El tribunal que ha condemnat Rafa Mir demana investigar si els policies que el van exculpar van mentir durant el judici

La secció quarta de l'Audiència de València, que ha condemnat a una pena de huit anys i mig de presó el futbolista Rafa Mir, demana que es deduïsca un presumpte delicte de fals testimoni contra els tres agents de la Policia Local de Bétera (València) que van aportar en el judici una versió exculpatòria de l'acusat. “El tribunal considera necessària una investigació d'aquest comportament mitjançant l'oportuna deducció de testimoni, donada la flagrant contradicció de la seua versió amb la de les denunciants, a les quals atribuïm prevalença probatòria”, afirma la sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada María Cruz Zabal.

La declaració dels uniformats va ser tan cridanera que fins i tot la fiscal María José Moreno va exposar en la vista oral els seus seriosos recels sobre l'actuació dels primers agents que van acudir a l'habitatge del futbolista el matí de l'1 de setembre de 2024, alertats pels vigilants de la urbanització Torre en Conill, al seu torn requerits per un veí que passejava el gos i que es va topar en ple carrer amb, segons va dir, una “situació violenta”: una jove pràcticament nua i plorant i la seua companya, que li va demanar utilitzar el seu telèfon per a telefonar al seu pare.

Els tres policies locals de Bétera van assegurar a l'uníson que la denunciant de Rafa Mir els va dir que les relacions sexuals amb el futbolista havien estat consentides. Per contra, la víctima va declarar en la vista oral que, “per vergonya”, no va explicar el succeït a dos uniformats homes i que, tanmateix, l'aparició d'una dona policia “li va infondre més confiança i es va aproximar a ella per donar-li compte del que havia passat” (que Rafa Mir l'havia agredida sexualment tant a la piscina com en un dels banys del xalet després d'haver-lo conegut en una coneguda discoteca de València).

La policia va declarar com a testimoni “amb molt nerviosisme i inseguretat, pretextant que això obeïa al fet que era una de les seues primeres actuacions”, observa la sentència, que també al·ludeix a les manifestacions de les denunciants sobre la “indolència” dels agents de la Policia Local “per a protegir-les”. Les dues joves van manifestar que els policies “fins i tot es reien al costat dels acusats”.

Per altra banda, els policies locals van actuar amb una certa passivitat malgrat tindre confirmat que Rafa Mir havia proporcionat una falsa identitat de Pablo Jara, que s'amagava al xalet del seu amic en la luxosa urbanització (en la qual viuen nombrosos jugadors del València CF, club en el qual militava en aquella època) i no va ser identificat en aquell moment malgrat que una de les joves, a la qual Jara havia deixat en ple carrer vestida únicament amb un tanga, denunciava que havia estat agredida per ell.

El pare de la denunciant de Mir va declarar que li “va sorprendre ingratament” que els policies demanaren calma i li digueren, d'entrada, que “l'únic” que havia ocorregut és que l'amiga de la seua filla havia estat colpejada, com si aquesta agressió no fora prou greu en si mateixa, i li va sorprendre la seua actitud de restar importància als fets. Els tres agents van defensar en la vista oral que desconeixien que el resident de la vivenda era futbolista del València CF.

La versió “sense fissures” de les víctimes

El testimoni dels agents no ha servit per a desacreditar els indicis de l'acusació contra els dos futbolistes, tots dos nascuts el 1997 i sense antecedents penals. La sentència de l'Audiència Provincial de València, que no és ferma i contra la qual es pot interposar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, considera que la prova practicada en el judici oral del passat 28 de maig acredita “sense fissures” la versió de les acusacions, “centrada essencialment en els testimonis de les dues víctimes, com d'ordinari succeeix en aquest tipus de delictes contra la llibertat sexual, en què l'agressió es produeix en la intimitat o, com ocorre en el present cas, també en el contacte dissimulat i tolerat per terceres persones unides a l'agressor per raó d'amistat”.

Tant en l'atestat de la Guàrdia Civil com en les declaracions en la fase d'instrucció i en el judici oral, les dues joves van mantenir un “relat consistent i coherent dels fets, aportant detalls precisos”.

La sentència considera un fet provat que, a la piscina de l'habitatge de Rafa Mir, el futbolista —amb ànim de satisfer els seus desitjos libidinosos— va agafar del rostre la jove per “obligar-la a besar-lo” i va manosejar els seus pits i natges, arribant a introduir-li els dits a la vagina, malgrat que ella intentava apartar-lo.

En una segona agressió, aquesta vegada al bany, el davanter (actualment de l'Elx CF) va reproduir una actuació similar, també amb penetració vaginal amb els dits, contra la jove que “cridava i deia que volia anar-se'n”, segons l'apartat de fets provats de la sentència.

La jove va aconseguir eixir del bany “descomposta, sense respirar bé i xanglotant”, segons el tribunal, que imposa al futbolista la pena en la seua meitat inferior respecte al delicte d'agressió sexual, però no la mínima absoluta “per ser dos actes d'agressió successius” i per la “gravetat” de les conseqüències emocionals i psíquiques patides per la víctima, “certificades mèdicament i no contradites pel perit de part”.

“Sou unes nenes, pirades”

També considera provat que Pablo Jara (condemnat a dos anys per agressió sexual i sis mesos per un delicte contra la integritat moral) li va tocar els pits i la vagina per damunt del tanga a l'altra jove que es banyava a la piscina, també amb ànim de satisfer els seus desitjos libidinosos. La jove va ser expulsada del xalet “a empentes” i el futbolista li va propinar una bufetada a la cara en fer-la fora mentre li etzibava: “Sou unes nenes, pirades”.

El tribunal avala de ple la declaració de la denunciant de Rafa Mir com a “clara, detallada, sense dubtes en les respostes i uniforme amb les seues anteriors manifestacions judicials”. La sentència veu un “context intimidatori general” cap a una jove “envoltada” dels amics del futbolista, amb una “corpulència invasiva” (Mir fa dos metres d'alçària, mentre que la jove només arriba a 1,65).

També destaca que, immediatament després de l'agressió a la piscina, la jove va telefonar al seu pare perquè la recollira: “Evidentment, l'única explicació a aquest comportament de la jove només pot ser el seu disgust per l'agressió que acabava de patir”.

La clau de la petició de la càmera de seguretat

Durant la instrucció de la causa, la defensa del futbolista va aportar un vídeo enregistrat per un amic seu que va presenciar els fets i que demostraria la tesi exculpatòria segons la qual la jove tenia gelosia i estava enfadada amb la seua amiga i amb el davanter per haver mantingut relacions sexuals tots dos en paral·lel. Per contra, la sentència indica que el rostre de la jove en el vídeo és de “greu malestar”. “Aquesta actitud és clarament indiciària de la intimidació i agressió patides, veient-se atrapada contra la seua voluntat pel curs dels esdeveniments”, afirma la secció quarta de l'Audiència de València.

El tribunal aporta una observació rellevant. La denunciant va sol·licitar “insistentment” durant la fase d'instrucció que es comprovara la càmera de videovigilància col·locada a l'interior del xalet del futbolista (finalment es va acreditar que no funcionava el dia dels fets). “La seua persistent petició”, argumenta la sentència, “no tindria sentit si els fets no hagueren ocorregut tal com reiteradament ha manifestat”.

En definitiva, la resolució estima que existeix prova de càrrec suficient per a desvirtuar la presumpció d'innocència dels dos futbolistes. “Arriba aquest tribunal a aquesta conclusió després d'haver escoltat en judici el testimoni tant dels acusats com de les presumptes víctimes, que en tot moment han mantingut una versió sòlida i contundent del succeït en l'essencial, a més d'altres testimonis, informes i peritatges”, afirma.

La corroboració perifèrica exigida pel Tribunal Suprem

La secció quarta de l'Audiència de València esgrimeix la doctrina del Tribunal Suprem (TS) sobre la correcta ponderació del testimoni de la víctima: la prova es considera suficientment adequada per a neutralitzar la presumpció d'innocència si existeix una corroboració addicional (“quan la mecànica dels fets així ho permeta”, postil·la el TS).

L'alt tribunal estableix com a criteris orientatius l'absència d'un eventual mòbil de ressentiment, enemistat o venjança; la versemblança i la corroboració perifèrica de caràcter objectiu, i la persistència en la incriminació, prolongada en el temps, plural i sense ambigüitats ni contradiccions.

En el cas de les denunciants de Rafa Mir i Pablo Jara, “la declaració de les víctimes ha estat convincent, consistent i coherent, mantinguda de forma invariable al llarg de la tramitació de la causa”, diu la sentència, que afegeix: “A més, ve corroborada per dades perifèriques, com són la declaració de testimonis i l'informe forense psicològic, ratificat i explicat en el plenari per les dues perites”.