La primera reunió bilateral entre Pérez Llorca i Arcadi España evidencia que el PP torpedejara el nou sistema de finançament

La reunió del president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, amb el ministre d'Hisenda, Arcadi España, que en principi no anava a ser bilateral ni a abordar la finançament autonòmica, va acabar sent precisament això. I tot i els esforços del cap del Consell per relegar este assumpte a un segon pla, com si s'haguera tractat de forma tangencial i a última hora.

No és per a menys després que la direcció nacional del PP anunciara que cap baró popular —inclòs el president valencià— mantindria reunions bilaterals amb el Govern per a negociar el nou model de finançament autonòmic. No obstant això, Pérez Llorca ja havia sol·licitat una trobada amb el nou ministre valencià, al qual fins i tot va retreure el retard en la resposta.

Finalment, la reunió va arribar i va quedar fixada per a este dilluns. Per això, el cap del Consell —que seguix sense estar oficialment confirmat per Gènova com a candidat a la Presidència de la Generalitat en les pròximes eleccions— va insistir fins a la sacietat en què allò no era una reunió bilateral. “Hui no hi ha hagut una reunió bilateral. Ha sigut una trobada que vaig sol·licitar i que, per cert, ha tardat molt a produir-se, sobre qüestions de necessitat com el Fons de Lliurament Autonòmic (FLA), els lliuraments a compte o els crèdits demana. Ells van a iniciar rondes bilaterals sobre el nou model de finançament, però els presidents autonòmics del PP no van a participar. La Comunitat Valenciana no participarà en reunions bilaterals, sinó dins del Consell de Política Fiscal. Allí anirà a demanar un sistema just, equitatiu i que siga igual per a tots”, va dir Pérez Llorca.

No obstant això, acte seguit va reconéixer que sí havia traslladat al ministre la seua posició sobre el nou model, moment en què va desplegar un complex exercici d'equilibri polític per a justificar el rebuig imposat des de Gènova sense incórrer en una crítica frontal a una proposta que, almenys com a punt de partida, compta amb el suport de la patronal i dels sindicats.

De fet, este mateix dijous, després de reunir-se amb Pérez Llorca, el ministre d'Hisenda va aprofitar la seua visita per a mantindre trobades amb el president de la Confederació Empresarial Valenciana, Vicente Lafuente, i amb els secretaris generals de CCOO PV i UGT PV, Ana García Alcolea i Tino Calero.

Així, el president va valorar positivament que el Govern hagi posat sobre la taula un nou model a partir del qual començar a parlar i negociar. “No em sembla descabellat”, va afirmar. En el cas de la Comunitat Valenciana —la pitjor finançada d’Espanya—, la proposta suposaria una aportació addicional de l’Estat de 3.699 milions d’euros, una millora tan significativa que resulta difícil justificar, com a mínim, no asseure’s a negociar. A més, el pla preveu una quitança de més de 11.000 milions de deute de la Generalitat amb l’Estat, amb la consegüent reducció del pagament d’interessos.

De fet, i anticipant el que es perfila com l’estratègia del PP per frenar un eventual acord, tota la crítica de Pérez Llorca es va centrar en què el nou model no pot debatre’s si no ve acompanyat d’un esborrany de llei orgànica i d’uns Pressupostos Generals de l’Estat que el sustentin. Entre altres raons, va argumentar, perquè no és clar l’origen dels recursos addicionals que es repartirien entre les autonomies. En altres paraules: que la proposta no seria més que focs d’artifici sense base real.

L’exigència dels populars està condicionada per la debilitat parlamentària del Govern, que travessa enormes dificultats per aprovar iniciatives legislatives i, més encara, uns Pressupostos Generals de l’Estat, el projecte del qual l’Executiu s’ha compromès a presentar una vegada més. Malgrat això, Arcadi España va assegurar que l’objectiu del Govern és que el nou sistema de finançament entri en vigor el proper 1 de gener.

El nou model haurà d’aprovar-se en el Consell de Política Fiscal i Financera i posteriorment passar pel Congrés dels Diputats. Allà, tots els grups —incloent-hi PP i Junts— hauran de retratar-se.

Més enllà d’aquesta crítica, i pressionat per les insistents preguntes dels mitjans sobre si aquests 3.699 milions addicionals constituïen un bon punt de partida i a partir de quina xifra es podria assolir un acord, Pérez Llorca es va limitar a insistir que qualsevol model ha d’incorporar “el criteri de població ajustada” i que, tal com està plantejada la proposta del Govern, aquesta resulta inacceptable perquè “la Comunitat queda per sota de la mitjana espanyola”.

Es tracta d'un argument que no comparteixen ni els experts de la Generalitat que treballen en el nou model de finançament ni bona part de la societat civil valenciana. És més, aquests 3.699 milions dupliquen àmpliament els recursos que el propi president va reclamar en la seva primera i única reunió amb el president del Govern, Pedro Sánchez.

Respecte a la condonació de part del deute històric de la Generalitat —11.220 milions d'euros, que previsiblement s'aprovaran al Congrés—, Pérez Llorca va venir a dir que, si finalment tira endavant, no la rebutjarà: “Sóc respectuós amb les institucions. Si s'aprova, ho acatarem encara que no ho compartim”.

Però la línia política sembla clara: la comunitat autònoma governada pel PP que més guanya amb el nou model de finançament —juntament amb Múrcia— s'hi oposa. La pregunta és què faran la resta d'autonomies populars. Tot apunta que acabaran alineades amb les directrius d'Alberto Núñez Feijóo. Encara que costi un dineral a les arques de la Generalitat.