat moral és un, si a més del sou s'ha de rebre sobresou i tenim clar que no, i després hi ha l'administratiu.

Discutim si volem sobre si els salaris poden anar a parar al finançament d'un partit. Hi ha partits que es financen amb aportacions d'empreses, nosaltres amb part dels nostres salaris. És així. Si no agrada, ho discutim, però jo prefereixo que la meva força política es financi amb part del meu sou que no pas que es financi amb el que et aporten unes empreses a canvi de determinats favors. Legal, però bastant immoral. CiU és un partit que rep gairebé tant de les empreses privades com el que reben el PP i el PSOE a nivell estatal, perquè CiU és un partit lobbista; serà legal, però no moral, és la plutocràcia que també existeix als EUA, perquè allà no ets congressista o senador si una empresa o un lobby no vol. A Espanya també hi ha plutocràcia en el funcionament dels grans partits. I nosaltres ens financem amb part dels salaris i amb les dietes. Si a algú no li agrada, estem disposats a discutir-ho.